Vés enrere

Traspassar murs per contribuir al benestar social

Traspassar murs per contribuir al benestar social

Una de les missions principals de la Universitat és transferir el seu coneixement i crear sinergies amb el seu entorn. La UPF treballa decididament per impulsar aquest àmbit a través d’iniciatives innovadores.

22.07.2016

 

Una de les missions principals de la Universitat és transferir el seu coneixement i crear sinergies amb el seu entorn. La UPF treballa decididament per impulsar aquest àmbit a través d’iniciatives innovadores.

“Promoure la innovació i la transformació social. Hem de traspassar els murs de la institució, per crear sinergies amb la societat i contribuir així al seu benestar i a la creació de valor”. Amb aquesta frase, la UPF ha volgut deixar molt clar en el nou Pla Estratègic 2016- 2025 la voluntat de convertir-se en un actor rellevant per al seu entorn, posant a disposició de tota la societat el coneixement que genera.

“L’impacte de les millors universitats en la societat que les envolta no passa només per la generació de coneixement, sinó també per la transmissió d’aquest, i aquest és un dels reptes clau que afronta la nostra universitat”, assegura Francesc Posas, vicerector de Política Científica i Professorat de la UPF. “Per aquest motiu, estem impulsant al màxim les nostres capacitats mitjan- çant la creació d’un marc per a la transMarç del 2016 ferència que sigui conegut per tots els investigadors i que faciliti les seves iniciatives”, afegeix. En aquesta línia, “es potenciarà la Unitat d’Innovació-UPF Business Shuttle i es crearà UPF Ventures, una nova eina per a la transferència de coneixement”.

Què vol dir i com es fa transferència de coneixement?

Les universitats, a partir de la seva activitat investigadora, generen coneixement que pot i ha de ser aprofitat pel seu entorn. “El procés de trasllat de resultats a la societat pot tenir dues direccions, el Knowledge Push o el Knowledge Pull”, explica Mònica de Forn, cap de la Unitat d’Innovació-UPF Business Shuttle.

En el primer dels casos, és l’investigador qui identifica una oportunitat amb valor comercial per a la qual encara no existeix un mercat definit. És la mateixa institució qui busca la manera de transferir-lo a través, per exemple, de la concessió de llicències de patents o la creació de spin-off, noves empreses promogudes per les universitats. Aquest és un dels principals objectius de la unitat que lidera de Forn, donar valor a la recerca generada a la UPF i posar-la a l’abast de la societat.

“L’èxit o el fracàs de la comercialització del coneixement depèn molt de l’existència o no d’una estratègia per transferir-lo del món acadèmic al món empresarial”, indica Francesc Posas. A la Universitat “hem establert un nou marc d’actuacions sobre la constitució de spin-off i la protecció de propietat industrial i de software, element imprescindible per a una òptima transferència de coneixement”.

El procés de valorització de resultats o tecnologies pot arribar a ser complex i comprèn, generalment, quatre fases principals: identificació de resultats innovadors, sovint provinents de projectes de recerca; avaluació del potencial de transferència del coneixement identificat; protecció de drets de propietat industrial i intel·lectual, i comercialització. “El tipus d’assessorament que oferim depèn de la tipologia de projecte que s’hagi de desenvolupar”, explica de Forn. “Però sempre valorem si els resultats identificats necessiten un grau més de desenvolupament abans de ser atractius per a la comercialització, perquè en gran mesura, en depèn l’èxit final”. 

En aquesta línia, la Universitat participa, a través de diferents projectes, en iniciatives per fer valer el seu coneixement. És el cas del programa Indústria del Coneixement de la Generalitat de Catalunya o el Proof of Concept del European Research Council.

En el segon cas, quan es parla de Knowledge Pull, són les empreses les que van a buscar la universitat perquè volen resoldre una necessitat d’innovació. Sol·liciten experts que els ajudin a millorar els seus productes, serveis o processos. Les maneres de col·laboració són diverses, però les més freqüents responen al desenvolupament de projectes de R+D+i, la prestació de serveis de consultoria i assessorament, o l’ús de les infraestructures científiques existents a la universitat. 

El repte de fer-se visible

Un dels elements més importants per fer valer la transferència de coneixement és la divulgació que es fa dels resultats obtinguts, tant dins com fora de la mateixa institució. A tal efecte, a finals del 2015 es va posar en marxa l’UPF Knowledge Portal, “una web que ens permet exposar públicament tota l’expertesa i els resultats generats pels grups de recerca de la Universitat; per tant, per retre comptes explicant a què dediquem els recursos públics obtinguts”, assegura Josep Jofre, vicegerent de l’Àrea de Recerca i Economia. “Es caracteritza per ser un espai dinàmic que evolucionarà amb el temps, per incloure els nous resultats de recerca i les noves tecnologies identificades”, indica Mònica de Forn.

Les accions de difusió del coneixement generat van més enllà i inclouen presentacions específiques dels projectes de recerca a institucions i a persones externes a la Universitat amb l’objectiu d’apropar la UPF al teixit empresarial.

Però la difusió també es fa intramurs. “La Unitat d’Innovació-UPF Business Shuttle destina esforços a fer pedagogia entre els investigadors i doctorands de la Universitat, amb l’objectiu de fer-los conscients de la importància de la transferència de coneixement”, explica Mònica de Forn. 

Exemples d’èxit

La UPF té una presència rellevant en el context de la xarxa TECNIO de l’Agència ACC1Ó, un conjunt de centres d’innovació tecnològica i grups de recerca universitaris reconeguts per la Generalitat de Catalunya perquè tenen capacitat de donar resposta a les demandes tecnològiques de les empreses de manera àgil i eficient, afavorint-ne la competitivitat. Actualment, compta amb nou grups i unitats de recerca amb aquest reconeixement:

 

Un nou instrument de transferència de coneixement

“La Universitat ha de buscar constantment fórmules de relació amb l’empresa i UPF Ventures representa un nou instrument que permetrà innovar en aquest camp”, assegura Francesc Posas, vicerector de Política Científica i Professorat.

Es tracta d’una prova pilot impulsada amb la col·laboració de la Direcció General d’Universitats, que té per objectiu principal dotar de bidireccionalitat el procés de valorització de coneixement. “No n’hi ha prou a quedar-se en els diagnòstics i les receptes clàssiques; cal prendre la iniciativa i ser proactius en la cerca d’oportunitats de transferència”, indica Posas.

En aquesta línia, UPF Ventures ha de permetre detectar oportunitats per a les empreses on la Universitat pugui ajudar i comercialitzar coneixement generat a la UPF. És una proposta que s’inspira en reeixits models endegats en universitats de referència, com ara Oxford o el sistema israelià.

 

Premi del Consell Social a investigadors i doctorands

Núria Basi, presidenta del Consell Social de la UPF, assenyala que “la transferència de coneixement forma part de la naturalesa de la institució universitària i és intrínseca a la seva missió”. Afegeix que “és un element ineludible en relació amb el seu servei a la societat”. Tant és així que, des del 2007, el principal òrgan de participació de la societat a la Universitat organitza un premi adreçat als investigadors i doctorands de la UPF per incentivar aquest àmbit i evidenciar la importància de fer arribar els avenços científics a la societat. 

 

Exemples d’spin-off i start-up sorgides de la UPF

QGENOMICS - Spin-Off 

Any de fundació: 2008

Àmbit de negoci: Biotecnologia / diagnòstic / genòmicaclínica

Nombre de treballadors: 23  

QGenomics és una de les primeres spin-off sorgides a la UPF, fruit del coneixement generat a l’entorn de grups de recerca vinculats a la Universitat i al Centre de Regulació Genòmica. Els inicis van ser durs, explica Lluís Armengol, soci fundador de l’empresa, “però l’actitud de les persones de la UPF amb qui vam negociar va ser la diferència entre tirar o no la tovallola”. Afirma que “és important, en el moment zero d’una empresa, tenir amplitud de mires per assolir l’objectiu de transferir coneixement de la universitat a la societat”.

La seva activitat es basa en el desenvolupament i l’aplicació de productes i de serveis derivats de la investigació genòmica al sector sanitari. El futur passa per “desplegar el projecte en tota la seva extensió, i consolidar el negoci a Espanya i batallar per fer-nos un espai en el mercat global”, assegura Armengol. La clau de l’èxit es resumeix en “treballar, treballar i treballar per desenvolupar i oferir al mercat eines que solucionin reptes diagnòstics vigents i que aportin millores en el tractament dels pacients”.

VOCTRO LABS - Spin Off

Any de fundació: 2011

Àmbit de negoci: Tecnologies d'àudio

Nombre de treballadors: 4 (socis fundadors)  

Voctro Labs és una iniciativa sorgida del Grup de Recerca en Tecnologia Musical del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF, dedicada “a la comercialització de tecnologies de processament i síntesi de veu”, explica Jordi Janer, soci fundador de l’empresa.

El 2011, després de col· laborar amb la companyia japonesa Yamaha Corp., van començar a comercialitzar els primers cantants virtuals d’Espanya, la Clara i el Bruno, a través de la tecnologia Vocaloid. A finals del 2014 va ser seleccionada per la Comissió Europea com a exemple d’empresa amb capacitat de creixement en el marc del programa Innovació Oberta i Disruptiva.

De la seva col·laboració directa amb la UPF, Janer destaca “haver pogut fer un acord de transferència de tecnologia que incloïa la llicència d’explotació d’una patent”. El futur el veuen amb optimisme: “Volem ser una empresa referent en tecnologies de veu per a les indústries creatives de la música, el cinema i els videojocs”, afirma. I això passa per aconseguir un model de negoci amb èxit amb alguns dels projectes d’innovació amb els quals estan treballant actualment.

MOBILE MEDIA CONTENT - Start-up

Any de fundació: 2012

Àmbit de negoci: Tecnologies de la informació

Nombre de treballadors: 14  

“Els usuaris van a veure espectacles esportius, paguen molts diners i moltes vegades no saben quina visibilitat tindran”, explica Francis Casado, Business Development Manager de l’empresa. Aquesta situació “genera decepció i provoca queixes i reclamacions”. Disposar d’una vista 3D sintètica que permeti comprovar la visió des de la localitat abans de comprar-la assegura una experiència satisfactòria.

L’objectiu de l’empresa, segons Casado, és “esdevenir un referent en la millora de l’experiència dels usuaris en recintes esportius i teatres arreu del món”. Volen convertir-se en un complement essencial de les plataformes de venda d’entrades. De moment, ja tenen clients com el FC Barcelona, l’ATP o la Fórmula 1.

Del seu contacte i col· laboració amb la UPF, destaca el suport rebut durant els tres primers anys, quan van estar en els espais de coworking de l’Almogàvers Business Factory. D’altra banda, assegura que “la Universitat ens ha ajudat a estar en contacte directe amb un bon planter de talent que s’ha traduït en contractació de personal”.

ZECLINICS - Start-up

Any de fundació: 2013

Àmbit de negoci: Biotecnologia

Nombre de treballadors: 6  

ZeClinics va néixer “després que quatre amics investigadors decidíssim donar valor de negoci a allò que fèiem diàriament als nostres laboratoris”, explica Ignasi Sahún, un dels socis fundadors. “La inestabilitat laboral dels investigadors ens va fer prémer el botó per passar de la part acadèmica a la part aplicada”. Sahún destaca que “va ser fonamental el paper de la Unitat d’Innovació - UPF Business Shuttle a l’hora d’engegar el projecte”.

L’empresa ofereix solucions per avaluar la seguretat i la rellevància biomèdica de noves molècules fent servir el peix zebra com a model. En tres anys han experimentat un creixement exponencial de la facturació i l’any passat van tancar una ronda de finançament a través de micromecenatge de 100.000 euros, que els permetrà desenvolupar el seu projecte principal, el ZeOncoTest.

“Ara, els reptes passen per la internacionalització i la diversificació dels nostres serveis a nous mercats, com l’agroalimentari o el cosmè- tic”, explica Sahún. El futur l’encaren amb optimisme: “Convertir-se en una petita empresa farmacèutica amb capacitat de descobrir fàrmacs i vendre’ls a companyies més grans”.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: