La recerca i l’avaluació de polítiques públiques són les principals fonts d’evidència rigorosa de les que disposem, i ens permeten saber coses com quantes persones pateixen pobresa energètica a Catalunya, quin és l’impacte que tenen els programes d’orientació i assessorament en els alumnes, quina és la forma d’implicació parental més efectiva per millorar el rendiment escolar o quin ús s’està fent dels recursos d’habitatge d’inclusió social a la ciutat de Barcelona.

En el món de les polítiques públiques, com en qualsevol altre àmbit, es prenen decisions tenint en compte evidències, entenent per evidència el conjunt d’informació que dóna suport a una creença o proposició. Aquestes poden tenir més o menys fiabilitat: en alguns casos la informació que es fa servir per justificar l’efectivitat d’una decisió pública pot ser poc convincent, mentre que en d’altres ocasions es tracta de quelcom tan ben conegut que gairebé ningú en dubta. La recerca i l’avaluació de polítiques públiques són les principals fonts d’evidència rigorosa de les que disposem, i ens permeten saber coses com quantes persones pateixen pobresa energètica a Catalunya, quin és l’impacte que tenen els programes d’orientació i assessorament en els alumnes, quina és la forma d’implicació parental més efectiva per millorar el rendiment escolar o quin ús s’està fent dels recursos d’habitatge d’inclusió social a la ciutat de Barcelona. Es tracta, doncs, de qüestions que tenen fortes implicacions sobre les decisions públiques.

Si bé les evidències són un element fonamental per garantir el bon funcionament de les polítiques públiques, a la pràctica els qui es dediquen a generar-les i els qui prenen decisions comparteixen pocs espais per intercanviar informació. Així, podem trobar un volum important de recerca que es manté dins les fronteres de l’àmbit acadèmic i no acaba arribant a persones fora d’aquest àmbit a qui els podria ser molt útil. Podríem dir que experiències com el “Què Funciona en Educació?”, promoguda conjuntament entre Ivàlua i la Fundació Jaume Bofill, en la que decisors i investigadors es troben per debatre sobre les evidències concretes en el camp de l’educació i les seves implicacions en les polítiques públiques, encara no són habituals al nostre país.

Tanmateix cal assenyalar que moltes universitats catalanes comparteixen la ferma voluntat d’avançar en el camp de l’avaluació de les polítiques públiques. A tall d’exemple, la Universitat Pompeu Fabra, que es va implicar directament amb l’impuls del projecte que representa Ivàlua des del seu origen, està impulsant programes formatius i recerques aplicades en aquest camp, a banda de desplegar activitats d’assessorament i transferència de coneixements a organitzacions públiques que pretenen reforçar les capacitats institucionals compartides.

Per facilitar que la millor evidència sigui tinguda en compte pels actors que participen en les decisions públiques, Ivàlua i la Universitat Pompeu Fabra han decidit impulsar conjuntament un repositori de les avaluacions dutes a terme sobre polítiques públiques a Catalunya. Aquesta nova eina permetrà recollir de forma sistemàtica les avaluacions de polítiques públiques disponibles, i servirà per facilitar l’accés i l’ús de l’evidència generada en les avaluacions realitzades en el nostre àmbit territorial. El repositori inclourà un motor de cerca que permetrà filtrar a partir d’una sèrie de camps, com l’àmbit d’actuació, l’any o el tipus d’avaluació, i per cada avaluació s’oferirà un breu resum amb les dades bàsiques de l’estudi, la modalitat i tipologia d’avaluació i els principals resultats. La iniciativa s’inspira en altres exemples com el repositori d’avaluacions del govern de Navarra i la base de dades de l’Independent Evaluation Group del Banc Mundial.

La disposició d’aquest repositori d’avaluacions és tan sols un primer pas que haurà d’anar acompanyat d’altres accions encaminades a encoratjar la publicació i difusió de tota la recerca de qualitat sobre polítiques públiques, promoure la síntesi d’evidència per àmbits o tipologies d’actuació, generar espais de debat sobre la implicació d’aquestes evidències en les polítiques públiques i formar gestors públics i polítics en entendre, comunicar i incorporar l’evidència en àmbits i temàtiques complexes.

Article d'opinió de Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i membre del Consell Rector d'Ivàlua, i Marçal Farré, analista d'Ivàlua.