Vés enrere Analitzen les relacions de les organitzacions de la societat civil espanyoles amb la ciència

Analitzen les relacions de les organitzacions de la societat civil espanyoles amb la ciència

Els resultats de l'estudi indiquen que les associacions de la societat civil tenen la voluntat d’involucrar-se més en la producció científica.
01.10.2020

Imatge inicial

Investigadores de la UPF han analitzat quina és la relació que hi ha entre les organitzacions de la societat civil i el sistema de ciència i tecnologia espanyol. El treball ha estat publicat a la revista Public Understanding of Science i realitzat per Carolina Llorente i Gema Revuelta, del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF), i Mar Carrió, del Grup de Recerca Educativa en Ciències de la Salut (GRECS).

En les últimes decades han sorgit diversos moviments que promouen la integració de la societat en el procés de recerca amb l’objectiu de construir una ciència socialment més rellevant. Aquest nou model de producció científica s’està consolidant a Europa i cada cop més arreu del món. “La participació social moltes vegades no es fa a nivell individual, sino a través de la societat civil organitzada, per això al nostre estudi explorem per primera vegada a Espanya les interaccions entre aquestes organitzacions i la ciència”, explica Carolina Llorente. “Conèixer les perspectives d’aquestes organitzacions és útil per proposar eines efectives que ajudin a enfortir les relacions ciència-societat”, afegeix. El concepte societat civil organitzada inclou a les organitzacions sense ànim de lucre en les que participen ciutadans generalment de manera voluntària: associacions de pacients i de consumidors, organitzacions que treballen pel medi ambient o els drets dels animals, associacions d’ajuda humanitària, agrupacions de minories, etc. 

En general les organitzacions de la societat civil desconeixen el seu propi potencial i el que poden aportar a la recerca. Tot i així, els resultats indiquen que entre aquestes associacions hi ha una voluntat d’involucrar-se en la producció científica.

L’anàlisi s’ha basat en entrevistes semiestructurades a directius de 31 organitzacions espanyoles. La selecció de les organitzacions es va realitzar tenint en compte les característiques i la distribució d’aquestes al país. A Espanya, hi ha tres organitzacions: ONCE, Creu Roja i Càritas, anomenades singulars, que aglutinen a més del 60% de voluntaris del país. També hi ha algunes agrupacions d'organitzacions (federacions), però el que realment aglutina el gruix del voluntariat son les petites associacions descentralitzades que tenen un poder d'acció local, però en general disposen de poc recursos econòmics.

Els resultats de l’estudi mostren que una part important de les organitzacions no participen en la ciència i la tecnologia o, en alguns casos, no són conscients de la seva participació. El tipus de col·laboració més freqüent és ser subjectes d’estudi de la recerca, per exemple en els casos de les associacions socials on entrevisten als integrants. Aquest és el cas, per exemple, d'investigacions que analitzen el paper de determinades minories (com les religioses o lingüístiques) i contacten amb associacions que tracten aquest tema per entrevistar als seus associats. En menor mesura, les organitzacions, generalment de pacients, financen la recerca mitjançant contractacions, premis o duen a terme investigacions dins la pròpia organització. En alguns casos, les organitzacions també participen com a consell assessor o en la formació dirigida a investigadors per a traspassar el coneixement sectorial a un entorn acadèmic.

Pel que fa a les barreres de la participació, els entrevistats coincideixen en que la principal és la falta de recursos econòmics i de personal. Però també mencionen la manca de coneixement mutu: els científics no saben què es fa a les organitzacions i aquestes no són conscients de què poden aportar ni saben com poden participar en la producció científica.

Per a poder afavorir les relacions ciència-societat cal enfortir les aliances entre aquests dos mons. Això es podria fer mitjançant una millor comunicació entre l'acadèmia i la societat civil organitzada i, per tant, cal una formació sòlida dels investigadors en aquest àmbit.

En paraules de Mar Carrió: “com a estratègia per a millorar els vincles pensem que cal fomentar que els investigadors sàpiguen com integrar a les organitzacions i al revés, que aquests col·lectius tinguin més coneixements sobre com funciona la ciència”.

Quant a la relació ideal que les associacions volen tenir amb el sistema de ciència i tecnologia, s’observa que en general les organitzacions de la societat civil desconeixen el seu propi potencial i el que poden aportar a la recerca. Tot i així, els resultats indiquen que entre aquestes associacions hi ha una voluntat d’involucrar-se en la producció científica, per exemple, proposen que se’ls consulti des de l’inici per ajudar a plantejar la recerca.

“Per a poder afavorir les relacions ciència-societat cal enfortir les aliances entre aquests dos mons. Això es podria fer mitjançant una millor comunicació entre l'acadèmia i la societat civil organitzada i, per tant, cal una formació sòlida dels investigadors en aquest àmbit”, diu Gema Revuelta. “Però també s’han d’obrir canals que permetin relacions formals i estables entre les institucions així com alinear els objectius de la recerca amb les expectatives socials”, conclou.

 

Article de referència:

Llorente C, Revuelta G, Carrió M.  Social participation in science: Perspectives of Spanish civil society organizations. Public Understanding of Science. September, 2020. https://doi.org/10.1177/0963662520960663

Multimèdia

Perfils dels protagonistes:

Gema Revuelta
Carolina Llorente

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació