L’educació ha estat històricament el principal motor del creixement econòmic a Espanya, segons un estudi

És una de les conclusions d'un working paper publicat el 2016 per Enriqueta Camps, professora del Departament d'Economia i Empresa de la UPF.

11.01.2017

 

Enriqueta Camps-Cura, docent del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i professora afiliada de la Barcelona Graduate School of Economics, és l’autora d’un article centrat en la relació entre educació i economia, publicat l’any 2016 com a working paper en aquestes dues institucions.

En el treball, l’autora analitza com les particularitats de l’evolució del sistema educatiu i de salut a Espanya, des del segle XIX fins a finals del segle XX, han afectat el PIB del país, i conclou que la formació i l’acumulació de capital humà es converteixen en el motor principal del creixement econòmic i de desenvolupament.

L’estudi de la professora Camps demostra que la salut individual té una relació positiva permanent amb l’activitat econòmica al llarg del període analitzat. A finals del segle XIX, el paper de la salut és encara central, ja que està vinculat a la força física, necessària en les activitats agrícoles i mineres predominants en aquest període, mentre que el paper de l’educació és més secundari.

En canvi, a partir dels anys 70 del segle XX, Espanya evoluciona cap a una economia moderna, democràtica i oberta: és aleshores quan la inversió en educació esdevé el motor principal en el procés d’acumulació del capital humà, i la salut individual esdevé un factor complementari.

La formació acadèmica i la salut, bàsiques per entendre l’evolució del PIB

La inversió en educació té una relació directa amb el creixement econòmic i el desenvolupament en les economies globalitzades actuals.

Així, les particularitats del sistema educatiu d’un país –i els seus canvis a través del temps- poden determinar l’evolució econòmica al llarg de la seva història.

La metodologia mitjançant la qual la professora Camps identifica el pes de la formació acadèmica en el creixement i l’evolució del PIB espanyol és mitjançant la relació entre els anys d’escolarització i el PIB per càpita al llarg de la sèrie analitzada. També estudia la relació entre l’alçada mitjana de les persones i el PIB, com un indicador per valorar la salut individual i la força física.

Aparentment, l’educació i la salut sembla que haurien de tenir sempre una relació directa i positiva amb la variació del PIB, però el treball d’Enriqueta Camps demostra que, en funció del període històric d’Espanya en el qual ens trobem, aquesta relació no és tan lineal.

Anàlisi de tres períodes diferenciats, entre els segles XIX i XX

La docent de la UPF estudia tres períodes ben definits: del 1881 al 1929, del 1930 al 1958 i del 1959 fins al 1998. Durant el primer període (1881-1929) Espanya es caracteritza per ser un país agrícola, no industrialitzat, amb uns nivells molt baixos d’alfabetització, fet que propicia una associació negativa amb l’augment del PIB.

Aquesta fet s’atribueix a la baixa qualitat de l’educació, que segons l’autora, s’explica perquè està organitzada per l’Església Catòlica i se centra en continguts teològics en lloc d’aprenentatges tècnics. L’economia espanyola és encara d’extracció: la força física és la principal habilitat necessària (això explicaria la relació positiva entre creixement en alçada i PIB) mentre que l’alfabetització i altres habilitats són un subproducte de l’educació.

Durant el segon període (1930-1958), el resultat és similar, i l’educació i la salut estan relacionades de manera negativa i positiva, respectivament, quant al creixement del PIB. La Guerra Civil i la recessió provoquen que moltes persones formades es vegin obligades a emigrar, i això fa que es redueixi el capital humà del país. A més, la dictadura propicia una mala assignació de recursos en la formació de capital humà, que provoca l’estancament.

Finalment, a partir de 1959, tant l’educació com la salut individual s’associen positivament al creixement econòmic. Després del procés de democratització, la liberalització de l’economia i l’augment dels nivells d’educació dels anys 60, el PIB entra en un procés constant i sostenible de creixement, clau per al bon desenvolupament econòmic d’Espanya, i que l’equipara amb altres països del seu entorn.


Article de referència: Enriqueta Camps (febrer del 2016): “The impact of Investment in Human Capital on Economic Development: An Empirical Exercise Based on Height and Years of Schooling in Spain (1881-1998)”. Working Papers del Departament d’Economia i Empresa de la UPF (Working Paper 1514).

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: