Vés enrere

La universitat del futur centra la inauguració del curs acadèmic 2014-2015

La universitat del futur centra la inauguració del curs acadèmic 2014-2015

Xavier Prats Monné, director general d'Educació i Cultura de la Comissió Europea, ha pronunciat la lliçó inaugural, en el decurs d'un acte presidit pel rector Jaume Casals, que ha inclòs el lliurament dels premis del Consell Social.

29.09.2014

 

Xavier Prats Monné impartint la lliçó inauguralXavier Prats Monné, director general d'Educació i Cultura de la Comissió Europea, ha pronunciat la lliçó inaugural "La universitat i el futur d'Europa", que ha obert oficialment el curs acadèmic 2014-2015 de la Universitat Pompeu Fabra.

L'acte, que ha tingut lloc avui 30 de setembre, a les 12.00 hores, a l'auditori del campus de la Ciutadella, ha estat presidit per Jaume Casals, rector de la UPF, i ha comptat amb la presència de Núria Basi, presidenta del Consell Social de la UPF; Antoni Castellà, secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya; Claudi Alsina, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i Ferran Tarradellas, cap de representació de la Comissió Europea a Barcelona.

  • Videomemòria del curs 2013-2014
  • Lliurament dels Diplomes UPF
  • Lliçó inaugural de Xavier Prats Monné
  • Lliurament dels premis 2014 del Consell Social
  • Parlament de Núria Basi
  • Parlament d'Antoni Castellà
  • Parlament de Jaume Casals
  • Biografia de Xavier Prats Monné
  • Cartell inaugural del curs 2014-2015
  • Galeria d'imatges de l'acte inaugural

 

Una benvinguda a càrrec de Jaume Casals ha obert l'acte, que ha estat retransmès en directe per la web de la UPF i pel Twitter (#inauguracioUPF). Seguidament, s'ha projectat la videomemòria del curs acadèmic 2013-2014, que ha inclòs un repàs de les dades i els fets més rellevants durant aquest període.

Videomemòria del curs 2013-2014 publicada al canal YouTube de la UPF

  Pelegrí Viader, secretari general de la UPF, ha anunciat a continuació la concessió del Diploma UPF a un conjunt de docents i membres del personal d'administració i serveis (PAS), amb motiu de la seva jubilació durant el curs passat, que han rebut el guardó de mans del rector.

Es tracta dels professors D'esquerra a dreta: Núria Basi, Jaume Casals, Antoni Castellà i Pelegrí Viader Andrés Bejarano (Departament de Dret), Josep M. Casasús (Departament de Comunicació) i Josep Lluís Crespán, María de los Ángeles Gil i Andreu Mas Colell (que no ha pogut assistir a l'acte), tots tres del Departament d'Economia i Empresa. Pel que fa al PAS, els distingits han estat Santiago Galindo, Juan Hernández, Manuel Romaní i Rosa Maria Udina (que no ha estat present).

El lliurament dels Diplomes als graduats del programa d'Estudis d'Extensió Universitària UPF Sènior ha donat pas a la lliçó inaugural " La universitat i el futur d'Europa", que Xavier Prats Monné ha pronunciat des del faristol.

  Al principi de les seves paraules, Xavier Prats ha destacat els resultats de la UPF quant als ajuts competitius obtinguts dins la Unió Europea, i el fet que la institució es trobi entre les millors universitats joves del món, segons el rànquing THE.

Ja centrat en el tema principal, el ponent ha començat fent una crítica a la falta de convicció que té Europa en si mateixa: "El que diferencia Europa de la resta del món és que no creu en el propi futur", ha afirmat, per tot seguit fer una defensa del paper de la universitat: "La importància, el valor, el potencial, el caràcter indispensable de la universitat en l'economia del coneixement és bàsic, n'hem de ser conscients".

Xavier Prats ha remarcat que la universitat és un gran patrimoni europeu: "És la contribució principal d'Europa a la civilització universal". Però actualment el model d'universitat, degut a factors com el canvi tecnològic o la globalització, està mutant: "Amb el canvi de la demanda, la distribució del talent i l'oferta pel que fa a l'ensenyament, les universitats estan perdent el monopoli de la distribució i certificació del coneixement".

Per poder encarar aquesta situació, la recepta bàsica, segons Xavier Prats, és la interdisciplinarietat. Com a exemples, ha destacat com a aspecte millorable la baixa taxa d'interdisciplinarietat (en general) de les universitats incloses en el nou rànquing U-Multirank, que la Unió Europea va posar en marxa el curs passat. "No és important tenir més recercadors, sinó que la distancia entre les humanitats i les ciències desaparegui. A la universitat del futur el més important és el coneixement col·laboratiu", ha assegurat.

Ja a la part final del seu parlament, el dir Imatge de l'auditori durant la lliçó de Xavier Pratsector general d'Educació i Cultura de la Comissió Europea ha recalcat altres aspectes que ell considera primordials en l'ensenyament universitari: que l'educació sigui propera i adaptada a les necessitats dels ciutadans; que tingui un impacte real en la societat (ha posat com a exemple que només el 0,5% de les persones que prenen decisions polítiques consulten les publicacions científiques internacionals) i que es tingui una representació més clara i decidida del que el coneixement representa al segle XXI.

Xavier Prats ha acabat fent una proposta al voltant del fet que la connexió entre recerca i docència és bo que es pugui disgregar i d'incentivar la millora en la qualitat de l'ensenyament: "Una universitat, a banda d'interessar-se per la recerca, ha d'intentar tenir impacte i convertir l'ensenyament en una font de plaer".

Núria Basi Seguidament, Núria Basi, presidenta del Consell Social, ha lliurat els premis del Consell Social de la UPF a la qualitat de la docència; a la transferència de coneixement, a la iniciativa i a la innovació en l'administració de serveis i als guanyadors del Concurs de Projectes de Responsabilitat Social Solidària.

Aquest darrer guardó (ha estat la seva primera edició) ha recaigut en el projecte "Competències d'Introducció a la Universitat a Secundària: evitant l'exclusió social", que han elaborat Carme Cantos, Montserrat Espinós, Gemma García, Carme Hernández i Pau Solà (membres del PAS), juntament amb els professors Joan Miralles i Ricard Zapata. El darrer bloc de l'acte ha inclòs els parlaments a càrrec de Núria Basi, Antoni Castellà i Jaume Casals.

> Parlament de Núria Basi (document en pdf, 2 pàgs, 11,6 Kb)

Núria Basi, presidenta del Consell Social de la UPF ha volgut deixar palès en sl seu parlament el paper de la universitat en l'actual context de crisi i de reducció de fons públics: "La universitat ha de ser àgil, flexible i responsable, amb una despesa més eficient i orientada als resultats", ha afirmat.

D'altra banda, ha remarcat que cal millorar la complicitat amb la societat i la comunicació amb el teixit social i productiu. "L'impacte de la feina universitària ha de ser més contrastat. Universitat i ciutadania ens hem de conèixer més per obtenir un país més competitiu i amb més benestar", ha assegurat.

Antoni Castellà ha començat la seva intervenció mostrant la seva admiració i reconeixement a l'esforç que han hagut de fer els diferents col·lectius de les universitats catalanes en els darrers anys degut a les limitacions pressupostàries, que malgrat tot, ha permès als centres catalans situar-se en un bon nivell en termes de producció científica, captació de recursos i posició en els rànquings internacionals.

El secretari d'Universitats i Recerca, seguidament, ha parlat del gran repte que té la universitat els propers anys, en el sentit que qualsevol canvi legislatiu passa per augmentar el grau d'autonomia dels centres: "Les universitats ara mateix no són autònomes, i han de poder decidir sobre estructura acadèmica i de gestió, organització interna i processos de redistribució, sempre amb un bon sistema de retiment de comptes", ha emfasitzat.

Quant als objectius que es proposa la secretaria d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà n'ha destacat quatre: que el govern de l'Estat s'obri a la flexibilitat de poder oferir graus de tres anys: "Cal donar l'oportunitat a cada universitat que prengui les seves pròpies decisions", ha reblat. En segon lloc, la captació de talent: "Des de la Secretaria es vol repensar el sistema de recaptació i promoció de talent, crear un nou programa Serra Hunter, a partir d'un percentatge de reposició al voltant del 50%". En tercer lloc, la internacionalització: "La mobilitat serà un eix estratègic en un futur immediat, i en termes de país, caldrà acords estratègics institucionals. Tenim un sistema de qualitat per estar competint amb els millors del món". Finalment, el darrer objectiu que ha apuntat és la necessitat que aquest sistema de recerca amb visibilitat internacional es pugui traduir en progrés real i econòmic.

Antoni Castellà ha finalitzat la seva intervenció fent esment als transcendentals moments que està vivint Catalunya: "Es tracta d'un moviment difícil de trobrar en altres llocs del món, que va de baix a dalt, amb un tarannà pacífic, i en el qual la universitat té un paper rellevant en termes de generació de coneixements i de llibertat, al servei dels ciutadans".

Jaume Casals durant el seu parlament Aquest repte il·lusionador que llençava Antoni Castellà ha estat correspost per Jaume Casals al final del seu parlament, quan ha afirmat que la UPF estarà al costat del govern de la Generalitat, en aquest procés que el rector ha qualificat d'"irreversible", quant a "la sortida dels catalans de la vida políticament minoritzada que fins avui hem conegut", i "més enllà de la simple i digna projecció científica internacional que la UPF ja està en condicions de fer del nostre país".

> Parlament del rector (document pdf, 4 pàgs. 70,6 Kb)

Al principli del seu parlament, Jaume Casals ha fet referència a la necessitat que té la UPF que es tinguin en compte els resultats obtinguts pels centres universitaris a l'hora de repartir els pressupostos. En aquest sentit, ha mostrat la seguretat que el govern de la Generalitat entén el model de la UPF i que li donarà opcions de futur, tot i que "cal més preparació dels moviments generals i que una gran i molt evident necessitat d'innovació no se satisfà sense paciencia".

"L'única sortida no passa per abaixar el precipici, sinó per realçar encar més la nostra diferència i ser encara més diferents"... "cal treballar tant durament com calgui per esdevenir allò que en certa manera ja som"...  i "hem d'intentar convertir-nos nosaltres mateixos en estímul per al govern i per a la societat civil catalana", ha assenyalat el rector.

Jaume Casals ha fet a continuació un repàs de les propostes de la UPF per tal d'aconseguir aquests objectius. "Disenyar i posar a prova un model de docència original, individualitzador, integrador dels àmbits científics i allunyat dels sistemes de calaixos a què estem acostumats; encetar un procés d'autoconeixement mitjançant una avaluació periódica de la nostra recerca; reorganitzar les unitats de la Universitat per simplificar-la, alleugerir els procesos i augmentar el pes institucional dels àmbits acadèmics".

Tot això, ha afirmat el rector, cal fer-ho estimulant els espais d'innovació i transferència i canviant algunes mentalitats i practiques universitàries "que ens facin una universitat més transparent per als que ens miren des de fora, que són tota la societat". El rector ha posat èmfasi en aquesta necessitat de transparència i de visibilitat absoluta: "Farem les coses per millorar, per diferenciar-nos encara més, i perquè això es percebi d'una manera inequívoca des de les institucions i la societat civil. I ha afegit: "Aquest procés ja ha començat i aquest curs que ara inaugurem és el curs en què s'ha de fer del tot efectiu i visible".

El rector ha acabat el seu parlament fent esment de la funció social de la Universitat i el seu paper decisiu a llarg termini en àmbits com la justicia o la cooperació. Finalment, i després de declarar inaugurat el curs acadèmic 2014-2015, el Cor de la UPF ha interpretat la cançó tradicional universitària "Gaudeamus Igitur".

Responsable de les polítiques europees d'educació i formació

Xavier Prats Monné (Tarragona, 1956) és el director general d'Educació i Cultura de la Comissió Europea. Des de l'any 2011, com a director general adjunt, ha estat el responsable de les polítiques de la Unió Europea (UE) en el camp de l'educació i la formació, així com dels programes educatius de la UE per al període 2014-2020, incloent l'Erasmus+ i el Marie Curie.

Des d'agost del 2014, com a director general, és també responsable de les polítiques de la UE en l'àmbit de la cultura, la joventut i l'esport, i del programa Europa Creativa. D'altra banda, representa la Comissió Europea en el Consell d'Administració de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (EIT).

De 2007 a 2010 va ser el Director de política d'ocupació, i un dels cinc membres fundadors de la Junta d'Avaluació d'Impacte de la UE, que depèn del president de la Comissió Europea.

Anteriorment, va exercir com a director del Fons Social Europeu (FSE), cap adjunt del Gabinet del vicepresident de la Comissió Europea per a les relacions internacionals, assessor del Comissionat per a la política de cohesió i assistent del portaveu de la Comissió Europea sota la presidència de Jacques Delors.

Cartell inaugural del curs 2014-2015

Cartell inaugural del curs 2014-2015Jaume Muxart i Domènech (Martorell, 1922) és l'autor del cartell inaugural d'aquest curs, que porta per títol " Flors del Coneixement", una mostra de generositat plàstica i personal del pintor que busca provocar sensacions visuals a l'entorn del coneixement acadèmic.

Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1940), n'obté el professorat el 1945. Rep una beca Amigó Cuyàs per residir a París (1948) i una de la Dirección General de Relaciones Culturales per a estudiar a Roma (1952).

El 1979 és nomenat catedràtic de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, de la qual és escollit degà el 1982. Reelegit el 1986, aquest any el Consell d'Universitats el designa president del Grup XVI de Belles Arts per a la Reforma de l'Ensenyament Universitari. L'any 1983 obté el doctorat en Belles Arts.

L'any 1955 forma el grup Taüll amb un conjunt d'artistes, entre els quals, Modest Cuxart, Josep Guinovart i Antoni Tàpies. Exposa per primer cop el 1947 en una mostra col·lectiva a Barcelona i l'any següent participa en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. Al 1959 pren part a la V Biennal de Sao Paulo. Posteriorment, exposa a les principals sales i galeries d'art d'arreu del món. Al març del 2011 s'inaugura a Martorell el Muxart Espai d'Art i Creació Contemporània a la Casa Par, que recull l'obra de l'artista i la seva activitat pictòrica.

La seva obra, sempre d'accent expressionista, sorgeix de l'emoció i de l'instint i passa d'una figuració acadèmica a una neofiguració de trets lineals intensos. Sobre fons de fosca coloració fa sorgir personatges o éssers de característiques fantasmagòriques en els quals s'entrecreuen l'element líric i la dimensió surrealista. El seu gest, entre dramàtic i decoratiu, té sempre un to de trencament i de contestació.

Galeria d'imatges de l'acte inaugural


Created with flickr slideshow.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: