Vés enrere

La UPF es bolca en l'organització d'activitats per commemorar l'Any Llull

La UPF es bolca en l'organització d'activitats per commemorar l'Any Llull

Han servit per donar a conèixer la vida i l’obra d’aquest singular personatge i contribuir a visualitzar l’impacte i la fascinació que ha generat la seva figura en nombrosos artistes contemporanis.

18.01.2017

 

En el marc de la commemoració del setè centenari de la mort de Ramon Llull l’any 2016, la UPF ha organitzat tot un seguit d’accions i activitats divulgatives d’acord amb la seva vocació d’universitat catalana, clarament compromesa amb les humanitats i amb el lligam entre ciències i lletres.

Les activitats realitzades han servit, d’una banda, per donar a conèixer la vida i l’obra d’aquest singular personatge, un referent ineludible del diàleg interreligiós i intercultural amb un model de pensament que, per a molts representa un clar precedent del llenguatge informàtic. D’altra banda, amb aquestes activitats la UPF també ha volgut contribuir a visualitzar l’impacte i la fascinació que ha generat la figura de Llull en nombrosos artistes contemporanis.

De la mà d’Amador Vega, catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts del Departament d’Humanitats i comissari de l’Any Llull a la Universitat, es van programar quatre accions especifiques: la instal·lació de l’escultura “L’escala de l’enteniment” al campus de la Ciutadella; l’exposició “La màquina de pensar: Ramon Llull i l’ars combinatòria” al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB); un curs sobre l’ars magna de Ramon Llull amb el coreògraf Cesc Gelabert, i la creació d’un MOOC sobre la seva influencia en l’art, la literatura, la ciencia i la tecnología.

Vega ha tingut el suport de Pelegrí Viader, secretari general de la UPF, Javier Aparicio, delegat de Cultura i Ivan Pintor, professor del Departament de Comunicació, en l’organització dels esdeveniments, tots ells membres de la comissió impulsora dels actes de celebració.

 

“L’escala de l’enteniment” connecta la Universitat amb els valors de Ramon Llull

“És significatiu que una universitat tingui en el seu campus la presencia de Ramon Llull, considerat el pare de la xarxa, ja que va voler conectar les diferents disciplines científiques i crear una gramática del saber”. Amb aquestes paraules s’expressava Amador Vega, en el transcurs de l’acte de presentación de la instal·lació escultórica “L’escala de l’enteniment”, obra de l’artista Alfons Alzamora, el passat 30 de març del 2016.

L’escultura, fruit d’una donació de la Fundació Vila Casas, està ubicada a l’àgora Jordi Rubió i Balaguer del campus de la Ciutadella, davant del nou edifici de la Fundació Pasqual Maragall. L’acte d’inauguració va estar presidit per Jaume Casals, rector de la UPF, i va comptar amb la presència, entre d’altres, de Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Un camí de perfecció amb vuit nivel diferents

A "L'escala de l'enteniment", Alfonso Alzamora (Barcelona, ​​1951) ha situat 36 cubs de ferro (cadascun d'ells representa una veritat essencial) en vuit nivells diferents, on el valor de l'espai ocupat i el desocupat són idèntics. Sobre una base quadrada de nou cubs, elimina un d'ells, queden vuit, i des d'aquesta absència, comença a pujar. En el segon nivell hi ha set cubs, al tercer, sis, i així, successivament.

L'artista busca situar-se en una posició que li permeti comprendre el sistema del pensament lul·lià, gaudint el seu aspecte simbòlic. Aixeca volums a partir d'una absència bàsica: hi ha una associació entre el fet d'aixecar-se de la peça i l'ascens de l'enteniment per l'escala dels subjectes, però el que crida l'atenció és que l'ascens de l'escultura es fa des d'una sostracció.

Segons Alfonso Alzamora, "'L'escala de l'enteniment" de Ramon Llull té vuit esglaons, cada un amb un valor filosòfic concret. Simbolitza un camí de perfecció, amb vuit fases ordenades, classificades, jerarquitzades en ordre ascendent. Un cop completades ("enteses") amb èxit, haurien de dur-nos al coneixement de Déu".

Galeria fotogràfica de l'acte

Video de l'acte de presentació

https://www.upf.edu/documents/10193/2101565/escala_4.jpg/2203fbbd-9f16-4fbd-8904-8e1286b5b7cf?t=1459432921444

“La máquina de pensar. Ramon Llull i l'ars combinatoria”

L'exposició, comissariada per Amador Vega, es va poder visitar al CCCB del 14 de juliol a l'11 de desembre del 2016. Recentment ha estat escollida per la revista d'art Hyperallergic, de Nova York, com una de les quinze millors exposicions del món de l'any 2016. 

La mostra va comptar amb la col·laboració del Grup de Recerca en Tecnologies Interactives del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF. Dirigits pel professor Josep Blat, van crear una animació de nova producció desplegada en dotze pantalles de grans dimensions per il·lustrar el Còdex de Karlsruhe, un manuscrit que representa els moments centrals de la vida de Llull.

L'exposició volia mostrar l'impacte del filòsof Ramon Llull en les arts, la literatura, la ciència i la tecnologia, i va plasmar la nova significació que aquesta figura controvertida pren en l'actualitat, en el marc del debat sobre els models de transmissió del coneixement.

L'Ars combinatoria com a precedent de les TIC

"La màquina de pensar. Ramon Llull i l'Ars combinatòria" va donar a conèixer aspectes sorprenents i desconeguts del pensament de Ramon Llull, i proposava entendre l'Ars combinatòria com un precedent de les noves tecnologies de la informació. La mostra va combinar la documentació històrica i les mirades més recents d'artistes (més de quaranta) que s'han inspirat en l'obra de Llull, com David Link, Ralf Baecker i Perejaume.

L'Ars combinatòria és el mètode de coneixement inventat per Llull, que proposa la unitat dels diferents sabers de l'època, i que havia de portar, mitjançant la raó, la demostració i el diàleg, la pau entre les religions. Es tracta d'un model complex de realitat en el qual, com una gran xarxa, estan implicats el món, l'home i Déu. Representa un complex mecanisme de figures geomètriques i símbols que combinen lletres i conceptes, i s'anuncia com un nou saber amb pretensions universals.

Per interrelacionar totes les disciplines del coneixement del seu temps (astronomia, filosofia, teologia, lògica, medicina, dret ...) Ramon Llull va crear l'Ars magna: la intersecció de totes aquestes disciplines conformava la realitat.

Vídeo sobre l'exposició editat pel CCCB

 

L’Ars Magna amb Cesc Gelabert

El reputat coreògraf i ballarí Cesc Gelabert també es va sumar a les activitats de commemoració de l’Any Llull a la UPF en participar al seminari “L’Ars magna de Ramon Llull i el seu impacte en les arts”, en el marc del Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament del Departmanet d’Humanitats. La proposta de les diferents sessions era fer ballar les idees de Ramon Llull. Seguint el pensament del filòsof medieval, fer dialogar la dimensió corporal amb la intel·lectual.

El curs, impulsat per Amador Vega, es va organitzar en col·laboració amb Núria Bou i Ivan Pintor, professors del Departament de Comunicació de la UPF i va comptar amb un ajut del PlaCLIK 2016-2017 de la UPF, destinat a potenciar projectes d’innovació en el model educatiu.

En les diferents sessions del curs, Amador Vega exposava la part teòrica del pensament de Llull, acompanyat de la lectura i comentari d’alguns textos, i Cesc Gelabert proposava una coreografia específica per a cada text.

Llull Movens, vídeo d'una sessió amb Cesc Gelabert

 

Llull, protagonista d’un MOOC

El 14 de novembre es va estrenar La comprensió de Ramon Llull: Filosofia, Arts i Ciència a través de l'Ars combinatoria, un massive online open course (MOOC) centrat en la vida i l’obra de Ramon Llull que analitza la seva influència en l’art, la literatura la ciència i la tecnología. Coordinat per Amador Vega, està basat en l'exposició que ell mateix va comissariar al CCCB.

La nova proposta del catàleg de MOOC de la UPF, que s'ofereix a través de la plataforma FutureLearn, té una duració de dues setmanes i l'anglès com a llengua vehicular, però el material audiovisual està subtitulat en català i castellà.

El curs té com a eix l'Ars combinatòria, un mètode de coneixement i entesa que constava d'un complex mecanisme de formes geomètriques i símbols que combinen lletres i conceptes. Es tractava d'una nova branca d'aprenentatge amb aspiracions universals, que postulava la unitat de les diverses branques del coneixement, i que tenia la intenció de portar la pau entre les religions per mitjà de la deducció, la demostració i el diàleg.

Aquesta metodologia innovadora, que concebia el món, la humanitat i Déu com una àmplia xarxa, adquireix actualment una importància renovada, circumscrita en el debat sobre les noves tecnologies i les formes de compartir coneixement amb els altres.

El curs, que també té com a professora a Anna Serra, llicenciada en Humanitats per la UPF, estudia la vida i obra (especialment l'arbre de la ciència) del filòsof mallorquí. També els fets i circumstàncies que van afectar el seu treball, i la influència que ha tingut en un gran nombre de pensadors, artistes i escriptors al llarg de la història.

Tràiler del MOOC sobre Ramon Llull

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: