Vés enrere

Catalunya no és Grècia

Catalunya no és Grècia

Tània Verge Mestre, Departament de Ciències Polítiques i Socials

Grup de Recerca en Estudis de Gènere

Article publicat a La Vanguardia el dia 23/02/2015

23.02.2015

El nomenament d’un govern grec sense cap dona ministra ha provocat una onada d’indignació mundial. Però quin és el nostre llindar d’auto-complaença amb la sobre-representació dels homes? A Catalunya, la Generalitat té un 75% de consellers, un percentatge similar al dels governs tripartits (72%). El Parlament de Catalunya compta amb un 60% de diputats i en els ajuntaments trobem un 68% de regidors i un 86% d’alcaldes. El 80% dels membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional són homes, una proporció semblant a la de les reunions del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Catalunya no és Grècia, no. Però les nostres institucions estan lluny de reflectir el fet que tant homes com dones som el 50% de la població.

Segons el darrer informe del CAC, els homes centren el 80% de les notícies de caire polític als teleinformatius i constitueixen el 69% d’entrevistats i tertulians. Els programes radiofònics o televisius sense dones o amb una clara minoria de dones desperten indignació, com es pot comprovar a les xarxes socials. Aquests missatges, però, es creuen amb d’altres que lamenten la poca vàlua de LA dona convidada (sí, molts cops només és UNA). Brandar la meritocràcia contra les dones amaga sovint una misogínia camuflada d’excèl·lencia: ells són els millors, o prou bons almenys, però elles sempre són qüestionades. Quin examen es passa per anar a una tertúlia? De fet, en processos de selecció meritocràtics (qualificacions a partir d’uns estàndards mesurables) com unes oposicions, les dones obtenen millor nota que els homes. Simultàniament, oposar qualitat a quantitat no permet veure que la sobre-representació sistemàtica dels homes en tots els espais públics ha petrificat en l’imaginari col·lectiu la idea que l’expertesa és fonamentalment una qualitat masculina i que existeix un paràmetre universal de debat i d’autoritat.  

Avís per a navegants dirigit a mitjans: Si no “troben” dones, ampliïn la cerca més enllà de les seves xarxes habituals. Ara bé, el problema va més enllà de l’oferta de dones. Primer, convidar a participar en un programa amb poca antelació encaixa millor amb un individu que té les responsabilitats familiars resoltes. Segon, per opinar de tot en general, sempre trobaran més homes, ja que la societat educa els uns en la sobre-confinança en llurs capacitats i a les altres en la infra-confiança. 

 

Tània Verge Mestre, Departament de Ciències Polítiques i Socials

Grup de Recerca en Estudis de Gènere

Article publicat a La Vanguardia el dia 23/02/2015

Categories: