“Régimen disciplinario y mujeres presas. Un análisis criminológico con perspectiva de género” és el títol de l’obra d’Ares Batlle Manonelles, doctora en Dret per la UPF, que ha obtingut l’accèssit honorífic de la primera edició dels Premis Celia Amorós d’Assaig Feminista, convocat per l’Instituto de las Mujeres del Ministeri d’Igualtat del govern d’Espanya.

“La meva recerca sorgeix de la necessitat d'estudiar l’elevada proporció d'expedients disciplinaris en dones identificats a les presons catalanes"

L’autora va recollir el premi, el resultat del qual s’havia donat a conèixer el passat mes de juny, en un acte que va tenir lloc el 18 de novembre a la seu de l’Instituto de las Mujeres de Madrid, amb la presència d’Antonia Morillas, directora de l’Institut, i Irene Montero, ministra d’Igualtat. En la seva intervenció, Ares Batlle va voler posar en valor les aportacions de la recerca i el pensament feminista, amb especial consideració cap a les dones preses, “les eternes invisibilitzades”.

L’assaig premiat, que fa una important aportació en el camp de la criminologia feminista, recull els resultats de la recerca doctoral d’Ares Batlle, en la qual analitza les infraccions de conducta de les dones preses i la resposta de la institució a través del règim disciplinari penitenciari. “La meva recerca sorgeix de la necessitat d'estudiar l’elevada proporció d'expedients disciplinaris en dones identificats a les presons catalanes. Busca abordar el buit de coneixement existent en el nostre context sobre aquest aspecte de la realitat penitenciària, així com contribuir a explicar la situació particular de les dones preses”, afirma l’autora.

Equiparació del nombre d’infraccions disciplinàries i més probabilitats de tenir expedients per part de les dones

En la seva obra, Ares Batlle identifica que, a les presons catalanes, durant les últimes dècades, les dones tenien gairebé el doble d'expedients disciplinaris que els homes, mentre que actualment la freqüència d'infraccions disciplinàries d'ambdós col·lectius és similar. "Aquesta realitat segueix sent rellevant donat el perfil delictiu i judicial més lleu de les dones preses en comparació amb els homes presos", afirma.

D’altra banda, l'autora constata que les dones tenen més probabilitats de tenir expedients disciplinaris que els homes, inclús quan  les característiques individuals són similars, i atribueix aquest fet a dos factors: les característiques de l’empresonament de les dones, que pot augmentar el risc de conducta infractora, i degut al major ús del règim disciplinari en dones, especialment per les conductes de desobediència. La importància de les autolesions en el fenomen de les infraccions disciplinàries és una altra de les evidències de la recerca.

Una obra que vol incidir en l’especificitat de gènere en les dones preses

El jurat de la primera edició dels premis Celia Amorós d’Assaig Feminista ha reconegut en l’obra d’Ares Batlle “el valor de la inserció del col·lectiu de les dones preses, en el qual la feminitat s’estandarditza i l’absència de dades dificulta el seu estudi, diagnòstic i solucions”.

D’altra banda, el jurat va proclamar com a treball guanyador “Archivo y memoria del feminismo español del último tercio del siglo XX. Fuentes de estudio”, fet per María Adelina Codina Canet. Ambdues obres seran publicades per l’Instituto de las Mujeres, i seran incorporades al seu catàleg de publicacions dins la col·lecció Premi Celia Amorós d’Assaig Feminista.

Una investigadora jove amb diversos reconeixements

No és el primer guardó que la doctora en Dret i Criminologia per la UPF rep per la seva recerca, ja que aquest 2021 ja ha estat premiada en el marc de la segona edició del premi a la millor tesi en temes de gènere, convocat per la Unitat d’Igualtat de la UPF, i amb el XXXI Premi Internacional Victoria Kent, convocat per la Universitat de Màlaga, tot i que hi va haver de renunciar.

Ares Batlle Manonelles, graduada en Criminologia per la Universitat de Barcelona i màster en Criminologia i Delinqüència Juvenil per la Universitat de Castella-La Manxa (UCLM), va defensar la seva tesi doctoral (amb el mateix títol que el treball premiat) al Departament de Dret de la UPF el juliol del 2020, sota la direcció d’Elena Larrauri, catedràtica de Criminologia, en la qual va obtenir la màxima qualificació d'excel·lent amb la menció Cum laude. Actualment és col·laboradora del Grup de Recerca en Criminologia i Sistema Penal de la UPF i treballa al Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.