Obres com ara un manuscrit escrit a Catalunya de principis del segle XIV i les noves tendències editorials del segle XXI es van interconnectar ahir 14 d’abril al vespre al campus de la Ciutadella.

HI ho van fer durant la inauguració de l’exposició “Exclòs de préstec. El fons desconegut de la Biblioteca de la UPF”, i la taula rodona prèvia que es va fer en homenatge als donants de la Biblioteca, ambdós actes emmarcats en la commemoració del 25è. aniversari de la UPF.

“És molt bona noticia que avui es parli de llibres”, va afirmar Javier Aparicio Maydeu, director del màster en Edició de l’UPF-BSM, que va moderar la taula rodona en què van participar quatre antics alumnes de la UPF vinculats al món editorial, un sector en constant evolució: “Els últims cinc anys ha canviat tant com en els darrers 500”, va afirmar durant el debat Roger Domingo, director editorial del Grup Planeta i llicenciat en Humanitats per la UPF.

> Vídeo de l'acte publicat al portal Youtube de la UPF

L’acte d’agraïment als donants de la Biblioteca de la UPF, que va tenir lloc a les 19.00 hores a l’auditori del campus de la Ciutadella, va ser inaugurat per Jaume Casals, rector de la UPF. “Hem de continuar corrent i esforçant-nos per ser molt el que som, és la nostra obligació, i no podríem intentar-ho sense els llibres que tenim a la Biblioteca”, va assegurar.

Javier Aparicio Maydeu, professor del Departament d’Humanitats i delegat de Cultura de la UPF, va precisar a l’inici de l’acte que els participants en la taula rodona representaven tota la “cadena del llibre” (autor, agent literari, editor i traductor) i que es tractava de persones amb talent vinculades a la UPF, com a Alumni (Humanitats, Traducció i Interpretació) i en alguns casos, com a actuals docents del màster en Edició.

HI van prendre part Sebastià Bennasar, escriptor i periodista cultural; Roger Domingo, director editorial del Grup Planeta; Carlota Torrents, agent literària a Silvia Bastos Agencia Literaria, i Scheherezade Surià, traductora literària i fundadora de l’empresa Las 1001 Traducciones. Preguntats pel moderador sobre com havien canviat en els darrers anys els seu rols dins del sector, tots plegats van coincidir a afirmar que s’havia produït una transformació radical i completa.

“Molts dels presents entre el públic m’heu deixat els llibres que m’han servit per poder ser aquí avui”, va apuntar Sebastià Bennasar, que va obrir el torn d’intervencions de la taula rodona. “Actualment, el desprestigi de l’autor és absolut, hi ha una total falta de status”, va lamentar l’escriptor mallorquí, que té la necessitat de fer diverses activitats paral.leles “que em permetin sobreviure”. Bennasar va emfasitzar que “no ens podem permetre tenir només escriptors de diumenge” i que “cal un debat sobre el paper que hauria de tenir la cultura en la construcció d'un nou país”.

Carlota Torrents va començar la seva intervenció explicant el notable canvi de rol que havien sofert els agents literaris, que “som la part més amagada de la professió, sempre estem en segona fila”. “Abans ajudàvem, acompanyàvem, érem l’ombra de l’escriptor”, va afirmar. La seva tasca se centra en vetllar perquè les condicions dels contractes siguin les millors per als autors i que els editors facin bé la seva feina. ”Intentem trobar un punt d’equilibri, vetllem perquè les coses es compleixin”. Sobre els nous rols, va esmentar que els agents s’havien convertit una mica en editors, i que la velocitat de la informació és tan ràpida que fa que el sector s’hagi anat diversificant, per tal de “repartir-se el pastís”.

“Els darrers anys hi ha hagut la 'tempesta perfecta' dins el sector editorial, han col·lidit diverses forces alhora”, va reflexionar Roger Domingo, en el seu torn. Entre aquests factors, va esmentar la crisi econòmica, que fa que els lectors tinguin menys poder adquisitiu i aprofitin llibres antics, però no llegits, que tenen per casa; el canvi d’hàbit dels lectors, que ha provocat que el llibre ja no sigui el vehicle de transmissió de coneixement per excel·lència, o l’adaptació del cervell humà a una lectura en línia, molt diferent a la de paper, que exigeix més concentració. El director editorial del Grup Planeta considera que actualment els continguts no són el problema, i que el quid recau en el format: “Cal adaptar els continguts clàssics als nous formats, adequar-los a les necessitats dels consumidors”, va concloure.

El cicle de llibre es va tancar amb Scheherezade Surià, com a representant dels traductors, que va reclamar el reconeixement d’aquesta figura: “Els traductors som fonamentals, necessitem tenir visibilitat”, va assegurar. Segons la fundadora de l’empresa Las 1001 Traducciones, “es tracta d’una feina molt solitària, no tenim ningú que ens negociï les condicions, i ens hem d’espavilar per tot. La nostra tasca és molt vocacional i està infravalorada”.

La traductora va esmentar alguns aspectes positius de l’actualitat, com l'aparició d'editorials més petites, que ofereixen més opcions per trobar feina, o la diversificació de productes, amb llibres més ben editats; i altres de negatius, com per exemple la baixada de tarifes en l’àmbit de la traducció o la pirateria existent.

A la darrera part de l’acte, Jaume Casals va pronunciar unes paraules de clausura, en les quals va donar les gràcies als donants de la Biblioteca i va recordar la importància de les donacions dins el conjunt del seu catàleg. Així mateix, va agrair la tasca a totes les persones que treballen i han treballat a la Universitat per fer possible aquest servei i instal·lacions excel·lents, que fa que gent d’arreu del món es desplaci a la UPF per visitar la seva Biblioteca.

La interpretació de diverses peces musicals a càrrec del duet Marta (veu) i Micó (guitarra espanyola) van tancar la sessió. Seguidament, tots els assistents es van traslladar a la sala d’exposicions per tal d’inaugurar la mostra “Exclòs de préstec. El fons desconegut de la Biblioteca de la UPF”.

26 obres valuoses, moltes de les quals s'exhibeixen per primera vegada

L'exposició, organitzada per la Biblioteca de la UPF i produïda per bpdisseny (M.Rosa Birulés) és un recull de documents significatius pel seu valor bibliogràfic, raresa o curiositat. 

Consultable també en format digital, es podrà visitar presencialment a la sala d'exposicions del campus de la Ciutadella fins al 20 de maig del 2016.

Es tracta de 26 obres (una per curs, des del 1990, any de naixement de la Universitat) que formen part de la secció de reserva de la Biblioteca, compost per llibres impresos -alguns d'ells de cultures llunyanes-, manuscrits sobre pergamí i altres suports materials. 

Moltes d'elles s'exhibeixen per primera vegada, i són un reflex de la diversitat que integra el fons bibliogràfic de la Biblioteca, tant pel que fa a les èpoques, temes i disciplines, llengües i cultures, i també quant a materials i suports.

Les obres exposades a "Exclòs de préstec. El fons desconegut de la Biblioteca de la UPF", s'organitzen en deu àmbits a partir d'un element caracteritzador que les uneix i les relaciona; de cadascuna, es dóna la descripció bibliogràfica i se n'explica la singularitat i la procedència. Els deu àmbits són els següents: Manuscrits i incunables; Creació i pensament; De lleis; Diccionaris. Les paraules; Geografies. L'espai; Testimonis; Ciència i Tècnica; Artistes; Històries d'Amor; i Orientàlia.

Algunes de les obres que hi podem trobar són un manuscrit de gramàtica llatina escrit a Catalunya a principis del segle XIV, el document relligat més antic del fons bibliogràfic de la UPF; un incunable imprès l'any 1475 a Roma; una obra editada l'any 1969 amb textos de Joan Brossa i litografies d'Antoni Tàpies, o un llibre editat amb motiu d'una exposició de gravats de Picasso, entre d'altres.

Àlbum de fotografies de la taula rodona i de la inauguració de l'exposició