Sota el títol “El tema de nuestro Tiempo: Historia, Tópos, Éxodos”, la trobada vol ser un homenatge pòstum a la figura del filòsof, assagista i catedràtic de la UPF. El congrés, que se celebra entre el 24 i el 29 d’abril a diferents seus de la ciutat de Barcelona, reunirá experts de tot el país i comptarà amb la participació d’Amador Vega i Fernando Pérez-Borbujo, professors del Departament d’Humanitats de la UPF.

La Universitat acull, el proper 26 d’abril, una taula rodona amb la participació d’Alberto Sucasas, de la Universitat de La Corunya; Patxi Lanceros, de la Universitat de Deusto, i de Fernando Pérez-Borbujo, i moderada per Teresa Oñate, de la Universitat Nacional d’Educació a Distància i presidenta de la Societat Espanyola de Filosofia. Els experts abordaran diferents àrees de la filosofia vinculades al pensament d’Eugenio Trías.

A més, el congrés té un espai específic destinat a la presentació de comunicacions relacionades amb la filosofía del límit.

Eugenio Trías, un referent del pensament filosòfic universal

Filòsof, assagista i professor de la UPF, en la qual va exercir com a catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts del Departament d'Humanitats durant més de vint anys i va contribuir a la creació de l'Institut de Cultura (IUC)

Es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona, però va continuar formant-se  Pamplona, Madrid, Bonn i Colònia. A partir de 1965 va començar a impartir lliçons d'aquesta matèria a la Universitat de Barcelona i a l'Autònoma de Barcelona.

Posteriorment, i com a professor d'Estètica i Composició a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la UPC, va obtenir la categoria de catedràtic (1986).

Doctor honoris causa per les universitats Autònoma de Santo Domingo (República Dominicana), San Marcos de Lima (Perú) i Autònoma de Madrid, el 1996 va rebre la Medalla d'Or de la ciutat de Buenos Aires i el 2004 la Medalla d'Or del Círculo de Bellas Artes de Madrid. L'any 1976, juntament amb Rubert de Ventós, Jordi Llovet i Antoni Vicens, va participar en la fundació del Col·legi de Filosofia.

Autor de més de trenta llibres, alguns d'ells meritoris de diversos guardons, entre els quals destaquen el premi Anagrama d'Assaig per L'artista i la ciutat (1975), el premio Nacional d'assaig per Lo bello y lo siniestro (1983) i el premi Ciutat de Barcelona per La edad del espíritu (1995); el 2013 va rebre el XIII premi internacional Friedrich Nietzsche, considerat un equivalent al Nobel de Filosofia, i es va convertir en l'únic filòsof en llengua castellana que ha guanyat aquest guardó.

La filosofia del límit

Al llarg de la seva vida, Trías va desplegar el seu pensament en molts camps de la filosofia, ja que la seva concepció d'aquesta disciplina era unitària i enciclopèdica. En aquest sentit, va aplicar les seves idees en camps tan diferents com l'ètica, la reflexió cívico-política, l'estètica, la filosofia de la religió, la reflexió històrico-filosòfica, la teoria del coneixement i l'ontologia.

No obstant això, els seus àmbits preferencials van ser la filosofia de l'art i l'estètica, d'una banda, i la filosofia de la religió, de l'altra. Aquesta exploració de la condició humana i dels diversos àmbits del saber van cristal·litzar en una de les propostes filosòfiques contemporànies més genuïnes: la filosofia del límit.