La comprensió de la naturalesa de la consciència és un dels grans reptes pendents de la neurologia.  El principal problema metodològic que es planteja és com una persona pot verificar l’experiència subjectiva d’una altra i, conceptualment,  com es pot definir la consciència en termes físics. La teoria del Control Adaptatiu Distribuït de Paul Verschure, cap del Grup de Recerca Synthetic Perceptive, Emotive and Cognitive Systems (SPECS) i professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC), aplicada al cas concret de la consciència (DACtoc),  aporta respostes a aquests desafiaments en un treball publicat el 18 de juliol a les Philosophical Transactions B de la Royal Society.

Adaptar-se al món real, primera prioritat del cervell

La teoria de Control Adaptatiu Distribuït de Verschure considera que la tasca primordial del cervell és la generació de mesures per adaptar-se  al món real,  i no pas a la resolució òptima de problemes abstractes. En estudis anteriors Verschure ha postulat,  a partir d’experiments amb model murí, que la percepció, l'emoció, la cognició i l'acció es realitzen a través d'un sistema integrat de control encarnat i situat en el món real.

Des d'aquesta perspectiva, els objectius i les fites estan necessàriament organitzades de manera jeràrquica, un procés que comença en necessitats concretes definides físicament per l'agent, per exemple, menjar per viure, fins a sentir-se saciat, una fita específica però al mateix temps abstracta. La teoria DACtoc planteja la hipòtesi segons la qual la consciència, tant en les seves formes primàries com a secundàries,  és una capacitat que va sorgir en el període Cambrià per fer front als estats ocults del món proporcionant entorns estables als agents.

Hipòtesi funcional de la consciència com a transició evolutiva final

La línia de recerca de Verschure té com a objectiu una teoria unificada de la ment i el cervell mitjançant mètodes de síntesi. En el treball publicat, Verschure proposa afrontar el problema metodològic de la consciència emprant agents biològicament sintètics.

A més, el treball aporta una hipòtesi funcional de la consciència i descriu algunes de les implicacions i les prediccions de la teoria DACtoc. En particular, la predicció que el bootstrapping normatiu, o arrencada automàtica de la consciència,  es basa en una intencionalitat prèvia. Verschure defineix la consciència com una memòria autònoma virtual. Una memòria que unifica les simulacions paral·leles i subconscients dels estats ocults del món produïdes pel mateix subjecte i per altres agents, amb l’objectiu final d’extraure regularitzacions o normes que, en definitiva, impulsen l’acció. La consciència humana és la transició evolutiva final cap a l’autonomia dels éssers humans, autonomia que aboca a l’Antrhopocene postbiològica, és a dir, condueix al moment en què l’acció dels humans té un impacte significatiu en l’ecosistema.

Treball de referència:

Paul F. M. J. Verschure (2016),  “Synthetic consciousness: the distributed adaptive control perspective”, Phil. Trans. R. Soc.B,  371: 20150448. http://dx.doi.org/10.1098/rstb.2015.0448.