Vés enrere

Revelen mecanismes neurobiològics implicats en la pèrdua de control de la ingesta de menjar en un estudi en ratolins

Revelen mecanismes neurobiològics implicats en la pèrdua de control de la ingesta de menjar en un estudi en ratolins

El treball, realitzat en rosegadors, descobreix un mecanisme específic en aquest circuit cerebral cortical crucial per a l'addicció al menjar que comporta una pèrdua de control de la ingesta.

07.02.2020

Imatge inicial

Investigadors de la UPF, en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Mainz (Alemanya), el Centre de Regulació Genòmica, l'Institut Cajal, la Universitat Johannes Gutenberg (Alemanya), la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Hospital del Mar han identificat per primera vegada la implicació de determinades àrees corticals en el cervell en la pèrdua de control de la ingesta de menjar. En el treball, realitzat en rosegadors i publicat avui a Nature Communications, han descobert un mecanisme específic en aquest circuit cerebral cortical crucial per a l'addicció al menjar que comporta una pèrdua de control de la ingesta. L'estudi ha estat liderat pels científics Rafael Maldonado, Elena Martín-García i Beat Lutz.

Aquesta addicció està relacionada amb una pèrdua de control de la ingesta de menjar que s'associa a l'obesitat i els trastorns alimentaris, la prevalença dels quals està augmentant a tot el món. La pèrdua de control en la ingesta de menjar té un important impacte socioeconòmic, no existeixen tractaments efectius i té mecanismes neurobiològics comuns amb l'addicció a les drogues. Tots dos trastorns cerebrals són crònics, multifactorials i complexos, resulten de la interacció de múltiples gens i factors ambientals.

En aquest nou estudi, els investigadors han identificat els mecanismes neurobiològics que permeten el desenvolupament d'un comportament d'addicció al menjar. Per a això, van emprar un model en rosegadors que imita les anomalies de comportament associades amb aquesta addicció als humans i que porta a la pèrdua de control: elevada motivació i impulsivitat pel menjar, i cerca compulsiva malgrat els efectes negatius d'aquesta conducta. Van utilitzar eines innovadores per a caracteritzar les característiques de la resiliència i vulnerabilitat al trastorn a nivell genètic, cel·lular i de comportament.

Una altra de les troballes de l'estudi és el paper del receptor de la dopamina D2 a nivell cortical en l'addicció al menjar. Aquest receptor havia estat implicat en l'addicció a drogues per la seva actuació a nivell d'àrees subcorticals i en particular del sistema límbic. En aquest estudi s'identifica per primera vegada com l’addicció al menjar produeix una sobreexpressió del gen del receptor de la dopamina D2 a nivell del còrtex prefrontal i aquesta sobreexpressió està directament implicada en la pèrdua de control de la ingesta.

“La identificació d'una àrea cortical específica en la pèrdua de control de la ingesta de menjar pot ser interessant per a la prevenció i tractament d'aquest trastorn. Les àrees corticals són les estructures cerebrals de màxim ordre jeràrquic per al control de la conducta i representen per consegüent àrees cerebrals d'un enorme interès terapèutic”, proposa Rafael Maldonado, director del Laboratori de Neurofarmacologia-Neurophar del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) la UPF.

Van demostrar que una activació del circuit atorga millor control sobre el reforç, mentre que una disminució de l'activitat del circuit fa que es perdi el control inhibitori i l'animal sigui més vulnerable a desenvolupar una conducta addictiva. “Per tant, suggerim que una possible diana terapèutica per a aquesta malaltia podria ser l'estimulació d'aquest circuit cerebral i per a això es disposa actualment de tècniques bastant precises”, afegeix. A més, aquest article proporciona més evidències científiques al debat sobre l'existència de l'addicció al menjar. “Hi ha certa controvèrsia sobre com classificar aquest important trastorn del comportament i els nostres resultats reforcen la idea que aquesta addicció existeix i té característiques comunes a l'addicció a les drogues”.

 

El control cortical en la presa de decisions

Un dels mecanismes neurobiològics que van caracteritzar va ser el circuit que va del còrtex prefrontal cap al nucli accumbens, és a dir: procedent de zones corticals cap a àrees del sistema límbic relacionades amb la recompensa i el plaer. “Observem que els animals addictes mostren una disminució de l'activitat d'aquest circuit específic i, en canvi, els animals resilients tenen el circuit més actiu”, explica Elena Martín-García.

Els mecanismes relacionats amb les addiccions que han estat més estudiats en el passat han estat els relacionats amb el sistema límbic, circuits més primitius relacionats amb el sistema de recompensa. El consum de l'aliment produeix un increment de dopamina en el nucli accumbens, que proporciona plaer. “No obstant això, en aquest treball ens hem centrat en la part menys estudiada, que és la de presa de decisions a un nivell superior, és a dir, com es controla aquest sistema mitjançant les àrees corticals”, conclou Laura Domingo, primera autora de l'article.

Finançament de la recerca:

L’estudi ha comptat amb el support del Ministeri d’Economia i Competitivitat -MINECO (#SAF2017-84060-R-AEI/FEDER-UE), l’Institut de Salut Carlos III, RETICS-RTA (#RD12/0028/0023), la Generalitat de Catalunya, AGAUR (#2017 SGR-669), ICREA-Academia (#2015) i el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Pla Nacional Sobre Drogues.

Article de referencia:

Domingo-Rodriguez et al. A specific prelimbic-nucleus accumbens pathway controls resilience versus vulnerability to food addiction. Nature Communications, February 2020. DOI: 10.1038/s41467-020-14458-y.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit