Vés enrere

Un documental impulsat per un investigador de la UPF analitza els determinants socials de la salut per entendre el procés d’envelliment a Espanya

Un documental impulsat per un investigador de la UPF analitza els determinants socials de la salut per entendre el procés d’envelliment a Espanya

Jordi Gumà, membre del Grup de Recerca en Sociodemografia, presenta els resultats del projecte INTERSOC-HEALTH, que ha portat a terme durant tres anys, a través del documental “DesigualdadES: clase, género y salud”. La recerca se centra a analitzar els factors socials que permeten anticipar quin serà el perfil de salut de la població major a Espanya d’aquí uns anys, una tasca crucial per definir polítiques socials innovadores i eficients.

18.07.2022

Imatge inicial

“La sostenibilitat a mitjà i llarg termini de l’estat del benestar espanyol depèn en gran mesura de la seva capacitat d’adaptació a l’actual procés d’envelliment de la població”. Amb aquesta frase contundent, comença el documental DesigualdadES: clase, género y salud, un treball audiovisual que recull les principals aportacions d’ INTERSOC-HEALTH, un projecte europeu d’R+D+i liderat per Jordi Gumà Lao, investigador i professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials i membre del Grup de Recerca en Sociodemografia (DemoSoc) de la UPF.

Entre els principals resultats de la recerca, dels quals el documental se’n fa ressò, destaca la identificació de perfils vulnerables en termes de salut a causa de la combinació de determinants socials

Entre els principals resultats de la recerca, dels quals el documental se’n fa ressò, destaca la identificació de perfils vulnerables en termes de salut a causa de la combinació de determinants socials, com ara el perfil socioeconòmic de les persones; les característiques de les persones amb les quals es conviu; la tipologia i la situació econòmica de la llar; i el context macroeconòmic. En aquest sentit, les desigualtats de gènere s’han mostrat un factor contextual amb una gran capacitat explicativa sobre les desigualtats en salut a Espanya, sobretot en el cas de les dones.

La peça audiovisual, un documental tipus assaig, dirigit i produït per Jordi Carot, de MileDreams Media, és un format poc habitual per presentar les conclusions de projectes de recerca. D’aquesta manera, Jordi Gumà volia fer arribar els seus resultats a un públic ampli i al conjunt de la societat d’una manera més accessible i propera, més enllà dels formats més acadèmics, com ara els articles en revistes científiques i congressos, que també ha utilitzat.

Ànàlisi dels determinants socials de la salut, que ajudin a definir polítiques socials innovadores

El projecte de recerca del qual Jordi Gumà és investigador principal porta per títol INTERSOC-HEALH “Prevention is better than cure when ageing is behind the door: interplay between social determinants of health in Spain” (Val més prevenir que curar quan l'envelliment està darrere de la porta: interacció entre determinants socials de la salut a Espanya).

Se centra en la interacció entre diferents determinants socials de la salut (DDS) representatius de factors socials de diversos nivells (individual, intermedi, i macro) en la definició de les desigualtats en salut actuals a Espanya entre la població adulta i més gran. “Tot i que el focus principal és Espanya, el context europeu també és en el marc d'aquest projecte, per contextualitzar el cas espanyol dins del continent”, afirma l’investigador.

Segons Jordi Gumà, la idea que “val més prevenir que curar” adquireix una gran rellevància en el pensament polític estratègic actual (disseny de polítiques públiques de salut), ja que la “prevenció” ha demostrat ser sempre més sostenible econòmicament que la “curació”. Per això, el projecte posa el focus en els factors socials que permeten anticipar quin serà el perfil de salut de la població major espanyola en uns anys.

“L'anàlisi d’aquests determinants socials de la salut és crucial per definir polítiques socials innovadores i eficients, tant des de la perspectiva de la justícia social com des de l'optimització dels recursos públics,"

“L'anàlisi d’aquests determinants socials de la salut és crucial per definir polítiques socials innovadores i eficients, tant des de la perspectiva de la justícia social com des de l'optimització dels recursos públics. Això significa que hem de conèixer al màxim els DSS no només de la població gran sinó també dels adults actuals que formaran part de la població gran en el futur”, assegura Jordi Gumà.

En aquest sentit, l’actual generació de baby boomers, nascuda a llarg de la dècada dels 60 i principis dels 70, ben aviat s’incorporarà a la franja de població de 65 anys i més. Aquest fet transformarà el perfil de la piràmide d’edat a Espanya, que més que una forma triangular, adoptarà una forma allargada, “d’edifici”, amb una amplada més homogènia.

 “El debat públic de l’envelliment de la població a Espanya, un procés dinàmic que es troba a les seves etapes inicials i que involucra tant a la població gran com adulta, és al centre d’atenció de la comunitat acadèmica i un autèntic desafiament per als propers anys. La meva recerca ha volgut col·laborar a aportar coneixement a aquesta realitat”, afirma Jordi Gumà.

Un documental que incideix en els col·lectius més vulnerables

La peça audiovisual, de 24 minuts de durada, inclou diàlegs ficcionats entre actors, que reflecteixen i il·lustren diversos aspectes i situacions relacionades amb els determinants socials de la salut a Espanya.

A més de Jordi Gumà, inclou la veu de dues expertes investigadores col·laboradores del projecte INTERSOC-HEALH. D’una banda, Aïda Solé Auró, professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i membre del Grup de Recerca DemoSoc, i de l’altra, Celia Fernández Carro, professora titular al Departament de Sociologia III de la UNED.

Tots tres, a partir de conceptes clau per entendre el perfil de salut de les poblacions, com ara l’esperança de vida (a Espanya, situada en 80,2 anys pel que fa als homes i 85,8 les dones) o l’esperança de vida saludable (69,4 anys els homes, i 70,9 les dones) analitzen els factors socials que determinen les desigualtats en salut des d’una perspectiva de gènere.

Emfasitzen que els DSS no tenen la mateixa influència sobre totes les persones i col·lectius. Així, es dona la paradoxa que les dones tenen una major esperança de vida, però comencen a tenir problemes de salut en edats més prematures com a conseqüència d’una major vulnerabilitat econòmica i sovint amb doble càrrega de treball, dins i fora de casa.

Dins el col·lectiu de les dones, les de més de 85 anys és un col·lectiu especialment vulnerable (a Espanya, hi ha 273 dones per cada home en aquesta franja d’edat), ja que tenen una situació econòmica precaritzada, trajectes de formació i laborals molt breus o inexistents, i privacions materials, degut al seu estat de viudetat.

INTERSOC-HEALTH, un projecte de llarg recorregut

Jordi Gumà Lao, doctor en Demografia, va fer la seva tesi doctoral, centrada en la relació entre família i salut subjectiva a Espanya, al Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona, i està vinculat com a investigador al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF des de l’any 2016.

Ha desenvolupat el projecte de recerca INTERSOC-HEALTH des del 2019, i es preveu que es clogui el proper agost del 2022. En el decurs d’aquests anys, ha publicat una desena d’articles en revistes acadèmiques (en té un parell més pendents de publicació), catorze presentacions a congressos i destacats mitjans de comunicació s’han fet ressò dels seus resultats.

El projecte ha estat cofinançat pel Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya, l’Agència Estatal d’Invetigació (projectes I+D+i, modalitat “Retos”) i per fons europeus FEDER.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

ODS - Objetivos de desarrollo sostenible:

SDG - Sustainable Development Goals:

Els ODS a la UPF Los ODS en la UPF The ODS at UPF

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit