Vés enrere Una anàlisi de les fal·làcies que s’amaguen darrere les campanyes electorals, premi Ernest Lluch en Ciències Socials i Polítiques

Una anàlisi de les fal·làcies que s’amaguen darrere les campanyes electorals, premi Ernest Lluch en Ciències Socials i Polítiques

Iris-Yun Mañes Porcel, estudiant de La Salle Montcada de Montacada i Reixac és l’autora d’aquest treball de recerca on s’analitza la desinformació que es genera enmig d’un excés informatiu. El jurat també ha atorgat tres accèssits, a una recerca sobre víctimes del franquisme, al viatge històric d’una família, i a un repàs històric del concepte de democràcia.

29.05.2020

Imatge inicial

“Arguments per defensar les idees. Anàlisi de les fal·làcies en les campanyes electorals”, d’Iris-Yun Mañes Porcel, estudiant de La Salle Montcada, de Montcada i Reixac, ha guanyat el premi Ernest Lluch en Ciències Socials i Polítiques que organitzen conjuntament la Fundació Ernest Lluch i la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF. En aquesta quinzena edició del guardó, s’hi han presentat 65 treballs de recerca d’estudiants d’arreu de Catalunya i, a banda del premi, s’han atorgat també tres mencions especials.

La recerca guanyadora analitza la desinformació que es genera quan hi ha un excés d’informació en el sistema polític, un fet que resulta en el seu col·lapse i dificulta la presa de decisions. Per fer-ho, estudia exhaustivament els tipus de fal·làcies a partir de casos concrets, com els discursos de Donald Trump, la propaganda electoral o les xarxes socials dels principals partits polítics catalans i espanyols.

El treball de recerca guanyador analitza la desinformació que es genera quan hi ha un excés d'informació en el sistema polític i els tipus de fal·làcies que es donenf

El jurat ha estat presidit per Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, i format per Jordi Guiu, David Sancho i Pere Jódar, professors del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, i Ferriol Soria, Jordi Ferrer, Josep Maria Carreras  i Joan Fuster, membres de la Fundació Ernest Lluch.

Considera que el guanyador és “un treball comparatiu original, extens i interessant en tots els aspectes” i, entre d’altres, en destaca “l’esquema aplicat a l’anàlisi de la comunicació política, les estratègies de campanya i les seves tècniques; així com les seves derivacions actuals; post-veritat, notícies falses o l’amplificació a les xarxes”.

L’acte de lliurament del premi Ernest Lluch s’ha celebrat avui, 29 de maig, a través d’una videoconferència, a causa de la situació d’alerta sanitària provocada per la Covid-19. El premi està dotat amb 700€.

Tres accèssits a un estudi sobre víctimes del franquisme, un altre sobre el viatge d’una família i un repàs històric al concepte de democràcia

A més del guardó, el jurat també ha atorgat tres accèssits. Per una banda, al treball “Quadre 1er esquerra, fila 7, sepultura 19. En record d’una víctima de la repressió franquista”, de María Martí, estudiant de l’Institut Terra Alta de Gandesa. L’autora explora la biografia d’un secretari de jutjat d’un municipi del Mestrat castellonenc que va morir afusellat l’any 1942. El jurat ha valorat que es tracta d’una recerca d’una història de vida “molt ben narrada, amb dedicació i pulcritud, molt ben documentada i presentada de manera exquisida, amb una remarcable i àmplia consulta d’arxius”.

Per altra banda, “Un viatge de quatre segles a través de la família”, d’Elvira Norte, de l’Escola Puigcerver de Reus, estudia un viatge familiar “una mica sociològic, una mica històric, una mica legal, una mica antropològic, una mica demogràfic i, sobretot, genealògic”. S’ha valorat la “capacitat increïble de treball” amb fonts documentals, entrevistes i l’anàlisi i ús de programari específic. També, la sensibilitat vers les dones i els seus problemes al llarg dels anys, sobretot durant el franquisme i l’annex documental i fotogràfic que acompanya la recerca.

El primer premi està dotat amb 700€, mentre que els tres accèsits ho estan amb 100€ cadascun

Finalment, “Què és la democràcia? Una visió històrica de la democràcia occidental per entendre millor el món on vivim”, de Pau Ortega, de l’Institut Antoni Pousi Argila de Barcelona, repassa el concepte de democràcia al llarg de la història, des de l’època grega, amb l’objectiu de determinar l’esdevenir de la democràcia en l’actualitat. El jurat n’ha valorat l’anàlisi així com “les entrevistes a experts i els resultats d’una enquesta guiada per un interessant qüestionari”. També la seva ambició, capacitat investigadora i de síntesi teòrica.  Cada accèssit està dotat amb 100€.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació