Vés enrere Descobrint les primeres ciutats del Vell Món a la Vall de l'Indus

Descobrint les primeres ciutats del Vell Món a la Vall de l'Indus

Arqueòlegs del Grup de Recerca CaSEs de la UPF i de la Universitat Shah Abdul Latif del Pakistan han localitzat dipòsits profunds amb ceràmica en aquesta regió del sud d'Àsia, que amplien la cronologia de l'assentament fins al període Harappa primerenc (3300-2600 a.C.)

13.01.2022

Imatge inicial

Modeling the Agricultural Origins of the Urbanism in South Asia (ModAgrO) és un projecte arqueològic iniciat l'any 2017 i dut a terme pel Grup de Recerca CaSEs del Departament d'Humanitats de la UPF, juntament amb investigadors de la Universitat Shah Abdul Latif de Pakistan, i amb els permisos de la Direcció General d'Antiguitats - Govern de Sindh.

Aquests assentaments de l'Edat de Bronze pertanyen a la Civilització de la Vall de l'Indus, que va florir a l'actual Pakistan i al nord-oest de l'Índia a partir del quart mil·lenni abans de Crist

L'equip de recerca, que recentment ha finalitzat la seva darrera campanya de treballs de camp, està documentant i excavant les primeres ciutats del Món Antic: aquests assentaments de l'Edat de Bronze pertanyen a la Civilització de la Vall de l'Indus, que va florir a l'actual Pakistan i al nord-oest de l'Índia a partir del quart mil·lenni abans de Crist.

FOTO: Peça d'una gerra de ceràmica amb el típic disseny de l'Harappa madur de cercles entrecreuats

“L'interès específic del nostre projecte és comprendre com les innovacions agrícoles (incloent-hi tant la domesticació local de plantes i animals com l'adquisició de cultius de l'Orient Mitjà) i el divers entorn mediambiental en què es troba en aquesta regió van permetre als primers grups agro-pastorals esdevenir una de les principals civilitzacions primerenques del món”, explica Marco Madella, professor de recerca ICREA-UPF i coordinador de CaSEs.

A l'octubre i novembre del 2021 l'equip va excavar una petita trinxera al jaciment arqueològic de Taloor Je Bhitt, al límit del desert del Thar, una de les àrees àrides més extenses d'Àsia. Aquest assentament era una petita ciutat amb una ciutadella emmurallada construïda amb maons cuits i barris exteriors que s'estenien sobre les dunes del desert.

Segons Marco Madella, “aquest entorn ecològicament divers era ideal per explotar recursos relacionats amb el desert i per cultivar, utilitzant les aigües del riu Indus que fluïa a les rodalies. També era important per criar animals domèstics, probablement aprofitant les pastures estacionals del desert”, relata l'investigador.

 

Un assentament més antic del que es creia fins ara

L'excavació, la primera realitzada al jaciment que es va descobrir a la dècada de 1970, va desenterrar una complexa seqüència d'estructures de bahareque, terres, plataformes de tova i fosses. “Encara que sempre s'ha considerat que el jaciment data de la fase Harappa madur (2600-1900 a.C.) i de l’Harappa tardà (1900-1300 a.C.), les nostres excavacions també van descobrir dipòsits profunds amb ceràmica que es poden datar de l'Harappa primerenc (3300-2600 a.C.), cosa que amplia substancialment la cronologia de l'assentament”, explica el coordinador de CaSEs.

"L'objectiu més important de la temporada de camp que ha finalitzat recentment ha estat recollir el nombre més gran possible de mostres relacionades amb l'explotació de plantes i animals per part dels habitants de Taloor Je Bhitt"

Marco Madella apunta que l'objectiu més important de la temporada de camp que ha finalitzat recentment ha estat recollir el nombre més gran possible de mostres relacionades amb l'explotació de plantes i animals per part dels habitants de Taloor Je Bhitt. Per aquest motiu, l'equip d'arqueòlegs i arqueòlogues va instal·lar una estació de flotació amb cubs i va utilitzar aigua per separar la fracció lleugera dels sediments que contenien les llavors carbonitzades i la fusta que s'utilitzava a l'assentament.

D'aquesta manera, es van processar diversos centenars de litres de sediments, mentre que cada litre de sediments excavats es va tamisar en sec. "Aquest doble enfocament ens va permetre recollir restes vegetals i animals que representen les restes de la preparació d'aliments (les llavors i els ossos d'animals) i del combustible utilitzat a les llars i els forns (la fusta)", apunta l'arqueòleg ambiental.

Una part de la ceràmica descoberta durant el període d'excavació va ser sub-mostrejada per ser sotmesa a anàlisis isotòpiques, lipídiques i proteòmiques. “Això ens permetrà adquirir una millor comprensió no només del que es cultivava i criava a la zona, sinó també de com els ingredients vegetals i animals es van convertir en els aliments consumits pels habitants prehistòrics d'una de les primeres ciutats del Vell Món”, conclou Marco Madella.

Excavació de braçalets de terracota trobats a les capes de l'Harappa primerenc

El projecte ModAgrO, que pretén analitzar i modelar els orígens de l'agricultura i l'urbanisme al sud d'Àsia, compta amb el finançament de la Fundació Palarq i de l'IPCE (Direcció General de Belles Arts – Ministeri de Cultura i Esport), i també vol comprendre la dinàmica climàtica i ambiental dels darrers 10.000 anys d'aquesta àrea.

ModAgrO està recopilant i sistematitzant aquestes dades d'un conjunt d'assentaments a la vall de l'Indus (un altre jaciment excavat en temporades anteriors, Bhando Qubo, està situat al centre de la plana d'aquesta regió). També està creant la primera cronologia absoluta per a l'Edat del Bronze de la zona central de l'Indus.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

11. Ciutats i comunitats sostenibles
13. Acció climàtica
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació