La seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va acollir ahir l’últim acte de les celebracions del 25è. aniversari de la UPF, que va servir per posar en valor l’aportació històrica de la Universitat en la recuperació d’espais urbans i edificis de la ciutat de Barcelona.

Es va estrenar un video mapping singular que es projecta a la instal·lació Maqueta Barcelona del COAC de forma permanent. L’audiovisual, d’una durada aproximada de vuit minuts i titulat “El campus urbà de la Universitat Pompeu Fabra”, explica els 25 anys d’història de la UPF i com la institució s’ha anat implementant progressivament al cor de Barcelona, afavorint la revitalització urbana i social d’alguns barris de la ciutat: el Gòtic, la Vila Olímpica i el Poblenou. D’altra banda, també mostra la varietat de treballs arquitectònics realitzats, combinant la rehabilitació d’edificis emblemàtics i històrics de la ciutat, com les casernes de Ciutadella o el Fòrum Vergés, amb la construcció de nous equipaments, com el campus del Poblenou a l'epicentre del districte 22@.

Previ a la inauguració de la instal·lació, els protagonistes de les remodelacions i les construccions dels diferents campus de la UPF van participar en un diàleg sobre la importància que ha tingut i té la Universitat com a vertebradora de la ciutat de Barcelona. Els arquitectes Oriol Bohigas, Josep Benedito i Antoni Vilanova, moderats per Daniel Venteo, historiador i autor del llibre Universitat Pompeu Fabra, història d’un campus urbà, van repassar la història dels diferents espais i com aquests han contribuit a la millora urbana de la ciutat.

Bohigas va assegurar que “la UPF és un exemple de batalla forta i definitiva en favor de la qualitat arquitectònica pública en un conjunt urbà” i va recordar les dificultats d'arribar a acords que hi va haver entre l’administració i els promotors científics, “que van demostrar la importància de mantenir l’empenta i l’entusiasme col·lectiu per aconseguir els resultats desitjats”.

Per la seva banda, Benedito va remarcar l’important paper que va jugar Enric Argullol, primer rector de la Universitat, en l’estructura urbana de la UPF. “Volia una universitat que es distribuís de les Rambles fins al Besòs i que fes pinça per convertir el Parc de la Ciutadella en part del seu campus”. També va posar en valor la capacitat i l’atreviment d’instal·lar la UPF en zones deprimides com les Rambles, fet que va ajudar a revitalitzar aquestes àrees de la ciutat.

Finalment, Vilanova va destacar que en el campus del Poblenou, l’únic que es va poder construir com a projecte global, “es va voler mantenir l’equilibri entre el passat de la fàbrica tèxtil Manchesteriana i la modernitat que oferia el desenvolupament del nou districte 22@".

L’acte el va cloure Jaume Casals, rector de la UPF, que va destacar que als campus de la Universitat “s’hi viu molt bé però quan, de cop i volta, veus que hi ha un grup de persones mirant els edificis, t’adones que la funcionalitat i l’estètica arquitectòniques van de la mà a la UPF”. D’altra banda, va remarcar la posada en marxa de l’UPF Art Track, un recorregut artístic pel campus de la Ciutadella per donar valor a les obres i els edificis de la Universitat.

Finalment, Lluís Comeron, president del COAC, va assegurar que “l’arquitectura i les ciutats són un instrument de millora col·lectiva, probablement el millor per resoldre desigualtats” i va agrair a la Universitat el fet de “sentir-se responsable i orgullosa de la seva arquitectura”.