Vés enrere Avenços en la detecció del progrés postoperatori de l'aneurisma aòrtic abdominal

Avenços en la detecció del progrés postoperatori de l'aneurisma aòrtic abdominal

Un estudi publicat a Frontiers in Bioengineering and Biotechnology, per un equip d'investigadors del BCN MedTech amb la Fundació VicomTech de Sant Sebastià, l'Institut d'Investigació en Salut BioDonostia i l'Hospital Universitari de Donòstia, proposa una metodologia prometedora per al registre postoperatori de sèries temporals d'angiografia per tomografia computeritzada i posterior anàlisi de la tensió biomecànica de l'aneurisma, que correlaciona amb el pronòstic del pacient a llarg termini.

07.11.2019

Imatge inicial

Un aneurisma aòrtic abdominal és una dilatació focal de l'aorta abdominal que, si no es tracta, tendeix a créixer i pot trencar-se. El tractament més comú és la reparació de l'aneurisma endovascular (EndoVascular Aneurysm Repair, EVAR) el qual requereix que els pacients se sotmetin a una vigilància postoperatòria de per vida basada en angiografia per tomografia computeritzada (CTA) a causa de la possible aparició de complicacions. Aquestes complicacions poden conduir novament a la dilatació i ruptura de l'aneurisma.

Un estudi proposa una metodologia prometedora per al registre postoperatori de sèries temporals de CTA i el posterior anàlisi de la tensió biomecànica de l'aneurisma, relacionant-la amb el pronòstic a llarg termini del pacient

Per al seguiment de la malaltia, falten eines avançades d'anàlisi quantitativa d'imatges clíniques que donin suport als metges. Actualment, l'enfocament consisteix a avaluar els canvis de diàmetre de l'aneurisma al llarg del temps per inferir el progrés del pacient i el risc postoperatori de ruptura de l'aneurisma. Un major diàmetre generalment s'associa amb un major risc de ruptura, però hi ha alguns aneurismes petits que es trenquen, mentre que altres més grans romanen estables.

Això vol dir que l'avaluació de el risc de ruptura d'un aneurisma aòrtic abdominal basat en el diàmetre no és la manera més adequada en tots els casos, i cada vegada hi ha més proves que el comportament biomecànic de l'aneurisma pot proporcionar informació valuosa addicional sobre la progressió de la malaltia i el risc de ruptura.

Un treball, recentment publicat a Frontiers in Bioengineering and Biotechnology, que ha estat coordinat per Miguel A. González Ballester (ICREA-DTIC) i Iván Macía (VicomTech), proposa una metodologia prometedora per al registre postoperatori de sèries temporals de CTA i el posterior anàlisi de la tensió biomecànica de l'aneurisma, que correlaciona amb el pronòstic a llarg termini del pacient.

L'estudi s'ha realitzat íntegrament a Catalunya i Euskadi per investigadors de la Unitat de Recerca BCN-MedTech del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de  la UPF, conjuntament amb els centres del País Basc: Fundació VicomTech de Sant Sebastià, l'àrea de Bioenginyeria de l'Institut d'Investigació en Salut BioDonostia i l'Hospital Universitari de Donòstia.

Descriptors quantitatius obtinguts a partir dels registres de les deformacions de l'aorta

A partir de les deformacions obtingudes del registre d'imatges CTA, els investigadors han extret descriptors quantitatius dels components principals dels camps de tracció i compressió. "Avaluat en 22 pacients, els descriptors quantitatius basats en la deformació es correlacionen amb el pronòstic del pacient a llarg termini amb una àrea mitjana sota la corba del 88,6%", indica Karen López-Linares, primera autora del treball, vinculada al grup de recerca Simbiosys i investigadora del BCN-MedTech, de la Fundació VicomTech i de l'Institut d'Investigació en Salut BioDonostia.

"Això suggereix que els descriptors extrets directament de les imatges de la CTA poden capturar el comportament biomecànic de l'aneurisma sense dependre de la modelització i la simulació d'elements finits", afegeixen Jérôme Noailly, especialista en biomecànica computacional, i Miguel A. González Ballester (ICREA DTIC), tots dos membres de l'BCN-MedTech i coautors de l'article.

Biomarcadors per als casos d'aneurisma més difícils i incerts

A més, els autors destaquen que els descriptors extrets amb el seu mètode a partir d'imatges mèdiques estableixen les bases per a possibles futurs biomarcadors que podrien ser de gran utilitat en la pràctica clínica. Aquests biomarcadors podrien avaluar el pronòstic del pacient i permetre la presa de decisions informada després d'una intervenció de reparació de l'aneurisma endovascular (EVAR), el tractament més habitual per als aneurismes aòrtics abdominals, i molt especialment en aquells casos difícils i incerts.

Treball de referència:

Karen López-Linares, Inmaculada García, Ainhoa García, Camilo Corts, Gemma Piella, Iván Macía, Jérôme Noailly, Miguel A. González Ballester (2019), "Image-Based3D Characterization of Abdominal Aortic Aneurysm Deformation After Endovascular Aneurysm Repair", Frontiers in Bioengineering and Biotechnology, 1 de novembre, vol. 7, article 267 doi: 10.3389 / fbioe.2019.00267

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació