Vés enrere

Rolf Tarrach reflexiona sobre els paràmetres que cal tenir en compte per avaluar les universitats

Rolf Tarrach reflexiona sobre els paràmetres que cal tenir en compte per avaluar les universitats

El president de la European University Association ha pronunciat la lliçó inaugural de l'acte d'obertura del curs acadèmic 2015-2016 i de celebració del 25è. aniversari, que ha inclòs el lliurament dels premis del Consell Social.

29.10.2015

 

Rolf Tarrach, president de l'Associació Europea d'Universitats (EUA) i antic rector de la Universitat de Luxemburg, s'ha mostrat partidari d'una avaluació universitària rigorosa i amb criteri, segons ha afirmat durant l'acte acadèmic oficial d'inauguració del curs 2015-2016 i de celebració del 25è. aniversari de la UPF, en el qual ha impartit la lliçó inaugural.

L'acte, que ha tingut lloc avui 29 d'octubre, a les 12.00 hores, a l'auditori del campus de la Ciutadella, ha estat presidit per Jaume Casals, rector de la UPF, i ha comptat amb la presència d'Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya; Ada Colau, alcaldessa de Barcelona; Núria Basi, presidenta del Consell Social de la UPF i Pelegrí Viader, secretari general de la Universitat.

Altres autoritats presents han estat Antoni Castellà, secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya; Albert Carreras, secretari general del Departament d'Economia i Coneixement; Raimundo Viejo, regidor d'Educació i Universitats de l'Ajuntament de Barcelona; Josep M. Garrell i Ferran Sancho, rectors de les universitats Ramon Llull i Autònoma de Barcelona, respectivament, i altres vicerectors i personalitats del món acadèmic, polític i social de Catalunya.

Una benvinguda a càrrec de Jaume Casals ha obert l'acte, que ha estat retransmès en directe per la web de la UPF i pel Twitter (#UPF25anys). Seguidament, s'ha projectat la videomemòria dels 25 anys de la Universitat, que ha inclòs un repàs de les dades i els fets més rellevants durant aquest període.

Videomemòria dels 25 anys de la UPF

A continuació s'ha lliurat el premi del concurs de disseny de la identitat gràfica del 25è. aniversari de la UPF, que s'ha atorgat a Jaume Badosa, graduat superior en Disseny per l'Escola Elisava, un lliurament que ha donat pas a la lliçó inaugural de Rolf Tarrach.

Lliçó inaugural de Rolf Tarrach

Vídeo de la lliçó "Avaluar i comparar: sí, però correctament", publicat al canal Youtube de la UPF (36:14 minuts)

Rolf Tarrach, president de l'Associació Europea d'Universitats (EUA), ha començat la lliçó "Avaluar i comparar: sí, però correctament" fent esment a la vinculació personal que té amb la UPF: la seva dona hi va treballar i un fill hi va estudiar un primer cicle, a més de la relació que ha tingut amb els diversos rectors i responsables acadèmics.

Ja centrat en el tema de la lliçó, el professor Tarrach ha afirmat que "cal mostrar evidències que el que es fa a la universitat és útil per al desenvolupament econòmic de la societat i dels individus", i d'aquí es deriven les avaluacions i la comparació entre universitats. Per fer aquest procés, "no n'hi ha prou amb l'autoavaluació", ha assegurat. 

El president de la EUA ha estructurat la seva intervenció sobre dos eixos: els indicadors i els rànquings. Pel que fa als indicadors, s'ha mostrat contundent a l'hora de dir que cal prestar més atenció als indicadors intensius que als extensius, ja que els primers sempre fan referència a uns resultats (per exemple, el nombre de citacions) en comparació amb alguna cosa (mitjana de citacions d'una disciplina en concret, segons nombre d'investigadors, etc), mentre que els segons, només mesuren la dimensió total del sistema.

Un altre dels aspectes que ha tractat és el fet que en les avaluacions, quan hi ha una sèrie d'indicadors, s'atorga un pes específic a cadascun d'ells, de manera relativa i subjectiva, i això pot fer variar el resultat final, que és la suma del valor de tots aquests indicadors. El professor Tarrach, així mateix, s'ha referit a la necessitat de prestar més importància al valor afegit que una institució dóna als seus estudiants (tot el que els aporta durant la seva trajectòria a la universitat, sense primar el punt de partida) que no pas a l'output final.

Encara dins de l'apartat d'indicadors, ha fet esment de l'avaluació per substitució: ha posat com a exemple indicadors com ara la internacionalització o la mobilitat, que són relatius, en funció de l'entorn geogràfic o cultural on estigui ubicada la universitat: no és el mateix parlar d'internacionalització a Luxemburg, on les distàncies amb altres països són molt properes, que en un centre en el qual els seus estudiants canvien de continent.

Així mateix, en referència al prestigi de les revistes científiques en què es publiquen els articles, ha apuntat que cal mirar més el contingut de l'article en si que no pas la capçalera que el publica.

La segona part de la lliçó ha estat centrada en els rànquings, un àmbit en què ha separat els que afecten a les persones i a les institucions. En el primer grup, ha criticat els coeficients (com ara el "factor H") que sobrevaloren el nombre de publicacions en les quals un autor publica, més que no pas el nombre de citacions.

En referència a les institucions, Rolf Tarrach ha parlat de la conveniència de considerar com són les universitats a l'hora de comparar-les: "No caldria tenir més en compte el perfil de les institucions? Què volen fer? Els seus objectius? Si actuen localment o internacionalment? Cal avaluar institucions que tinguin perfils comparabies", ha emfasitzat.

Altres aspectes que ha destacat, a la part final del seu parlament, han estat la necessitat que les ciències socials i les humanitats facin un esforç per definir clarament uns indicadors qualitatius ("si no, el fet de dir que algú és bo es basa en el que diu un tercer"); les fusions en el marc dels sistemes universitaris i de recerca ("les fusions han de tenir un valor afegit més enllà del de sumar indicadors de les institucions que les componen") o la conveniència de fer més esforços per tal que les institucions valorin el que és més difícil de valorar, els imponderables.

Rolf Tarrach ha conclòs la seva intervenció fent una reflexió al voltant de l'avaluació: "S'està avançant molt en aquest àmbit, s'ha transformat en una nova disciplina de les ciències socials". I ha afegit: "Les societats ho han de tenir en compte, però no hauria de ser la línia directora de les estratègies de la universitat, que haurien d'apuntar cap un vessant més social".

Lliurament dels premis del Consell Social i parlament de Núria Basi

Acabada la lliçó inaugural, s'ha procedit al lliurament dels premis del Consell Social de la UPF, a càrrec de Núria Basi, presidenta d'aquest òrgan. Es tracta dels premis a la qualitat en la docència; a la transferència de coneixement; a la iniciativa i a la innovació en l'administració i els serveis, i finalment, als guanyadors de la segona edició del Concurs de Projectes de Responsabilitat Social Solidària, impulsat conjuntament amb el vicerectorat de Responsabilitat Social i Promoció.

> Parlament íntegre de Núria Basi (document en pdf, 2 pàgs 188 Kb)

Núria Basi, que a finals d'aquest curs, i després de vuit anys, acabarà el seu mandat al capdavant del Consell Social, ha remarcat que "La UPF ha estat i és un projecte d'èxit gràcies a la contribució del conjunt de la societat". Ha assegurat que "des del primer moment, la Universitat mai no ha deixat de ser reconeguda per la qualitat i el prestigi" i ha agraït l'esforç de totes les persones que han treballat, estudiat o col·laborat amb la institució al llarg de 25 anys.

Les sensacions, experiències i la tasca que ha viscut com a presidenta del Consell Social han centrat el seu parlament, en el qual ha apuntat que la relació entre la universitat i el teixit social ha estat molt reclamada. "Un benefici mutu més gran i més eficient és el que demanem a la col·laboració entre la universitat i la societat". Núria Basi s'ha acomiadat desitjant que el treball constant, basat en la capacitat i el potencial demostrats al llarg d'aquest període, faci possible un futur millor.

Parlament d'Andreu Mas-Colell

Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i un dels fundadors de la Universitat, de la qual és catedràtic d'Economia, ha afirmat a l'inici del seu discurs que "La UPF ha estat una història d'èxit. Les coses que van bé és perquè van començar bé, i aquesta universitat va començar bé", i ha reconegut "l'enorme i encertada tasca que el rector fundador, Enric Argullol, va fer durant la primera etapa de la institució".

Tres són aquests encerts inicials que Andreu Mas-Colell ha volgut destacar: En primer lloc, el fet que Enric Argullol va convèncer les autoritats polítiques d'aleshores que la Pompeu Fabra havia de se una universitat de qualitat, amb ambició, i dinamitzadora de l'àmbit català. "La decisió de construir la UPF com una universitat urbana no era fàcil, i amb els anys s'ha demostrat encertada", ha emfasitzat. En segon lloc, el fet que la Universitat no sols havia d'englobar l'àmbit de les ciències socials i humanes, sinó que havia de ser universal, amb la presència dels grans àmbits del coneixement: "El projecte s'havia de desenvolupar poc a poc, i s'havia de fer bé, no a correcuita".

Finalment, la tercera qüestió que ha ressaltat el conseller ha estat l'organització interna de la qual es va dotar la Pompeu Fabra, "a partir d'unitats i departaments grans, que tenien el ple control de la política de personal i dels recursos econòmics per fer aquesta contractació".

Palament d'Ada Colau

Ada Colau, ha iniciat la seva intervenció amb una felicitació a la Universitat: "El 25è. aniversari de la UPF posa en valor una institució que en poc temps s'ha convertit en una universitat de referència internacional". L'alcaldessa de Barcelona ha repassat algunes de les fites que la Universitat ha assolit en benefici de la ciutat, com ara la regeneració urbana dels districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, a partir de la implantació dels seus campus, i ha llençat una invitació a eixamplar la col·laboració amb l'Ajuntament, per fer "una universitat pública, laïca, de qualitat, al servei dels ciutadans, que funcioni com un mecanisme d'equitat, per fer una societat més justa i solidària".

L'alcaldessa ha demanat la col·laboració de la UPF amb dos dels reptes del govern municipal. D'una banda, per aconseguir que els estudiants de la ciutat que viuen en entorns més desfavorables puguin acabar amb èxit els seus estudis universitaris; i de l'altra, que la universitat ajudi a pensar la ciutat: "En moments de canvi, incertesa i esperances, cal recuperar la universitat com a actor de la societat i de la ciutat. Cal qüestonar les coses, perquè no ens acomodem i ens deixem portar per les rutines". 

Una interpel·lació feta directament a la UPF ha conclòs la intervenció d'Ada Colau: "Ara que la Pompeu Fabra ha fet 25 anys, us faria una pregunta: Què voleu que sigui la Universitat quan sigui gran? La meva proposta va en el sentit de treballar per ser un subjecte i un actor privilegiat de la ciutat i del seu futur, per aconseguir un entorn més just, equitatiu, democràtic i amable".

Parlament del rector Jaume Casals

Vídeo amb el parlament de Jaume Casals publicat al canal Youtube de la UPF (24:04 minuts)


> Parlament íntegre del rector (document en pdf, 6 pàgs., 250 Kb)

El rector Jaume Casals ha estructurat el que ha estat el parlament de clausura de l'acte a partir del conte "El idioma analítico de John Wilkins", que Jorge Luis Borges va publicar en el recull Otras inquisiciones.

En aquest conte l'autor argenti feia referència a una enciclopèdia xinesa que classificava els animals en catorze categories diferents, que li han servit al rector per parlar del present i el futur de la UPF i del sistema universitari català.

Alguns dels aspectes que ha repassat Jaume Casals han estat la confusió que encara hi ha al voltant de si la UPF és una universitat pública o privada ("la UPF és una universitat pública amb vocació de servei públic.... que s'ha de fer de la millor manera possible"); les mancances en la contractació de professorat universitari ("em sento motivat per dir-vos que aquesta universitat ha d'invertir sobretot en 'professores i professors' joves que ens empenyin"); l'aposta per l'autonomia, el retiment de comptes, la inclusió i la inclusivitat; o la necessitat de valorar els companys "més singulars", i de treballar amb sentit.

Cap al final del seu parlament, Jaume Casals, en referència a la UPF, ha comentat que, tot i tenir un pressupost petit i ser la segona universitat catalana per la cua en finançament públic, té confiança en la institució: "Aquesta universitat té moltes possibilitats de ser una universitat extraordinària, una de les millors d'Europa", però "necessita viure en un estat de renovació permanent". I ha conclòs amb aquestes paraules: "La UPF necessita una Catalunya políticament diàfana i una ciutat de Barcelona que brilli com un situs, com un territori de cooperació global. Dit amb tota modèstia: Barcelona i Catalunya també necessiten una UPF. Com se sol dir, si no existís, haurien d'inventar-la".

Jaume Casals ha declarat inaugurat el curs 2015-2016 i el Cor de la UPF ha interpretat la cançó tradicional universitària Gaudeamus Igitur.

Biografia de Rolf Tarrach

Rolf Tarrach Siegel (València, 1948) va ser escollit el passat 16 d’abril president de l’Associació Europea d’Universitats (la veu principal de la comunitat d'educació superior a Europa, en representació d'un total de 850 institucions) per al període 2015-2019. Actual president del Barcelona Institute of Science and Technology, va ser rector de la Universitat de Luxemburg durant deu anys (2005-2014).

Després d'estudiar Física a la Universitat de València, es va doctorar en Física Teòrica a la Universitat de Barcelona i va fer una estada postdoctoral al CERN de Ginebra. Des del 1971 va impartir docència  a la UB d’aquesta matèria i l’any 1986 en va ser nomenat catedràtic. A la institució barcelonina va ocupar diferents càrrecs acadèmics, entre els quals, vicerector (1990-1994) i degà de la Facultat de Física (1996-1998).

Especialitzat en teoria de partícules elementals, mecànica quàntica i teoria quàntica de camps, va ser president del CSIC entre els anys 2000 i 2003, i més endavant, coorganitzador de les primeres edicions de l’Euroscience Open Forum, membre del Consell Assessor de Recerca de la Unió Europea i president de l’Associació de Cooperació Acadèmica (ACA).

Al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals el Premi Eduard Fontserè de l’IEC (1980), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit Científic de la Generalitat de Catalunya (1996), el Guardó Pi i Sunyer, la Creu de l’Ordre Alfons X el Savi i l’Encomana de l’Ordre d’Isabel la Catòlica. És doctor honoris causa per la Universitat de Sant Petersburg (Rússia).

Cartell inaugural del curs 2015-2016 i biografia del seu autor, Max de Esteban

Max de Esteban, autor del cartell titulat "25 anys", comenta com es va inspirar per fer aquesta obra: “El cartell coincideix amb el 25è. aniversari de la fundació de la UPF, uns anys que seran recordats com de transició. L’economia Fordista, de reproducció mecànica, va deixar pas a l’economia digital, de reproducció bio-cibernètica, modificant les bases econòmiques, polítiques i morals de la societat".

"La ciència envaeix el cos, l’última barrera de resistència a una totalitat tecnològica. El capitalisme abandona la seva tradició il·lustrada i floreix en societats feudals”. I afegeix: “Quin paper té la universitat, entesa com el locus de transmissió i creació de coneixement en aquest context? O el que es el mateix: tenen futur les humanitats crítiques en una nova societat digital?”

Max de Esteban (Barcelona, 1959), és un Fulbright Alumni, doctor per la Universitat Ramon Llull i màster per la Universitat de Stanford. Fins a finals d’octubre, exposa a la galeria Klompching de Nova York la seva mostra “Heads will roll”, composta de combinacions i juxtaposicions de imatges de textos i objectes, que finalitzen en fotomuntatges carregats d’informació. Per a la seva creació, l’artista, mitjançant un mitjà tecnològic, genera un flux constant d’imatges de guerra, violència i desastres, en llocs que poden resultar familiars.

El seu treball s’organitza en dos cossos diferents: les "Elegies of Manumission" (entre 2011 i 2012), que s’ocupen de qüestions polítiques i socials a través de retrats simbòlics, i les "Propositions" (un total de quatre, iniciades l’any 2011) que plantegen preguntes incòmodes sobre la tecnologia, la influència dels mitjans de comunicació, les masses i els conflictes i desastres al món.

Entre d’altres guardons, Max de Esteban ha guanyat el Premi Nacional de Fotografia Professional a Espanya i el Premi Especial del Jurat en el Fotofestival de Polònia, ambdós l’any 2010. Les seves obres formen part de importants col·leccions publiques i privades, com ara el Museu de Belles Artes de Houston; el Museu d’Art Modern de Rio de Janeiro; o el Deutsches Technikmuseum de Berlín.

Vídeo resum de l'acte inaugural

Galeria d'imatges de l'acte inaugural


Created with flickr slideshow.

 

Número 10 de la revista UPF.EDU



UPF.EDU Especial 25è aniversari

 

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia