Matilde Carbajo, estudiant de doctorat en Arqueologia Històrica i membre del Grup de Recerca Colonialisme, Gènere i Materialitats (CGyM) del Departament d’Humanitats de la UPF, va obtenir una beca de doctorat INPhINIT en el marc de la darrera convocatòria (2021) d’aquest programa de la Fundació “la Caixa”.

El projecte té com a objectiu analitzar els canvis i les continuïtats en les pràctiques curatives de la cultura chamorra després de la incorporació de Guam a la xarxa colonial de l'Imperi espanyol

La jove investigadora està portant a terme des de l’inici d’aquest curs 2021-2022 el projecte de tesi “Mal y remedio: cambios y continuidades en las prácticas de curación y salud pública en las Islas Marianas (Pacífico Occidental) (900AD – 1898AD)”. La beca que li ha atorgat l’entitat bancària, d’una durada de tres anys, inclou una dotació econòmica de 122.592 euros i un programa de formació complementària integral en soft skills, benestar de l’investigador i preparació per al futur.

Quins canvis en les pràctiques curatives hi va haver a Guam després de la incorporació de l’illa a la xarxa colonial espanyola?

La recerca de Matilde Carbajo, que se centra en les esferes de la salut i la malaltia entre els segles IX i XIX, té com a objectiu analitzar els canvis i les continuïtats en les pràctiques curatives de la cultura chamorra després de la incorporació de Guam a la xarxa colonial de l'Imperi espanyol.

L'estudi parteix de la hipòtesi que les polítiques colonials van tenir una enorme repercussió en les pràctiques medicinals autòctones, que estaven arrelades en una concepció del món i de la persona diferent. Sobretot, es focalitzarà en els curanderos especialitzats (makåhnas), les pràctiques etnobotàniques, els ritus de salut col·lectiva i les pràctiques de sanació no especialitzades que entren dins les “activitats de manteniment”.

Aquesta recerca s’emmarca en el projecte ABERIGUA (Arqueologia del Contacte Cultural i Colonialisme Ibèric a Guam i les Illes Mariannes), liderat per Sandra Montón Subías, professora d'investigació ICREA del Departament d'Humanitats i coordinadora del Grup de Recerca CGyM de la Universitat. ABERIGUA vol comprendre l'impacte de les estratègies colonials que es van implementar a Guam i les Mariannes durant la seva incorporació a la xarxa colonial de l'imperi espanyol. Per això, estudia els processos de canvi i continuïtat cultural que es van succeir, i, molt especialment, la construcció del gènere en la nova situació de dominació colonial.

Matilde Carbajo (Madrid, 1996) és graduada en Arqueologia per la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i en Antropologia Social i Cultural per la Universitat Lumière Lyon 2 (Lió, França), i màster en Prehistòria per la Universitat Complutense de Madrid (2020). El mateix any, va obtenir una beca de col·laboració en la Col·lecció d’Etnobotànica a la UCM i va fer unes pràctiques al Museo Nacional de Antropologia (Madrid, Espanya). Ha participat en excavacions i en laboratoris arqueològics de diferents períodes i cultures a Espanya, França i Israel i ha fet treballs de camp antropològics a Espanya i França.

Matilde Carbajo, entre els 65 seleccionats del programa de doctorat INPhINIT de la Fundació “la Caixa”

L'ajut que ha obtingut la investigadora de la UPF forma part dels programes de beques de doctorat i postdoctorat de la Fundació “la Caixa”, que en la seva edició 2021 ha lliurat un total de 110 ajuts, adreçats a joves investigadors de totes les nacionalitats, per dur a terme investigacions capdavanteres a Espanya i Portugal.

Aquestes bequeses reparteixen entre el programa de doctorat INPhINIT i el programa de postdoctorat Junior Leader. Matilde Carbajo forma part dels 65 becaris (24 espanyols i 41 estrangers) que han estat seleccionats dins el programa de doctorat INPhINIT, d'entre un total de 1.308 sol·licituds rebudes, mentre que el programa Junior Leader ha premiat 45 investigadors, seleccionats d'entre un total de 700 candidatures.