Glòria Macià Muñoz, graduada en Enginyeria Biomèdica per l'Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra, va guanyar una beca Toptal STEM Scholarship for Women, uns ajuts que des del 2015 atorga la xarxa Toptal a dones científiques informàtiques, enginyeres de programari i desenvolupadores amb talent. A més, és cofundadora, amb el seu company d’estudis Joan Puig, de la iniciativa empresarial MedMake sobre cursos d'impressió 3D per a professionals de l'àmbit sanitari. 

— Què recordes més especialment del teu pas per la Universitat?

A la UPF he tingut grans professors i companys. També he pogut participar en iniciatives amb moltíssim futur, com el HackLab. A més a més, la UPF m'ha donat les millors amigues que mai podria haver desitjat. I és que he tingut la sort de conèixer un grup de noies que no tan sols són brillants com a enginyeres sinó també com a persones. Gràcies a professionals com elles i com els col·legues del grau, estic convençuda que el futur del camp està en molt bones mans. 

— En quin moment vas decidir fer una enginyeria relacionada amb la biomedicina i què et va motivar a fer-ho?

Recordo haver dubtat molt en l'últim any d'institut. Triar grau i universitat no va ser gens fàcil per a mi. Finalment vaig adonar-me, però, que per a mi és molt important que les hores d'esforç tinguin un impacte en la societat. La feina d'un enginyer és, en definitiva, resoldre problemes i aportar solucions, i això en l'àmbit de la salut ha estat sempre especialment necessari. L'enginyeria biomèdica em fa sentir útil i, per tant, feliç. 

— Als estius, has participat en diferents activitats científiques a Escòcia, Alemanya, etc., què en destacaries i què van significar aquestes estades?

Quan era a l'institut vaig tenir la gran oportunitat de ser seleccionada pel programa "Joves i Ciència" de la Fundació Catalunya-La Pedrera. Ells em van ajudar a descobrir el món de les estades d'estiu internacionals que després vaig seguir continuant pel meu compte. Crec que a nivell humà són una gran experiència i m'han ensenyat molt més que ciència. 

— De quina manera creus que la tecnologia hauria de buscar solucions per als reptes als quals s’enfronta el món? 

Em sembla que no et seré del tot capaç de respondre aquesta pregunta. Personalment crec que en el camp de l'enginyeria biomèdica hi ha dues grans tendències. La primera és vers la innovació: desenvolupar noves tecnologies per a resoldre problemes fins ara sense solució. La segona és vers l'accessibilitat: triar solucions ja existents i simplificar-les, fer-les més econòmiques perquè puguin ser a l'abast de tothom. L'estiu passat, el meu company d’estudis de grau Joan Puig i jo vam participar, en el context del Campus Júnior de la UPF, en un projecte mundial de disseny de pròtesis amb impressió 3D (Hand Challenge) per a persones en risc o desafavorides. Ha estat una de les millors experiències dels últims anys i hi vull continuar donant tot el suport que em sigui possible. 

— Amb l’ajut que la beca Toptal STEM Scholarschip for Women et va atorgar, quin programa de formació estàs seguint i fins quan?

El programa consta de dues parts. En primer lloc, un import econòmic que he fet servir per comprar-me una impressora 3D i poder col·laborar encara més activament en el projecte de disseny de pròtesis. En segon lloc, la beca també consta d'un programa personalitzat de formació d'un any de durada que estic aprofitant per a millorar els meus coneixements de programació en python. Ara mateix, estic treballant en un projecte de processament de senyals mèdics que podria estalviar molta feina als serveis de pneumologia. És complicat, però tinc un equip genial i estem fent tots els possibles per tirar-ho endavant. 

— El programa de la xarxa Toptal, t’ha obert noves expectatives professionals o personals? Quins plans tens per al futur?

Aquest reconeixement i els meus estudis de màster a l’ETH de Zürich(Suïssa) m'han fet adonar que, en un futur proper, vull una feina que em permeti fer servir no tan sols els meus coneixements tècnics sinó també els que he anat adquirint al llarg de la vida en d'altres àmbits, combinant així els meus interessos. Amb el meu company d’estudis Joan Puig, tenim una iniciativa empresarial anomenada Medmake de cursos d'impressió 3D per a professionals de l'àmbit sanitari. Aquest mes de febrer treballarem amb metges de l'Althaia (Xarxa Assistencial Universitària de Manresa) per ensenyar-los a convertir una imatge mèdica del pacient en un model 3D que després poden imprimir. És un projecte innovador que combina l'enginyeria, l'empresa i la comunicació i, per això, ens fa tanta il·lusió. Esperem poder-lo traslladar més endavant a altres hospitals. 

— I a més, què t’agrada fer quan no estàs treballant ni estudiant?

M'encanta l'art, especialment la pintura i l'arquitectura; per això Barcelona és, encara avui, la meva ciutat preferida. També m'apassionen les històries: llegir-ne, escriure'n, veure-les dalt d'un escenari o interpretar-les jo mateixa. Sense l'art, el teatre i l'escriptura no seria jo.