Vés enrere Quatre projectes de la UPF, seleccionats dins el programa Horitzó Europa per contribuir al desenvolupament ètic de les tecnologies digitals i industrials

Quatre projectes de la UPF, seleccionats dins el programa Horitzó Europa per contribuir al desenvolupament ètic de les tecnologies digitals i industrials

Estaran liderats, respectivament, per cinc investigadors del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, i sumaran més de dos milions d’euros de finançament. Es tracta de Josep Blat, Boris Bellalta, Carlos Castillo, Narcís Parés i Leo Wanner, amb projectes en els quals la realitat estesa i augmentada, la no discriminació algorítmica i la intel·ligència artificial tenen un protagonisme destacat.

24.03.2022

Imatge inicial

Les primeres convocatòries en el marc d’Horitzó Europa, el nou programa de recerca i innovació de la Unió Europea per al període 2021-2027, comencen a resoldre’s i la UPF, seguint la bona línia empresa en l’anterior programa, Horitzó 2020, ha començat amb força.

Cinc investigadors del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) han estat seleccionats dins de la convocatòria 2021 “Un desenvolupament ètic i centrat en l’ésser humà de les tecnologies digitals i industrials”, que forma part del pilar II “Reptes globals i competitivitat industrial europea”.

D’una banda, en els projectes de Josep Blat i Boris Bellalta (“MAX-R: Mixed Augmented and Extended Reality media pipeline”) i Carlos Castillo (FINDHR: Fairness and Intersectional Non-Discrimination in Human Recommendation), centrats, respectivament, en la creació de continguts multimèdia de realitat estesa i augmentada i en la lluita contra la discriminació en l’àmbit de la intel·ligència artificial, la UPF és l’entitat coordinadora dins del consorci que els desenvoluparà.

El finançament de la UPF en aquests quatre projectes és globalment de 2.267.526 euros 

D’altra banda, en els projectes de Narcís Parés (EMIL: European Media and Immersion Lab), que desenvoluparà una xarxa paneuropea de laboratoris  de realitat estesa (XR), i Leo Wanner (ReSilence: Retune the Soundscape of future cities through art and science collaboration), que millorarà la qualitat del paisatge sonor de les ciutats, la Universitat és una de les entitats membres del consorci.

El finançament de la UPF en aquests quatre projectes és globalment de 2.267.526 euros (des dels 119.000 euros de ReSilence, passant pels 553.625 euros d’EMIL i els 709.838 de FINDHR, fins als 885.000 euros de MAX-R) i  tindran una durada que va des dels dos anys i mig (EMIL i MAX-R) fins als tres anys (FINDHR i ReSilence).

MAX-R i EMIL, dos dels tres projectes europeus aprovats en realitat estesa (XR), tenen segell DTIC-UPF

Els projectes MAX-R i EMIL (el primer, amb la UPF com a coordinadora del consorci, i en el segon, com a participant) són dos dels tres projectes europeus aprovats en realitat estesa (XR), dins de la sub-convocatòria  “Innovació per als mitjans, inclosa la realitat estesa”, fet que demostra la importància i la potència de la recerca i la innovació del DTIC-UPF en aquest àmbit.

MAX-R: desenvolupar eines que permetin oferir continguts de realitat estesa de màxima qualitat

Josep Blat Els catedràtics del DTIC Josep Blat, director del Grup de Recerca de Tecnologies Interactives (GTI) i Boris Bellalta, director del Grup de Recerca Wireless Networking (WN), seran investigadors principals i co-coordinadors europeus del projecte MAX-R, que definirà, desenvoluparà i demostrarà un conjunt complet d'eines per crear, processar i oferir continguts de realitat estesa (eXtended Reallity, XR) de màxima qualitat en temps real.

El projecte es basarà en interfícies de programació d’aplicacions (APIs) i formats de fitxers i de transferència de dades obertes, per fomentar el desenvolupament i donar suport a la integració de noves eines, en particular, també de codi obert.

"MAX-R es basa en investigacions recents i desenvoluparà avenços en tecnologies de producció virtual, centrades en processos en temps real distribuïts"

Boris Bellalta El consorci interdisciplinari d'onze socis de cinc països diferents que el portarà a terme cobreix la cadena que va des del desenvolupament tecnològic (Foundry, FilmLight, Brainstorm, ARRI) i la innovació de productes (com Disguise) fins a l'experimentació creativa i la demostració (com CREW- U. Hasselt, FilmAkademie BW); i des de la creació de mitjans XR fins al lliurament al consumidor final (Improbable, BBC). El pressupost total del projecte és del voltant d’onze milions d’euros amb una contribució màxima de la UE de gairebé nou milions d’euros.

“MAX-R es basa en investigacions recents i desenvoluparà avenços en tecnologies de producció virtual, centrades en processos en temps real distribuïts, amb l’objectiu de donar suport a la creativitat, potenciar l’ecosistema de realitat estesa, oferint una millor qualitat, una major eficiència, una interactivitat millorada, uns continguts nous en realitat estesa, i eines obertes”, afirma Josep Blat.

EMIL: crear la xarxa de referència de laboratoris de realitat estesa que permetin a Europa liderar la propera revolució digital

Narcís Parés, professor titular del DTIC i director del Laboratori d’Interacció de Cos Sencer (Full-Body Interaction Lab, FubIntLab), dins el Grup de Recerca en Cognitive Media Technologies, és l’investigador principal a la UPF del projecte EMIL (European Media and Immersion Lab). En global, el projecte serà finançat amb prop de vuit milions d’euros (al voltant de mig milió d’euros directament a la UPF), a banda que ajudarà a assessorar i tirar endavant projectes de tercers.

Narcís Parés Es tracta de la creació de l'únic centre de referència en realitat estesa finançat per la Unió Europea com a esforç conjunt de quatre grans institucions acadèmiques europees: la Universitat Aalto de Finlàndia (coordinadora); Filmakademie Baden Württemberg, d’Alemanya, la UPF des de Catalunya; i la Universitat de Bath, del Regne Unit. L’objectiu és formar una xarxa paneuropea de laboratoris de realitat estesa que permeti accelerar el desenvolupament de la tecnologia virtual, continguts, serveis i aplicacions de realitat augmentada i mixta per als mitjans.

EMIL establirà una infraestructura física i virtual recolzada per l'excel·lència en recerca, l'experiència tecnològica, creativa i àmplies xarxes de contacte per reunir actors interdisciplinaris en el camp XR; enginyers, dissenyadors, periodistes, cineastes, desenvolupadors de jocs, programadors, artistes, investigadors, emprenedors i inversors, de start-ups, pimes i corporacions globals. A més, cada institució de la xarxa aportarà un projecte "far" en el qual es desenvoluparan noves tecnologies en realitat augmentada i patrimoni virtual, "location-based entertainment", tecnologies hàptiques mòbils i "exergames" per a la salut.

EMIL serà l'únic centre de referència en realitat estesa finançat per la Unió Europea

Aquests fars s'oferiran com a noves eines per ser adoptades per les indústries TIC i per ajudar a definir la direcció a prendre en aquestes indústries mitjançant convocatòries de projectes externs, que EMIL obrirà en els propers mesos per valor de cinc milions d'euros. “L’autèntica ambició i impacte d'EMIL es troben en l'establiment d'una xarxa i una comunitat XR paneuropea permanent que continuï aportant innovacions en mitjans, virtualització, disseny computacional, IA interactiva, ciutats resilients i fabricació, així com les tecnologies sanitàries, per tal d’ajudar Europa a estar al capdavant de la propera revolució del desenvolupament digital”, apunta Narcís Parés.

FINDHR i ReSilence, dos projectes tecnològics per millorar la qualitat de vida de les persones

Els projectes FINDHR (amb la UPF com a coordinadora) i ReSilence (amb la Universitat com a sòcia), s’emmarquen en les sub-convocatòries “Abordant el gènere, la raça i altres biaixos en la IA” i “Experiments d'ús i disseny impulsats per l'art”, respectivament. 

FINDHR: lluitar contra la discriminació en l’àmbit de la IA en favor de l’equitat i la inclusió

Carlos Castillo, professor d’investigació ICREA del DTIC i director del Grup de Recerca en Ciència Web i Computació Social ( WSSC), liderarà FINDHR, un projecte interdisciplinari que pretén prevenir, detectar i mitigar la discriminació en intel·ligència artificial (IA). La recerca es contextualitzarà dins dels problemes tècnics, legals i ètics de la contractació algorítmica i de l’àmbit dels recursos humans, però també mostrarà com gestionar els riscos de discriminació en una àmplia gamma d'aplicacions que impliquen recomanació.

“Mitjançant un enfocament interdisciplinari sensible al context, FINDHR desenvoluparà noves tecnologies per mesurar els riscos de discriminació"

Carlos Castillo En la recerca, la tecnologia, el dret i l’ètica s’entrellacen. Així, el consorci format per dotze institucions, coordinades per la UPF, inclou líders en recerca d’equitat algorítmica, pioners en l’auditoria de serveis digitals, empreses capdavanteres dels seus respectius mercats, experts en regulació tecnològica i ètica digital intercultural, representants dels treballadors  i dues ONG que lluiten contra la discriminació de les dones i la població vulnerable.

“Mitjançant un enfocament interdisciplinari sensible al context, FINDHR desenvoluparà noves tecnologies per mesurar els riscos de discriminació, per crear rànquings i intervencions en benefici de l'equitat i per oferir una interpretació útil per a les múltiples parts interessades”, explica Carlos Castillo, que destaca que tots els resultats del projecte, programari de formació, dades, etc. seran en format i codi obert.

ReSilence: millorar el paisatge sonor de les ciutats mitjançant la col·laboració de l'art i la ciència

Leo Wanner, professor d’investigació ICREA del DTIC i coordinador del Grup de Recerca en Tractament Automàtic del Llenguatge Natural (TALN), és l’investigador principal a la UPF del projecte ReSilence, format per un consorci d’entitats que coordina el Centre de Recerca i Tecnologia Hellas (CERTH) de Grècia.

ReSilence actuarà sobre el so de la ciutat com una qüestió de disseny aplicada a la “matèria” més immersiva, per tal de millorar la qualitat de vida urbana. 

Leo Wanner ReSilence actuarà sobre el so de la ciutat com una qüestió de disseny aplicada a la “matèria” més immersiva, per tal de millorar la qualitat de vida urbana. Utilitzarà les noves tecnologies en intel·ligència artificial (IA) i realitat estesa (XR) per explorar les fronteres entre el soroll i la música en un món canviant mitjançant la producció d'una consciència acústica en els espais urbans; crear nous tipus d'experiències urbanes sonores que ampliïn les possibilitats d'accessibilitat, la participació activa, la sostenibilitat i la inclusió social, i cooperar amb artistes per tal d’aprofitar múltiples fonts d'inspiració i col·laboració interdisciplinària.

“Un gran repte en el sector de l’urbanisme i la mobilitat ja no és reduir el que anomenem ‘soroll’ sinó augmentar la qualitat del paisatge sonor de les ciutats, donar forma a les vibracions dels espais urbans i dissenyar l'ambient de la ciutat de manera que sigui agradable, segur, i familiar, i això és el que intentarem fer amb el nostre projecte”, assegura Leo Wanner.

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

11. Ciutats i comunitats sostenibles
17. Aliança pels objectius
09. Indústria, innovació i infraestructures
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació