Vés enrere

UPF Art Track, una simbiosi d’universitat i cultura

UPF Art Track, una simbiosi d’universitat i cultura

Inaugurat el passat 17 de maig, coincidint amb la celebració, l’endemà, del Dia Internacional dels Museus, és una proposta promoguda per Javier Aparicio Maydeu, professor de Literatura Espanyola del Departament d’Humanitats i delegat de Cultura de la UPF, i que ha agafat volada amb motiu del 25è. aniversari de la Universitat.

14.10.2016

 

“Aquest protomuseu, aquesta nova iniciativa relacionada amb l’art, és una invitació als ciutadans de tot el món perquè s’acostin i s’adonin que la Universitat està oberta a la societat”. Amb aquesta contundència Jaume Casals, rector de la UPF, expressa l’objectiu últim de la posada en marxa de l’UPF Art Track, un circuit pel campus de la Ciutadella que posa en valor el patrimoni artístic de la institució.

Inaugurat el passat 17 de maig, coincidint amb la celebració, l’endemà, del Dia Internacional dels Museus, és una proposta promoguda per Javier Aparicio Maydeu, professor de Literatura Espanyola del Departament d’Humanitats i delegat de Cultura de la UPF, i que ha agafat volada amb motiu del 25è. aniversari de la Universitat.

La iniciativa té per objectiu vincular “universitat, cultura i art, elements que sovint es presenten deslligats”, explica Aparicio. UPF Art Track “ofereix al visitant una experiència artística realment original, entre vida acadèmica i concorregudes biblioteques”, afirma. Es tracta d’un recorregut artístic interdisciplinari “que advoca per la introspecció i descarta l’exhibicionisme, i que creixerà de la mà de la Universitat i dels seus visitants”, assegura.

La llavor de la proposta prové del mateix moment fundacional de la Universitat i de la idea que l’aleshores rector Enric Argullol va tenir de vincular-la a arquitectura de qualitat, amb la recuperació d’espais emblemàtics de la ciutat com les casernes militars de la Ciutadella, i a art, amb l’inici de la col·lecció de pintura que ha il·lustrat els cartells commemoratius de cada curs acadèmic, com el de la portada d’aquesta revista.

Ara, vint-i-cincs anys després, es reobren alguns espais i se’n facilita l’accés a d’altres amb la voluntat de “ser una institució cultural per ella mateixa”, afirma el rector Jaume Casals, “i d’assolir un dels objectius més importants d’una universitat moderna: no convertir-se en una ciutadella ni en un mur inexpugnable”.

Un circuit que inclou diverses joies artístiques i arquitectòniques

UPF Art Track posa a l’abast dels ciutadans tres de les joies artístiques més preuades de la Universitat: la Sala de Reflexió d’Antoni Tàpies, centre neuràlgic del recorregut, i una de les úniques capelles laiques de l’art contemporani mundial; la col·lecció d’obres d’art contemporànies que diferents artistes de projecció internacional han donat a la Universitat, i el Dipòsit de les Aigües, seu de la Biblioteca General de la UPF.

UPF Art Track se situa al campus de la Ciutadella, i comença a l’edifici Roger de Llúria, una antiga caserna militar reconvertida l’any 2000 pels arquitectes Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay. Una espectacular planta de més de 5.000 metres quadrats amb façanes de vidre i un pati cobert d’alumini, ferro i vidre que modula la llum natural.

En aquest espai trobem el memorial democràtic, un homenatge als prop de 120 professors, entre ells Pompeu Fabra, que van ser separats de la universitat catalana a l’inici de la dictadura del general Franco. És obra dels arquitectes Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, i d’Enric Satué i Josep Maria Civit, i consisteix en una caixa circular de vidre amb els noms dels professors, que són il·luminats amb un raig de llum permanent que fa un moviment circular en el sentit de les agulles del rellotge.

Al cor del campus, seguint el recorregut a través dels sostres de volta que es conserven de l’antic edifici militar de finals del segle XIX, el visitant penetra a l’Espai Tàpies, l’epicentre de l’UPF Art Track.

Una primera sala, consagrada a l’artista Antoni Tàpies, exhibeix una de les seves obres més originals, de 1990, pintada en el llenç i en el seu revers, del costat del bastidor, i una pintura representativa de l’obra d’Antonio Saura, un retrat de 1993. Ambdues són part de la col·lecció d’art amb motiu dels cartells inaugurals de curs.

Les obres més destacades de la col·lecció de pintura que la UPF ha anat creant, sobre la base de l’encàrrec de cartells commemoratius des de la seva fundació, poden contemplar-se en un monitor, col·locat sobre un cavallet de pintura perquè l’espai adquireixi per un moment l’aire d’un taller.

En aquest monitor se succeeixen alguns dels més prestigiosos autors de la pintura catalana i espanyola contemporània: Tàpies, Ràfols-Casamada, Guinovart, Perico Pastor, Miquel Barceló, Chillida, Saura, Soledad Sevilla, Perejaume, Frederic Amat o Susana Solano, entre d’altres.

El visitant accedeix llavors a un espai intermedi en el qual podrà contemplar el vídeo de Tàpies concebent la seva capella laica. Aquest interval dóna pas a la Sala de Reflexió, entesa per Tàpies com una mena de capella laica armada en una cripta cúbica i subterrània de més de 500 metres cúbics de formigó i presidida pel seu Díptic de la campana, de 3 x 5 m (1991), i una columna de ferro dreta i il·luminada sobre una biga d’acer que travessa un espai extraordinàriament singular, de silenci i intensitat simbòlica.

 

Tàpies en estat pur

“Hi ha pocs llocs al món, almenys a Europa, que puguin oferir no només l’obra, el producte artístic acabat, sinó també tot un vídeo amb el procés de creació”, afirma Javier Aparicio Maydeu. S’han editat més de cinc hores de gravació per produir una peça fascinant de nou minuts de durada en què es pot observar Antoni Tàpies durant la construcció de la Sala de Reflexió.

“Tàpies davant del visitant, dialogant amb la seva pròpia obra, prenent decisions, enfadant-se...”, explica. “Amb el soroll de fons de trepants, serres radials i tornavisos hidràulics, pintant, disposant els seus elements, reflexionant sobre el mateix espai i la seva funció introspectiva, d’embadaliment”, afegeix. Carles Guerra, director de la Fundació Antoni Tàpies, assegura que “l’obra creada a la UPF representa un espai de meditació sense connotacions religioses, sinó humanes, que convida els visitants a retrobar-se amb ells mateixos”.

 

El recorregut de l’UPF Art Track conclou en el sorprenent edifici del Dipòsit de les Aigües, que va projectar el 1874, en ple modernisme català, el mestre d’obres Josep Fontserè, gestor de tot l’entorn de l’antiga ciutadella militar, i del qual un llavors jove estudiant d’arquitectura, Antoni Gaudí, va fer el càlcul estàtic del conjunt del dipòsit i dels elements de suport. A l’interior, amb forma de sala hipòstila, hi ha 100 pilars que configuren un laberint d’arcs de 14 metres d’altura. Segurament inspirada en un dels edificis romans més importants del sud d’Itàlia, la piscina Mirabilis de Nàpols, i sobretot en la cisterna de Justinià d’Istanbul.

Finalment, el visitant pot gaudir a l’exterior de dues escultures excepcionals: la instal·lació Cantata (2013), de Susana Solano, homenatge al filòsof i professor de la UPF Eugenio Trias, 20 metres d’acer inoxidable perforat perquè pugui llegir-se com un fris el pensament de l’únic premi Nietzsche espanyol: “Escriure, pintar, crear o produir formes, màscares: això és viure una altra vegada i a més altura...”; i l’escultura d’Alfonso Alzamora “L’escala de l’enteniment” (2016) donada per la Fundació Vila Casas i que constitueix la contribució especial de l’artista barceloní a l’Any Llull que se celebra enguany.

De moment, les visites guiades estan programades els dimecres a les 11.00 i a les 17.00 hores, i en altres horaris prèvia consulta de disponibilitat. La intenció, de cara al futur, és ampliar al màxim possible l’obertura dels espais, així com incorporar-hi noves obres que enriqueixin el circuit.

Els guies són estudiants d’Humanitats de la mateixa Universitat que s’han preparat específicament per a l’ocasió. D’aquesta manera, la iniciativa no només és una finestra oberta al món, sinó que dóna també a futurs professionals del sector l’oportunitat de formar-se i de guanyar experiència laboral en l’àmbit dels seus estudis. Ona Anglada és una d’aquests estudiants i afirma que “obrir aquests espais evita que la UPF es converteixi en un espai hermètic”. De la seva experiència amb les visites assegura que ha après també dels visitants: “Homes que havien anat al campus de la Ciutadella a recollir el petate quan anaven a fer la mili, arquitectes que saben moltes coses sobre els edificis, gent que et pregunta coses que no t’havies plantejat... Et fan investigar per millorar el recorregut”. Vignesh Tolu Melwani assegura que participant en el projecte es va adonar que “ no calia anar gaire lluny per poder tractar amb obres d’art dels més grans artistes; estudiem i anem a classe envoltats de moltes d’elles”.

L’UPF Art Track té el suport de l’Ajuntament de Barcelona, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, de la Fundació Antoni Tàpies i de l’empresa EPSON. A més a més, formarà part del Barcelona Circuit d’Art Contemporani. 

 

Uns padrins de luxe

L’acte d’inauguració va congregar sis directors de museus destacats de Barcelona i Madrid, que no es van voler perdre l’estrena d’aquesta proposta singular. Es tracta de Miguel Zugaza, director del Museo del Prado; Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya; Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró; Bernardo Laniado-Romero, director del Museu Picasso; Vicenç Villatoro, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i Xavier Antich i Carles Guerra, president del patronat i director de la Fundació Antoni Tàpies, respectivament.

La seva presència va servir per posar de relleu la importància de la proposta per a la ciutat de Barcelona i per al món de la cultura i l’art en particular. Miguel Zugaza, després de fer el recorregut, afirmava que “estem acostumats a veure l’art només als museus, i l’UPF Art Track ens dóna l’oportunitat de veure’l en un context diferent”. I reblava la seva admiració per la iniciativa amb un consell: “no us convertiu mai en un museu, l’originalitat de la iniciativa rau en això; és important anar afegint nous elements de valor en aquest itinerari en el si de la Universitat”.

Vídeo de la inauguració de l'UPF Art Track

 

Fotos del reportatge

1.- Sala de reflexió, d'Antoni Tàpies

2.- Memorial democràtic

3.- Col·lecció d'obres d'art contemporànies de la UPF

4.- Dipòsit de les Aigües

5.- Escala de l'enteniment

6.- D’esquerra a dreta: Xavier Antich, Pepe Serra, Jaume Casals, Rosa Maria Malet, Bernardo Laniado-Romero, Javier Aparicio Maydeu i Miguel Zugaza.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia