Un estudi en què ha participat Gustavo Deco, director de la Unitat de Recerca en Cognició i Cervell, així com també del Laboratori de Neurociència Computacional del DTIC,  ha identificat les àrees neuronals relacionades amb el grau de seguretat o confiança (confidence) que el cervell té a l'hora de prendre decisions, i ha desenvolupat un model computacional que explica com opera el cervell per computar el grau de confiança quan pren una decisió. Emprant tècniques de neuroimatge,  el treball mostra quines zones del cervell estan implicades en aquest procés cognitiu.

L'àrea del cervell implicada en la presa de decisions és la situada en la regió dorsolateral del còrtex prefrontal, però els mecanismes neuronals subjacents a aquesta funció cerebral cognitiva no estaven suficientment elucidats fins al moment. L'article que explica aquesta troballa ha estat publicat a Neuroimage, en col·laboració amb els investigadors anglesos Edmund T. Rolls de l'Oxford Centre for Computacional Neuroscience  i Fabian Grabenhorst del Departament de Psicologia Experimental de la Universitat d'Oxford.

El treball de Deco i col·laboradors posa de manifest que una xarxa neuronal concreta estableix connexions de caire excitador entre cèl·lules corticals piramidals proveint una arquitectura no només vàlida en la presa de decisions sinó que també podria intervenir en la memòria.

L'àrea del cervell implicada en la presa de decisions és la situada en la regió dorsolateral del còrtex prefrontal, però els mecanismes neuronals subjacents a aquesta funció cerebral cognitiva no estaven suficientment elucidats fins al moment.

El treball s'ha realitzat emprant tècniques de neuroimatge basades en la ressonància magnètica funcional depenent del nivell d'oxigenació sanguíni (fMRI BOLD), una variable ben relacionada amb la dificultat de la pressa de decisions segons s'apliquin diferents estímuls. L'estudi ha treballat amb estímuls tèrmics i olfactius relacionats amb l'obtenció de recompensa i de plaer subjectiu. 

Els autors han emprat un model computacional biològicament plausible per a la presa de decisions per tal de produir hipòtesis quantitatives capaces de ser contrastades amb les dades neurobiològiques provinents de les tècniques de neuroimatge fMRI.  La combinació de les dades obtingudes per aquest mateix equip d'investigadors en estudis anteriors han fet possible relacionar la presa de decisions segons diferents tipus d'estímuls de recompensa.

Allò que proporciona fortalesa al model desenvolupat en aquest treball és que incorpora efectes biofísics i estadístics,  i és capaç de fer prediccions de caire quantitatiu a diferents nivells del procés cerebral, des de els corrents sinàptics que s'estableixen entre les xarxes neuronals a l'activitat neuronal, el comportament i la fiabilitat de l'elecció en la presa de decisions. 

Treball de referència:

Edmund T. Rolls, Fabian Grabenhorst, Gustavo Deco (2010), " Choice, difficulty  and confidence in the brain", Neuroimage, 53, 694-706.

Altres e-notícies relacionades:

Una nova teoria sobre la confiança del cervell en el moment de prendre una decisió