Vés enrere “Sense diàleg entre totes les parts i sense empatia no es poden assolir grans transformacions”

“Sense diàleg entre totes les parts i sense empatia no es poden assolir grans transformacions”

Adrian Jofre Bosch, alumni UPF d'Economia, soci i president de beBartlet, entre les 100 persones més creatives al món dels negocis del 2022 segons Forbes España.

02.12.2022

Imatge inicial

Adrian Jofre Bosch, graduat en Economia per la Universitat Pompeu Fabra (promoció 2015), actualment és soci i president de beBartlet, el primer gabinet d'incidència pública a Espanya que va fundar juntament amb Nacho Corredor, graduat també per la UPF en Ciències Polítiques i de l’Administració.

El passat mes de setembre, la revista Forbes España el va incloure a la seva llista Els 100 més creatius al món dels negocis 2022, “100 homes i dones provinents de multitud de sectors, que demostren inventiva, adaptació i experiència per fer front als reptes plantejats per un entorn cada cop més competitiu i incert”.

Professor associat a l'IE University, ESADE o l'Escola Diplomàtica d'Espanya, és president de PYMEC Jóvenes, la patronal catalana de joves emprenedors a Madrid; membre del Consell Assessor de Blum - Venture Building for Social Impact i de 1Planet4All de l'ONG Ayuda en Acción.

Ha estat consultor de negoci en l'àmbit de la digitalització, M&A i nous models de negoci, i també ha treballat com a analista polític per a la CNN en Español i en diferents mitjans de comunicació, a més de ser investigador col·laborador del Real Instituto Elcano.

Després del seu pas per la UPF, va estudiar un master of Science (MSc) en Negociació i Resolució de Conflictes a la Universitat de Columbia; el Program on Negotiation (PON) de la Harvard Law School, i recentment va participar en el Georgetown Leadership Seminar (GLS) de la Universitat de Georgetown.

—Fa uns mesos, la revista Forbes España et va escollir per sortir a la llista de les 100 persones més creatives en l'àmbit dels negocis del 2022. Com valores aquest reconeixement?

Visc aquesta menció com un reconeixement a beBartlet i al treball de tot l'equip. Ser considerat creatiu oferint serveis professionals de consultoria no és fàcil; és un sector d'alta especialització i amb molts jugadors sobre el terreny. A beBartlet hem aconseguit desenvolupar un model diferencial basat en la incidència pública, la nostra elevada sensibilitat social i una lògica intergeneracional. Combinem una capa directiva mil·lennista (millennial, en anglès) formada per professionals que han ocupat llocs de responsabilitat des de molt aviat, amb un cercle d'assessors amb dècades d'experiència. Hem invertit la dinàmica habitual.

Forbes destaca que beBartlet és el primer gabinet d'incidència pública que ha incorporat el model d'advocacy anglosaxó. Ens pots explicar en què consisteix aquest model que us defineix i en què es diferencia del tradicional?

El model d'advocacy, o d’incidència pública en català, combina la capacitat de comunicar amb la sensibilitat necessària per llegir el context en què ens movem, no només en termes de mercat o consum, sinó també de valors, finestres d'oportunitat, context polític, social i econòmic. Avui dia, és crucial adaptar-se al context per desenvolupar qualsevol estratègia i, alhora, contribuir de manera responsable a la configuració del debat públic. Aquests valors han esdevingut les nostres credencials per alçar-nos com una firma destacada dins el sector de la comunicació i els assumptes públics a Espanya.

—El fet que les persones que esteu al capdavant de beBartlet sigueu joves, membres de la generació mil·lennista, és una de les claus d'aquest èxit?

Sens dubte, l'èxit de beBartlet és en part perquè som un equip transversal, on hi ha economistes, periodistes, politòlegs, juristes, internacionalistes i fins i tot un enginyer. El que ens uneix a tots és que som persones amb una sensibilitat social alta per la suma de les nostres experiències a mitjans de comunicació, a la universitat, a organitzacions no governamentals o a les institucions. Coneixem de primera mà les bases de la societat civil organitzada i els sectors públic i privat. Això, sumat als coneixements i les experiències dels nostres assessors, potencia les nostres capacitats en l'articulació de les relacions entre empreses, institucions públiques, i les seves aliances, vincles i relació amb la societat.

"A beBartlet hem identificat la necessitat que els líders emergents en l'àmbit polític, mediàtic i empresarial assumeixin la importància del seu paper a la societat"


—Per interpretar la realitat i incidir en la societat és vital conèixer a fons les generacions joves? L'Observatori de Nous Lideratges, el vostre projecte que identifica nous talents emergents, va en aquesta línia?

A beBartlet hem identificat la necessitat que els líders emergents en l'àmbit polític, mediàtic i empresarial assumeixin la importància del seu paper a la societat. L'Observatori de Nous Lideratges (#NuevosLiderazgosbB) és un espai de diàleg intrageneracional i plural entre institucions i societat civil. Hem aconseguit implicar a les nostres activitats representants diversos de la societat: alts càrrecs del Govern, diputats, eurodiputats, alcaldes, consellers, així com líders d'opinió, emprenedors i dirigents d'empreses i organitzacions no governamentals. Sense diàleg entre totes les parts i sense empatia no es poden assolir grans transformacions.

—Cal una nova visió més creativa i innovadora per mobilitzar i implicar l'opinió pública? Quin paper tenen les noves tecnologies en aquest procés?

Les xarxes socials com Twitter o Instagram han incrementat la informació disponible i han facilitat que la ciutadania pugui participar en el debat públic descentralitzadament. A més, han sorgit noves formes de comunicació que han impregnat la manera de relacionar-se de les empreses o de les entitats socials amb la societat, i més recentment, han arribat a la política i a les institucions públiques. D'altra banda, aquests nous mitjans i formats han generat molt de soroll, i resulta complicat distingir què és informació i què són fake news. Per això, és important no només dominar els nous formats comunicatius i d'incidència pública, sinó també fomentar un debat públic de qualitat, basat en les dades i l'evidència.

—Bretxes com la digital, la generacional, de gènere o la territorial fan més complicat aconseguir aquest objectiu?

El context actual és d'una complexitat elevada, on conviuen nombroses bretxes que impacten i mobilitzen la ciutadania en múltiples direccions. Aquestes bretxes suposen una oportunitat per generar nous debats i involucrar diferents entorns socials i col·lectius en la configuració de l'opinió pública, més enllà de les elits tradicionals que hi solen ser presents. A beBartlet treballem en la construcció d'espais transversals i plurals d'intercanvi d'experiències i reflexions, una de les aportacions més importants que es poden fer des del sector privat al conjunt de la societat. També assessorem els nostres clients perquè desenvolupin polítiques d'autoregulació, en què siguin els mateixos líders corporatius i socials els que proposin de manera proactiva i constructiva solucions a aquestes bretxes.

"Si practiquéssim activament la negociació, segurament viuríem en societats amb més convivència i entesa"

—Aquestes bretxes són una de les causes principals de les dificultats a l’hora de resoldre conflictes a la nostra societat i arribar a acords en els processos de negociació? En aquest sentit, l'actualitat política no és precisament un bon mirall…

Vivim en un context molt polaritzat. Hi ha molts actors a l'escena política i social que veuen una oportunitat d'obtenir rèdit d'aquestes divisions i treballen activament per trencar els grans consensos. En aquest sentit, és important negociar com a filosofia de vida. Asseure'ns en una taula a debatre solucions que siguin capaces de satisfer les necessitats reals dels ciutadans, en comptes de quedar-nos constantment discutint a la capa més superficial de la batalla cultural. Si practiquéssim activament la negociació, segurament viuríem en societats amb més convivència i entesa. En una millor democràcia.

—A la teva etapa a la UPF vas ser vicepresident de l'associació deba-t.org, i fa anys que estàs vinculat a l'ONG Ayuda en Acción. Aquest tipus d'implicació dóna eines per conèixer millor els problemes de la societat?

La participació en la societat civil organitzada és una cosa que sempre m'ha divertit. M'ha aportat sensibilitat sobre entorns desconeguts, m'ha obert camins i m’ha permès conèixer persones de diferents àmbits, així com entendre altres visions, enfocaments i maneres de fer i pensar diferents de la meva. El meu pas per deba-t.org em va permetre conèixer Nacho Corredor, a qui considero un bon amic des de llavors i amb qui anys més tard vaig fundar beBartlet. De fet, beBartlet existeix gràcies a la UPF i el seu ecosistema associatiu.

"beBartlet existeix gràcies a la UPF i el seu ecosistema associatiu"

Actualment, en paral·lel al meu treball a beBartlet, presideixo PIMEC Joves Madrid, on treballem per representar els joves emprenedors i les pimes. I continuo sent voluntari de l'ONG Ayuda en Acción, ara com a membre del Consell Assessor d’1Planet4All, una iniciativa contra la crisi climàtica. Amb la meva interacció amb els joves activistes conec l'opinió de les generacions més joves en matèria de canvi climàtic i n’aprenc. També sóc vicepresident del Columbia Alumni Association, on impulsem l'accés equitatiu a l'educació d'excel·lència.

—Quins records tens del teu pas per la UPF?

Encara que no sigui gaire atractiu reconèixer-ho, recordo estudiar molt i prendre-m'ho molt seriosament. Però el que més recordo de l’“uni” és tot el que passava més enllà del mateix grau en Economia. Totes les activitats i xerrades de convidats i ponents, que organitzaven les diferents facultats i associacions d'estudiants. Lligues de debat, models de Nacions Unides, cursos i formacions complementàries… Aquestes activitats extracurriculars van ser veritablement transformadores i diferencials per a mi, així com totes les persones que vaig conèixer en participar-hi, amb moltes de les quals mantinc contacte avui dia.

"El gran valor de la negociació i la resolució de conflictes és la presa de decisions col·lectives"

—A la universitat pública es tracta suficientment la resolució de conflictes i la negociació? Caldria donar-los més pes als seus plans d'estudis?

Des de l'aparició dels mercats, el comerç internacional i l'escalada de la tecnologia, els éssers humans tenim cada cop més interconnexions entre nosaltres i som més interdependents. El gran valor de la negociació i la resolució de conflictes és la presa de decisions col·lectives. Si volem trobar solucions als grans reptes que afrontem com a país i arribar a consensos, és fonamental que els més joves desenvolupin aquestes capacitats com a part del recorregut formatiu.

Les habilitats toves haurien de tenir més pes en el currículum acadèmic. Fins i tot en etapes preuniversitàries com el col·legi o l’institut. Per tant, la universitat pública a Espanya sí que ha de reforçar els seus plans d'estudis introduint més formació en habilitats, començant per la negociació i la resolució de conflictes. I hauria de ser una cosa transversal, aplicable a qualsevol carrera universitària. Estic segur que així viuríem en societats més pacífiques, tolerants i menys polaritzades.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació