Vés enrere Els adults joves van tenir menys contactes fora de casa que la gent gran durant el confinament

Els adults joves van tenir menys contactes fora de casa que la gent gran durant el confinament

L'enquesta del projecte Distància-Covid del CSIC i de la UPF mostra els seus primers resultats sobre mobilitat i contactes, necessaris per entendre l'evolució de l'epidèmia de Covid-19 a Espanya. Els investigadors del projecte, entre ells John Palmer (UPF), han llançat una segona onada de l'enquesta per establir nous patrons de contacte, pel que sol·liciten la col·laboració ciutadana.

31.07.2020

Imatge inicial

Els adults joves (d'entre 20 i 35 anys) van tenir menys contactes fora de casa que les persones més grans (de més de 65 anys) durant el confinament de la pandèmia de Covid-19, segons es desprèn dels primers resultats preliminars de l'enquesta del projecte Distància-Covid, realitzada per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra.

Per territoris, les probabilitats de contactes fora de casa durant el confinament van ser més grans on hi havia una menor percepció de risc: a Madrid hi havia la major percepció de risc i menor probabilitat de contacte, mentre que la situació era la inversa en zones com Pontevedra o Biscaia.

Les probabilitats de contactes fora de casa durant el confinament van ser més grans en els territoris on hi havia una menor percepció de risc.

Pel que fa a la posició de les províncies de Catalunya en la taula de probabilitat de contactes fora de casa, Barcelona se situa a la part baixa de la taula (posició 8 del total de 50 províncies), mentre que la resta de províncies es troben a la part mitjana-alta: Tarragona en la posició 32, Girona a la 38 i Lleida en la 45. No obstant això, encara hi ha una gran incertesa en les estimacions i no és possible treure conclusions sòlides sobre cap d'aquestes províncies que es troben entre els extrems.

John Palmer, investigador del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, és un dels investigadors principals del projecte, i un dels autors del primer informe sobre l'enquesta, juntament amb Frederic Bartumeus del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB- CSIC). El projecte està coordinat per Bartumeus i José Javier Ramasco, de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos de Cantàbria (IFISC-CSIC-UIB). Altres investigadors principals són Álvaro López García de l'Institut de Física de Cantàbria (IFCA-CSIC-UC) i Diego Ramiro de l'Institut d'Economia, Geografia i Demografia (IEGD-CSIC).

Una enquesta fonamental per entendre propagació de la pandèmia, que llança una segona onada

L'enquesta, publicada recentment, recull informació sobre la mobilitat i el comportament social dels ciutadans en els últims mesos des del començament de la pandèmia, i és fonamental per entendre la propagació i els impactes de la Covid-19 a Espanya.

"Segons mostren les dades, la gent gran tenir una major tendència a tenir contactes. L'explicació pot ser degut a les necessitats que s'aguditzen amb l'edat (farmàcies, metges, visites de familiars o cuidadors, etcètera), o d'uns hàbits més arrelats", suggereix José Javier Ramasco (IFISC-CSIC-UIB).

Els investigadors acaben de llançar una segona onada de l'enquesta per entendre com canvia el comportament dels ciutadans davant l'epidèmia i se sol·licita la col·laboració ciutadana. "En aquests moments d'aparició de nous focus de contagi és molt rellevant tornar a estimar aquests patrons de contacte i per això el CSIC llança la segona onada de l'enquesta Distància-Covid", afegeix Ramasco.

"El projecte Distància-Covid busca entendre com els comportaments van variant segons es va avançant en les diferents fases de l'epidèmia i quina és la percepció del públic sobre els comportaments a adoptar per prevenir la seva expansió", explica Ramasco. Per això, es demana ara la participació ciutadana en la segona onada d'enquestes. L'enquesta i els resultats preliminars es poden trobar a la web del projecte.

Patrons de contacte fora de la llar

El projecte Distància-Covid ha estat finançat pel CSIC amb una donació d'AENA, i reuneix equips científics de l'CSIC i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per investigar l'impacte de les mesures de distanciament social en la difusió de Covid-19 a Espanya.

L'enquesta Distància-Covid es va llançar el 14 de maig de 2020 i fins ara ha obtingut més de 4.500 respostes d'una àmplia franja de la població a Espanya, amb totes les províncies representades. Tot i que el disseny de mostreig no és aleatori, l'equip del projecte està utilitzant la regressió multinivell amb post-estratificació per estimar les característiques de la població en el seu conjunt, que són necessàries per a comprendre millor la difusió de la Covid-19.

L'enquesta Distància-Covid es va llançar el 14 de maig de 2020 i fins ara ha obtingut més de 4.500 respostes d'una àmplia franja de la població a Espanya.

Amb els primers resultats, s'ha pogut estimar el nombre mitjà de persones amb les quals els adults residien durant les últimes setmanes de confinament en cada comunitat autònoma, i els patrons de contactes fora de la llar entre diferents grups d'edat. Utilitzant mètodes d'estimació bayesians, l'equip ha simulat les distribucions completes d'aquestes estimacions i les està analitzant per comprendre millor com afecten els patrons de transmissió de Covid-19.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació