L'empoderament del ciutadà i el rol dels moviments socials centren els Debats UPFMón

Muriel Casals, Ada Colau, Itziar González i Carles Ramió van debatre sobre la participació ciutadana i les noves formes de fer política.

16.03.2015

 

El debat sobre els "Moviments socials i la participació ciutadana" va centrar la setena edició dels Debats UPFMón, un cicle de conferències i debats organitzats pel Consell Social de la UPF amb l'objectiu de reflexionar sobre els grans reptes del nostre temps.

Núria Basi i Jaume Casals, presidenta del Consell Social i rector de la UPF, van ser els encarregats, respectivament, de la inauguració i la cloenda de la sessió. Durant la sessió, celebrada la tarda del 19 de març a l'auditori del campus de la Ciutadella, prop de 300 persones van seguir les argumentacions i reflexions de Muriel Casals, economista i presidenta d'Òmnium Cultural; Ada Colau, activista social i fundadora de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH); Itziar González, arquitecta i membre del grup impulsor del Parlament Ciutadà, i Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la UPF. La periodista i membre del Consell Social de la UPF, Milagros Pérez Oliva, va ser l'encarregada de presentar les ponents, "clares components de la nova força de la ciutadania" i moderar el debat posterior.

4 ponents CS Quatre ponències i un debat

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, va obrir el torn de ponències explicant l'evolució de l'entitat des de la seva creació, als anys 60, com una eina per promoure la llengua i la cultura catalanes en un context franquista, al seu rol avui en democràcia. Per a Casals, compromesa amb la independència "sense eufemismes", en l'actualitat, la promoció de la llengua i la cultura catalanes passa per la defensa d'un Estat català, d'un Estat del benestar que garanteixi la igualtat d'oportunitats, la cohesió social i la distribució de la renda. Casals va remarcar que l'entitat "defensa i promou la llengua i la cultura catalanes perquè, precisament, estimem la llengua i la cultura, en general".

Per la seva banda, Ada Colau, va parlar des de la seva experiència a la PAH, del fracàs del model actual i de la necessitat d'empoderar la ciutadania i de qüestionar el discurs i les versions mediatitzades dels fets: "El model actual ha fracassat, ho proven la corrupció generalitzada, les portes giratòries, la manca d'eficàcia de les institucions per detectar problemes i aportar solucions (...) Paradoxalment, quan vam començar amb la PAH, ens vam trobar una ciutadania esgotada que, lluny d'estar enfadada, havia interioritzat un discurs de culpabilitat que bevia de les fonts oficials i institucionals". Per a Colau, la PAH ha mostrat la seva eficiència en la detecció de problemes i solucions que no havien estat identificades per les institucions però, més enllà d'això, la principal aportació de la plataforma ha estat, precisament, la de treballar per "empoderar la ciutadania i qüestionar les versions que ens arriben dels fets".

auditori CS

Itziar González,  impulsora de Parlament Ciutadà, va parlar de la seva experiència en el món de la política, primer com a activista, del seu pas com a regidora i, finalment, del seu retorn als moviments socials. "Des de dins, certifico que el sistema i l'estructura no funcionen. Durant la meva etapa com a regidora vaig tenir sort de comptar amb un moviment veïnal fort que em va fer veure la realitat de moltes situacions". González va introduir el concepte de cultura política, de la necessitat de formar i educar persones cultes capaces de crear el seu propi corpus ideològic i no creure les versions oficials. Sobre l'estructura de govern, González es va mostrar partidària de no limitar-la a un únic espai: "podem acompanyar el Parlament d'altres espais, defensar la democràcia participativa, representativa i directa; no limitar-nos a una".

Finalment, el catedràtic de Ciència Politica i de l'Administració de la UPF, Carles Ramió, va emfasitzar la importància dels moviments socials a l'hora d'influir l'agenda política, posant com a exemple tant les accions de la PAH com les d'Òmnium Cultural. Va exposar també la diferència d'aquests en el context català -on els moviments s'han organitzat de baix a dalt- i estatal -on, per exemple, el moviment del 15M s'ha acabat canalitzant per la via clàssica, a l'entorn d'un partit polític. Alhora, va plantejar quin seria el següent pas d'aquests moviments, un cop dins de la política, per transformar les coses.

rector

L'acte es va concloure amb un torn de debat entre els quatre ponents i amb la participació de l'auditori. El poder dels mitjans de comunicació per determinar l'agenda política; les característiques dels nous líders; els efectes pràctics de l'empoderament ciutadà i el seu pas a la política; la feminització d'aquesta (associada als conceptes de mediació, suma o cooperació) o el sistema electoral i les llistes obertes van ser alguns dels temes tractats durant la part final dels Debats UPF Món.

 

 

Breu semblança dels ponents

Muriel Casals Couturier és, des de l'any 2008, membre de la junta d'Òmnium Cultural, i des de març de 2010 n'és la seva presidenta. És professora emèrita del Departament d'Economia i d'Història Econòmica de la UAB, de la qual també ha estat vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació entre els anys 2002 i 2005 Els seus temes d'interès són les reconversions industrials, la història del pensament econòmic i l'economia europea. És col·laboradora habitual del setmanari  El Temps i del programa Economia i empresa de Catalunya Informació.

Ada Colau Ballano és cofundadora de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) l'any 2009 i la seva portaveu fins al 2014. Va estudiar a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i està vinculada a l'Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals) de Barcelona). El febrer de 2013 va ser l'encarregada de presentar en nom d'aquestes associacions i altres moviments socials una iniciativa legislativa popular per l'habitatge digne al Congrés dels Diputats espanyol. És alcaldable a les properes eleccions municipals del maig del 2015 a l'Ajuntament de Barcelona, encapçalant la coalició Barcelona En Comú.

Itziar González Virós va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, ETSAB-UPC, de la qual va ser professora del Departament de Composició, Arquitectònica fins al 2005. En l'àmbit social, ha pres part en diversos processos veïnals de participació ciutadana de barris de Barcelona i de mediació i resolució de conflictes en l'espai públic. Va ser regidora de Ciutat Vella entre els anys 2007 i 2010, durant els quals va destapar diferents casos de corrupció del districte, fins a la seva dimissió. És impulsora de Parlament Ciutadà, fundadora de l' Institut Cartogràfic de la Revolta i autora del llibre Revoltes.

Carles Ramió Matas, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la UPF, és actualment vicerector de Planificació i Avaluació Institucionals de la Universitat, en la qual ha ocupat diversos càrrecs. És doctor en Ciència Política i de l'Administració per la UAB i llicenciat en Ciències Politiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid. Ha estat director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, president d'Ivàlua i vicepresident del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia. El seu àmbit de recerca és la gestió pública (nous dissenys institucionals, direcció pública, teoria de l'organització, reforma administrativa, recursos humans, govern electrònic i partenariats público-privats).

Vídeo resum de la sessió de Debats UPFMón

 

Galeria d'imatges de la sessió de Debats UPFMón


Created with flickr slideshow.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: