Vés enrere Les zones properes a antics camps de concentració a Alemanya donen més suport electoral a l’extrema dreta

Les zones properes a antics camps de concentració a Alemanya donen més suport electoral a l’extrema dreta

L’estudi, que s’ha centrat en les eleccions federals d’Alemanya dels anys 2013 i 2017, ha comptat amb la participació de Toni Rodon, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, juntament amb investigadors de la London School of Economics and Political Science.
 
07.02.2020

Imatge inicial

L’acte més gran i sistemàtic de violència de masses induïda per un estat, l’Holocaust, és recentment una qüestió d’interès  per part de la ciència política, pel que fa a efectes a llarg termini sobre actituds i comportaments polítics. Fins ara les anàlisis s’havien centrat en l’impacte d’aquesta proximitat pel que fa a la redistribució de riqueses i béns, però no en termes de comportament electoral.

En el marc de la commemoració aquest any 2020 del 75è aniversari de l’alliberament dels camps de concentració nazis, s’ha fet públic un estudi que analitza la relacio entre la proximitat a antics camps de concentració i el vot a partits d’extrema dreta en les dues darreres eleccions federals a Alemanya.

“En el nostre treball trobem que la proximitat a un antic camp de concentració  està associada a una proporció més gran de vots a partits d’extrema dreta”.

Toni Rodon, investigador del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i membre del Grup de Recerca en Institucions i Actors Polítics, juntament amb Julian M. Hoerner i Alexander Jaax, de la London School of Economics and Political Science (LSE), són els autors de la recerca, que es va publicar a finals del 2019 a la revista Research&Politics. “En el nostre treball trobem que la proximitat a un antic camp de concentració  està associada a una proporció més gran de vots a partits d’extrema dreta”, afirmen els autors.

En el seu estudi, els investigadors sostenen que si bé hi ha hagut un consens sobre la responsabilitat alemanya i la centralitat de l’Holocaust per a la historia del país, darrerament aquesta perspectiva s’està posant en dubte. “Creiem que el cas alemany ens pot explicar moltes coses sobre la dinàmica de l’impacte a llarg termini de la violència de masses i la seva interacció amb la competència entre els partits polítics per donar forma a la memòria col·lectiva”, afirmen.

Relació entre la proximitat als camps de concentració i suport a l’extrema dreta

L’estudi va analitzar el percentatge de vots obtinguts en les eleccions federals alemanyes de 2013 i 2017 dels partits d’extrema dreta següents: TheNationaldemokratischeParteiDeutschlands (NPD), Die Rechte i Die Republikanerand Pro Deutschland. També es va estudiar el partit AlternativefuerDeutschland (AFD), que ha evolucionat, des de la seva fundació el 2013 com a partit liberal-conservador, cap a posicions més dretanes, en què l’ala més radical del partit s’ha mostrat contrària a la cultura de la memòria d’Alemanya.

En aquest sentit, es van executar dos models separats d’estudi, un sense l’AFD i l’altre que tenia en compte la seva quota de vot, per tal d’avaluar si l’aparició i transformació del partit en el sistema alemany tenia impacte en els resultats.

Les dades electorals es van agrupar a nivell de “Gemeinde”, la divisió administrativa més petita del govern local amb estatus corporatiu i poders d’autogovern a Alemanya. Tot seguit, l’article analitza la relació entre la força electoral de l’extrema dreta i la ubicació de tots els antics camps de concentració, construïts entre el 1933 i el 1945 i dispersos per tot el territori, però especialment situats en l’Alemanya de l’Est.

Tant a les eleccions del 2013 com a les del 2017, l’article troba que estar a prop d’un camp de concentració està associat amb un suport més fort a la dreta radical. No obstant això, al 2017, quan no s’incloïa en l’estudi els vots de l’AFD, aquesta relació deixa de ser significativa. Aquest patró, segons els investigadors, es pot explicar per la capacitat d’aquest partit per concentrar la majoria del suport dels votants d’extrema dreta, sobretot en la transformació de la seva retòrica, que posava en dubte explícitament la cultura de la memòria d’Alemanya.

Segons el model de l’estudi, per exemple, a la part de l’Alemanya Occidental, en llocs situats a prop d’un camp de concentració (200 metres), la dreta radical va rebre un suport d’entre 0.4 i 0.7 punts més elevat que a zones a un quilòmetre de distància.

“Efecte de resiliència” versus “efecte de saturació”

Una hipòtesi inicial dels investigadors, i que finalment no es va confirmar, era que la proximitat espacial a un lloc de memòria històrica, com són els antics camps de concentració, feia que els electors que vivien a prop tindrien menys probabilitats de votar un partit d’aquest tipus, per l’anomenada “hipòtesi de resiliència”.

Recordar constantment les conseqüències i l’extensió dels crims alemanys pot fer que els electors es resisteixin a qualsevol intent de minimitzar o normalitzar els delictes nazis. L’experiència històrica pot esdevenir una memòria compartida transmesa per generacions, provocant aversió a la política d’extrema dreta i a qualsevol intent de minimitzar els crims.

"La magnitud de l’efecte de proximitat a un antic camp de concentració depèn de la força dels líders polítics que desafien la cultura de la memòria prevalent”.

No obstant això, segons els autors, les revelacions sobre les transgressions en un grup també poden provocar respostes defensives i minimitzar la complicitat, en el que s’anomena “hipòtesi de saturació”, un concepte psicològic que fa referència al fenomen que l’exposició repetida a un estímul semàntic, en aquest cas encarnat pels camps de concentració antics com a llocs de memòria, debilita la reacció i la receptivitat d’un subjecte. “Els individus enfrontats reiteradament a transgressions dins un grup es tornen més receptius a les narracions alternatives, en un procés de dissonància cognitiva”, afirmen els autors.

En aquest sentit, els investigadors van descobrir que aquesta “saturació de la memòria” només es donava a Alemanya Occidental, on el marc de contrició era molt més dominant en el discurs polític, en comparació amb l’Alemanya Oriental. “Aquesta troballa demostra que la magnitud de l’efecte de proximitat a un antic camp de concentració depèn de la força dels líders polítics que desafien la cultura de la memòria prevalent”, conclouen els investigadors.

Treball de referència: Julian M. Hoerner, Alexander Jaax, Toni Rodon (desembre 2019). “The long-term impact of the location of concentration camps on radical-right voting in Germany”. Politics&Research. https://doi.org/10.1177/2053168019891376

Multimèdia

Perfils dels protagonistes:

Toni Rodon

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació