José Luis Pérez Triviño, professor de l’àrea de Filosofia del Dret del Departament de Dret de la UPF i membre del Centre d’Estudis UPF Sports_Lab, ha editat recentment el llibre El deporte tras el coronavirus: Una visión transversal del impacto de la crisis en el deporte, disponible a Amazon en les seves versions en línia i en paper. L’obra, els beneficis de la qual seran destinats a causes benèfiques, vol donar resposta a les preguntes de com serà i com volem que sigui l'esport en aquests moments difícils d'afectació més directa de la COVID-19, però també en el mitjà i llarg termini.

“Caldrà prendre decisions i adoptar-les en virtut no de dades certes, sinó sobre la base de la incertesa i d'escenaris probables”.

Experts en diferents àrees de l'esport (juristes, economistes, gestors, metges, periodistes, filòsofs) són els autors dels capítols del llibre, de més de 600 pàgines: a partir d’aquesta visió plural i transversal dels problemes a què s'enfronta l'ecosistema esportiu, vol servir de diagnòstic, debat i suport per a tots els agents implicats en la tasca de prendre les mesures de rescat, recuperació i reactivació de l'esport.

"Caldrà prendre decisions i adoptar-les en virtut no de dades certes, sinó sobre la base de la incertesa i d'escenaris probables. Ens movem i ens mourem sobre arenes movedisses, però si som conscients d'on som, dels riscos i de les possibilitats, avançarem amb pas ferm", afirma José Luis Pérez Triviño, editor del  llibre.

A part de José Luis Pérez Triviño, que és l'autor de la introducció i d'un dels capítols, altres col·laboradors destacats (molts d'ells membres de el Centre d'Estudis UPF Sports_Lab) són Carles Murillo, professor de Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF i director del màster en Direcció i Gestió Esportiva de la BSM-UPF; Xavi Moya, coordinador acadèmic de l'màster, i els professors Josep M. Figueras i Isidre Rigau; Sergi Cortiñas, docent de el Departament de Comunicació de la UPF i director del màster en Periodisme Esportiu de la BSM-UPF; i Jaume Garcia Villar i Alberto Carrio, professors dels departaments d'Economia i Empresa i de Dret de la UPF, respectivament.

Més pes de la salut i de la tecnologia, menys espectacle i necessitat de ser més previsors

La crisi generada per la COVID-19 ha suposat un cop fort en totes les àrees de l'esport, des de la preparació física i les expectatives dels esportistes, a les finances dels clubs i federacions, passant per la finalització de les competicions esportives que han quedat en suspens. Les dificultats de compatibilitzar els diversos interessos en joc (salut pública, interessos dels agents esportius, finalització de les competicions, etc) són manifestes.

En aquest context tan delicat, José Luis Pérez Triviño destaca diversos punts de vista en què han coincidit molts dels autors, i que marcaran les decisions que  es puguin prendre a partir d’ara.

En primer lloc, el pes de la salut augmentarà considerablement en la gestió de l'esport. Alguns autors es queixen que, fins a l’arribada de la pandèmia, l'administració esportiva ha prestat poca atenció sobre la salut, que sempre ha quedat en un segon pla. “Tot i l’existència d’una llei sobre la salut de l'esportista, l'administració fins ara s'ha preocupat més per prevenir el dopatge, justificant aquesta preocupació no en la protecció de la salut de l'atleta, sinó en la integritat de la competició”, afirma José Luis Pérez Triviño. Relacionat amb això, el professor de la UPF comenta que és recorrent entre els autors del llibre assenyalar com la tornada a les competicions professionals ha estat guiada més per interessos econòmics (dels reguladors i les operadores de la televisió) que no pas per la salut dels protagonistes.

 "Atès que el tauler s'ha mogut tan dràsticament, necessitarem pensar de nou com volem que sigui l'esport del futur".

En segon lloc, la transformació de l'esport-espectacle a causa de l'augment dels controls en els estadis per garantir la salut dels assistents i  els esportistes i el fet que mentre no es permeti la tornada dels aficionats als estadis, l'espectacle perdrà molts enters. “Aquesta problemàtica ha estat denunciada especialment per diversos dels autors, que es mostren preocupats pel menyspreu cap als aficionats, els quals semblen perdre progressivament protagonisme”, apunta l’editor del llibre.

Finalment, José Luis Pérez Triviño remarca dos aspectes més: d’una banda, que augmentarà notablement la presència de la tecnologia, des dels smart stadiums i els dispositius de seguretat i sanitaris, fins a la gestió de clubs i federacions, les retransmissions televisives i els dispositius per a l'entrenament; i de l’altra, la necessitat de ser més previsors en l'organització de les competicions, incloent solucions als supòsits de suspensió o cancel·lació per causa de força major.

“Tots aquests aspectes fan oportuna reflexió més serena a mitjà-llarg termini sobre l'esport que volem, i en aquest sentit, hauríem d’aprofitar l'aturada actual per reprendre des de zero l'Avantprojecte de Llei de l'Esport. Atès que el tauler s'ha mogut tan dràsticament, necessitarem pensar de nou com volem que sigui l'esport del futur”, conclou José Luis Pérez Triviño.