Investigadors de la UPF i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) han descobert un mecanisme pel qual les cèl·lules Natural Killer (NK) del sistema immunitari poden contribuir a controlar la infecció del virus d’Epstein-Barr (EBV). El treball, dirigit per Miguel López-Botet, té a Elisenda Alari-Pahissa com a primera autora i ha estat publicat a la revista PLOS Pathogens.

L’EBV és un herpesvirus que infecta  preferentment unes cèl·lules anomenades limfòcits B. La resposta immunitària no és capaç d’eliminar-lo completament i roman latent. Quan el virus es reactiva produeix noves partícules infeccioses que s’estenen a altres cèl·lules o s’alliberen a la saliva permetent-ne la transmissió. Tot i que la infecció per EBV és molt freqüent i passa generalment desapercebuda en individus sans, pot causar mononucleosi infecciosa així com trastorns greus en pacients amb deficiències en el sistema immunitari, a més de contribuir al desenvolupament d’alguns tumors. 

En la defensa contra aquest virus hi juguen un paper important les cèl·lules NK. Una de les seves funcions depèn de la presència d’anticossos que s’uneixen a molècules virals presents a la membrana de les cèl·lules infectades. Quan les cèl·lules NK interaccionen amb aquests anticossos s’activen i alliberen substàncies que maten les cèl·lules infectades.

Quan els anticossos s’uneixen a les partícules virals permeten que les NK les desenganxin, se les emportin i se n’“empassin” una part. D’aquesta manera es redueix la probabilitat d’infecció respectant a la cèl·lula B. 

En un estudi previ van observar que quan les partícules virals s’uneixen a la superfície dels limfòcits B, abans que el virus s’introdueixi a la cèl·lula, els anticossos específics de l’EBV activen les cèl·lules NK però aquestes no arriben a matar els limfòcits B. En el present treball els investigadors han descobert que en aquestes condicions les NK poden també reduir la infecció.

En referència a com van fer la troballa, Elisenda Alari explica que: “vam marcar les partícules virals a la membrana dels limfòcits B i vam observar que la marca fluorescent es transferia a les cèl·lules NK”. Quan els anticossos s’uneixen a les partícules virals permeten que les NK les desenganxin, se les emportin i se n’“empassin” una part. “D’aquesta manera es redueix la probabilitat d’infecció respectant a la cèl·lula B”, resumeix Miguel López-Botet, catedràtic de la UPF i immunòleg de l'Hospital del Mar. “Com que l’eficiència del procés és limitada, cal considerar la possibilitat que es pugui provocar l’esgotament de les cèl·lules NK en situacions de càrrega viral elevada”, afegeix.

“Aquest mecanisme podria funcionar davant d’altres infeccions virals, tot i que és previsible que la seva eficàcia en cada cas depengui del temps que trigui el virus en entrar a la cèl·lula, moment en el qual esdevé inaccessible a la interacció amb els anticossos i les NK ”, conclou Alari-Pahissa. 

Article de referència

Alari-Pahissa E, Ataya M, Moraitis I, Campos-Ruiz M, Altadill M, et al. (2021) NK cells eliminate Epstein-Barr virus bound to B cells through a specific antibody-mediated uptake. PLOS Pathogens 17(8): e1009868. https://doi.org/10.1371/journal.ppat.1009868.

Contingut relacionat

López-Montañés M, Alari-Pahissa  , Sintes J,  Martínez-Rodríguez JE , Muntasell A , López-Botet M. Antibody-Dependent NK Cell Activation Differentially Targets EBV-Infected Cells in Lytic Cycle and Bystander B Lymphocytes Bound to Viral Antigen-Containing Particles. J Immunol 2017 Jul 15;199(2):656-665. doi: 10.4049/jimmunol.1601574. Epub 2017 Jun 19.