Una característica que defineix l’inici del segle XXI és l’acceptació creixent que el nostre món (medi ambient, economia, política i cultura) és ben divers però fortament interrelacionat i interdependent. Ser un professional responsable implica tenir en compte que la pràctica de la professió contribueix a la societat, a més de considerar els efectes que les pròpies actituds i accions tenen sobre la professió.

Tres enginyers es plantegen què significa avui dia i quina responsabilitat tenen les enginyeries en el desenvolupament sostenible de la societat contemporània. Josep Maria Basart, professor del Departament d’Enginyeries de la Informació i les Comunicacions (UAB); Mireia Farrús, membre del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF i Montse Serra, membre dels Estudis en Informàtica, Multimèdia i Comunicacions (UOC), ho desenvolupen en un article publicat el passat setembre a la revista IEEE Technology andSociety Magazine.

Un/a enginyer/a professional pren consciència que la seva professió implica dues dimensions: una tècnica(coneixements i habilitats), i una altra social (valors, objectius i principis)

Els autors indiquen que, avui dia, un enginyer professional ha de ser conscient que la seva professió implica dues dimensions: una tècnica, per tal de ser un professional competent (coneixements i habilitats), i una altra social, per tal de ser un professional compromès (valors, objectius i principis). Així doncs, la dimensió social accentua el valor de servei que les enginyeries fan a la societat i l’enginyer-a pren consciència que la seva tasca contribueix a una empresa social oberta, més que no pas una mera forma de guanyar-se la vida o de triomfar.

La dimensió social es fa més palesa quan la professió es considera un mitjà al servei de la societat

Setanta-cinc fites per al desenvolupament sostenible

L’article es fa ressò de l’Agenda per al Desenvolupament Sostenible per al 2030 que va ser promulgada per les Nacions Unides el 25 de setembre de 2015,  i assenyala que l’Agenda defineix setanta-cinc fites de desenvolupament sostenible, moltes de les quals impliquen tasques i projectes d’enginyeria relacionades amb aspectes crucials per a la societat en matèria de sanitat, energia, aigua, creixement econòmic, producció responsable, ocupació, etc. Aleshores, la qüestió és: Quines són les prioritats que han de considerar els enginyers professionals competents i compromesos per adaptar-se a aquests reptes globals?

Es poden produir problemes inesperats quan un producte o sistema tecnològic es transfereix a un entorn per al qual no ha estat dissenyat

Inspirats en l’agenda de les nacions Unides, a més de les capacitats inherents a la professió d’enginyer-a, els autors del treball formulen algunes noves capacitats que haurien de reunir els enginyers-eres “conscients” de la rellevància social que comporta seva professió.

Els enginyers del segle XXI han de tenir una àmplia comprensió del context tecnocientífic i socioeconòmic en el qual treballen; enfront d’uns recursos finits, han de ser capaços de treballar optimitzant-los; han de tenir la capacitat de guiar-se en entorns complexos: “Es poden produir problemes inesperats quan un producte o sistema tecnològic es transfereix a un entorn per al qual no ha estat dissenyat”, assenyalen els autors; han de ser conscients de la seva responsabilitat social i mediambiental, entre altres aspectes.

Els tres pilars necessaris per al desenvolupament sostenible real són els aspectes socials, ambientals i econòmics.

L’enginyeria continua sent una professió dominada per homes

Finalment, pel que fa a la qüestió de gènere,  “en la professió, les característiques de la masculinitat: procediments orientats a resultats, relacions jeràrquiques, força, competència, etc.  s’imposen per damunt de la feminitat: relacions interpersonals, suport, col·laboració etc., i el resultat d’aquest biaix empobreix les possibilitats de l'enginyeria”, indiquen els autors.

L’enginyeria sostenible requerirà enginyers conscients que treballin en organitzacions conscients. Per tant, l’enginyer ideal, es pot concebre com un enginyer capaç d’integrar el millor de la seva tradició professional amb les exigències del nostre present canviant i incert, conclou el treball.

Article de referència:

Josep Maria Masart, Mireia Farrús, Montse Serra (2019), “Mindful  Engineers  in Sustainable Engineering”, IEEE Technology and Society Magazine, setembre, vol. 38-3. Pàgs. 68-73. DOI: 10.1109/MTS.2019.2930271