Vés enrere Les cesàries no planificades s’acumulen a primeres hores de la nit i poden perjudicar la salut dels nadons

Les cesàries no planificades s’acumulen a primeres hores de la nit i poden perjudicar la salut dels nadons

Un estudi del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF) i del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, publicat al Journal of Health Economics, aporta noves proves d’un vincle causal entre les cesàries no planificades i la salut del nounat.

17.05.2018

 

En els darrers anys hi ha hagut una creixent preocupació per l’augment dels parts per cesària. L’any 2013, de mitjana, entre els països de l’OCDE, aproximadament 1 de cada 4 naixements van implicar una cesària, mentre que el 2000, la xifra era d’1 de cada 5 (OCDE, 2013). Aquest augment s’ha associat a majors complicacions i major mortalitat i morbiditat materna i infantil, en comparació amb els naixements vaginals.

Tanmateix, diversos dels estudis que arriben a aquestes conclusions comparen mares que donen a llum de manera vaginal i per cesària, i això pot produir resultats esbiaixats: les mares que donen a llum per cesària poden tenir característiques diferents de les que tenen naixements vaginals, i aquest fet pot influir en els resultats de salut de l’infant i de la mare després del part.

Seguint les recomanacions de l’OMS de fer recerca per comprendre millor els efectes immediats i futurs de les cesàries sobre la salut a llarg termini, un estudi del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF) vol ajudar a omplir aquesta bretxa. Els autors de la recerca són Ana Maria Costa-Ramón i Ana Rodríguez-González, doctorandes del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, i Miquel Serra-Burriel i Carlos Campillo-Artero, vinculats també a la Universitat de Barcelona i al Servei de Salut de les Illes Balears, respectivament.

L’estudi, publicat al Journal of Health Economics el maig del 2018, aporta noves proves d’un vincle causal entre les cesàries no planificades i la salut del nounat, però ho fa centrant-se en una variable exògena, que no està relacionada amb les característiques maternes i fetals: la variació del nombre de cesàries no planificades en funció de la franja del dia en què es produeixen.

Per raons òbvies, anteriorment no s’havia pogut portar a terme un experiment en què les mares fossin assignades a tenir un part vaginal o una cesària de manera aleatòria. En aquest estudi, la variació en la taxa de cesàries per hora permet comparar mares semblants que, depenent de l’hora de part, tenen més o menys probabilitat de tenir una cesària, imitant les condicions que es donarien en un experiment.

Els resultats, obtinguts a partir d’una mostra extreta d’hospitals públics a Espanya (6.163 registres de naixement de quatre centres de diferents comunitats autònomes durant el període comprès els anys 2014-2016) demostren que la taxa de cesàries és més elevada durant les primeres hores de la nit, entre les 23.00 i les 4:00 hores. Concretament, la taxa de cesàries augmenta en 6,3 punts, en comparació amb la resta del dia, tenint em compte que les mares que donen a llum al llarg del dia tenen característiques similars.

Influència de la demanda de temps lliure i els torns de treball

Segons els autors de l’estudi, “Altres treballs previs ja havien documentat que variables relacionades amb la demanda de temps lliure per part dels metges podien afectar la taxa de cesàries. Això converteix aquestes variables temporals en predictors significatius de les cesàries no planificades”, afirmen.

La recerca destaca els incentius no financers com un factor important en la presa de decisions dels proveïdors d’atenció mèdica: “Els nostres resultats suggereixen que els metges poden ser menys tolerants a la progressió natural de la tasca que comporta un part, que consumeix molt temps. Els incentius relacionats amb el temps lliure són molt importants, i els metges estan més predisposats a realitzar procediments que acceleren el part. Per tant, seria necessari revisar els incentius creats per l’estructura de torns i les llargues hores de treball dels metges en els hospitals públics, a fi de reduir les intervencions evitables”.

Impacte de les cesàries no planificades en la salut del nounat a llarg termini

“La nostra recerca suggereix que les cesàries no indicades mèdicament poden tenir un impacte negatiu i significatiu en la salut del nounat, tal com es mesura amb les puntuacions del test d’Apgar, però que l’efecte no és prou greu per traduir-se en resultats més extrems”, afirmen els autors.

Segons l’estudi, les cesàries condueixen a una disminució d’aproximadament un punt en les puntuacions del test d’Apgar realitzat als minuts 1 i 5 després del naixement en els bebès sans (les puntuacions mitjanes d’Apgar al minut 1 i al minut 5 són de 8,9 i 9,8, respectivament). Així, les anàlisis per llindars de puntuació d’Apgar confirmen que els efectes de les cesàries es limiten als nivells més alts d’aquesta escala. Concretament, hi ha una major probabilitat de tenir una puntuació d’Apgar en el minut 5 per sota de 10, 9 i 8.

Diversos estudis previs troben que persones amb puntuacions d’Apgar entre 7 o 8 tenen, a llarg termini, més probabilitats d’abandonar o repetir curs, i que els que obtenen una puntuació entre 7 i 9, tenen més probabilitats de rebre assistència social després dels 18 anys. Altres estudis indiquen un major risc de trastorns immunes i metabòlics a llarg termini. En tot cas, no hi ha evidència que aquests efectes es tradueixin en un augment significatiu de la necessitat de reanimació o de cures intensives, ni d’un major risc de mort neonatal.

Eliminar les cesàries evitables comportaria un estalvi notable per al sistema de salut públic

Segons dades de l’estudi, donat que la taxa de cesàries de la mostra d’hospitals públics analitzada és del 16,5%, l’eliminació d’aquestes cesàries evitables reduiria la taxa de cesàries en un 38,1%, equivalent a 245 cesàries a l’any. Si tenim en compte que el cost mitjà d’una cesària per al sistema de salut públic espanyol és de 1.692,97 euros més elevat que un part vaginal, en eliminar aquestes cesàries excessives, els hospitals de la mostra podrien aconseguir una reducció de costos al voltant de 675.000 euros.

Aplicant aquesta lògica per a tots els naixements que van tenir lloc als hospitals públics d’Espanya l’any 2014, suposaria un estalvi de més de 47 milions d’euros per al sistema sanitari públic estatal, una xifra que, tenint en compte el salari mitjà d’un metge especialista (45.970 euros)  i el nombre total d’hospitals públics a Espanya (453), permetria que cada hospital contractés més de de dos metges addicionals. Aquest fet ajudaria, al mateix temps, a alleujar la necessitat de llargues hores de treball.

Treball de referència: Ana Maria Costa-Ramón, Ana Rodríguez-González, Miquel Serra-Burriel i Carlos Campillo-Artero (maig 2018). “It’s about time: Cesarean sections and neonatal Health”, Journal of Health Economics. https://doi.org/10.1016/j.jhealeco.2018.03.004

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact