Vés enrere "Qui s'expressa a través de l'art és més creatiu, més crític, més lliure"

"Qui s'expressa a través de l'art és més creatiu, més crític, més lliure"

Maria João Pires ha estat investida doctora honoris causa per la UPF el 20 de febrer, en el decurs d'un acte en què ha interpretat una peça de Schubert. La pianista portuguesa ha estat acompanyada per la seva padrina Teresa Garcia-Milà, catedràtica del Departament d'Economia i Empresa, i Josep Lluís Martí, professor del Departament de Dret, ha pronunciat l'elogi.

22.02.2019

 

Maria João Pires, una de les pianistes i intèrprets de música clàssica més destacades de les darreres dècades, amb una carrera artística de prop de setanta anys, ha estat investida doctora honoris causa per la UPF en el decurs d'un acte acadèmic, en el qual les interpretacions artístiques han tingut una presència destacada.

L'acte, que ha tingut lloc el 20 de febrer del 2019, a la tarda, a l'auditori del campus de la Ciutadella, ha estat presidit pel rector de la Universitat, Jaume Casals, que ha estat acompanyat a la taula presidencial per Núria Basi, presidenta del Consell Social, i Pere Torra, secretari general.

És la tercera dona que és investida doctora honoris causa per la UPF, després de Michelle Bachelet i Dorcas Muthoni

La cerimònia, que s'ha pogut seguir en directe a través de la web de la Universitat, i a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #PiresHonorisUPF, ha inclòs una actuació al piano de Maria João Pires, amb la interpretació d'una peça de Schubert.

Es tracta la segona dona que és investida doctora honoris causa per la UPF de manera consecutiva, després de l'enginyera kenyana Dorcas Muthoni (curs 2017-2018) i la tercera de la història de la Universitat (Michelle Bachelet, expresidenta de Xile, va ser investida el curs 2009-2010).

Inici de l'acte i lectura de l'acord del Consell de Govern

Després de l'entrada de la comitiva d'autoritats acadèmiques al so de la "Marxa", de P. Prelleur, interpretada pel grup de cambra de l'orquestra Amadeus de VOZES, Jaume Casals ha fet l'obertura de l'acte. Seguidament, Pere Torra, secretari general de la UPF, ha llegit de l'acord del Consell de Govern de 14 de desembre del 2018 de concessió del títol de doctora honoris causa per la UPF (a proposta del rector) de Maria João Pires.

L'acord esmenta la voluntat de la UPF de concedir-li aquesta distinció "en reconeixement a l’excel·lència artística, per la seva contribució al món de la música com una de les pianistes i intèrprets de música clàssica més destacades de les darreres dècades, i especialment per la seva contribució a una forma de pedagogia musical més integral, fortament arrelada en valors, i amb objectius d'integració social de persones desafavorides. La senyora Maria João Pires és un exemple mundial de com el desenvolupament artístic, i més concretament musical, només pot entendre's en el marc d'un fort compromís social i humanístic".

Entrada de la doctoranda a l'auditori i actuació de Cesc Gelabert


Amb tot el públic dempeus, la doctoranda, acompanyada de la seva padrina Teresa Garcia-Milà, doctora en Economia, catedràtica del Departament d'Economia i Empresa de la UPF i directora de la Barcelona Graduate School of Economics, han entrat a l'auditori sota els acords de La tardor, de Vivaldi, interpretada de nou pel grup de cambra de l'orquestra Amadeus de VOZES.

Seguidament, el coreògraf Cesc Gelabert, acompanyat al piano por Jordi Camell, ha interpertat el "Preludi núm. 6 per a la mà esquerra", de Mompou, en una unió molt personal de la dansa i de la música.

Elogi de la doctoranda, a càrrec de Josep Lluís Martí

Josep Lluís Martí, doctor en Ciències Polítiques i Socials, professor del Departament de Dret de la UPF i vicerector per a projectes d’innovació, ha estat l'encarregat de pronunciar la laudatio de la doctoranda. Ha dividit el seu elogi en tres parts: Maria i el silenci; Maria i la transformació, i Maria i l'amor.

> Laudatio de Josep Lluís Martí (document pdf, en castellà, 12 pàgs.)

> Vídeo de la laudatio de Josep Lluís Martí (31.34 min)

Extractes de la laudatio

Maria João i el silenci

"És a dir, el silenci constitueix el fonament o espai original al qual arriba la música, des del qual la música es construeix, prenent al seu torn el seu propi espai, però deixant buits, espais buits. Aquests espais són els silencis que romanen dins de la música com ressons del silenci original. 'La música' ens diu Pires, 'sense aquests espais no seria res'".

"El seu estil com a pianista és inconfusible: ningú ha arribat al seu nivell de subtilesa, al seu timbre delicat, a la seva naturalitat i profunditat sonores sense artificis, sense pompa, sense innecessària solemnitat".

"La contribució de Maria João Pires a la música, a l'art i al patrimoni cultural mundial és incalculable. El món sencer està en deute amb ella. Però cal afegir que part d'aquest deute s'ha contret precisament a la ciutat de Barcelona [...] (Maria João) ha creat un vincle especial amb els barcelonins que hem tingut la immensa sort de gaudir de seus recitals".

Maria João i la transformació

"Maria João posseeix una visió profunda i innovadora de l'educació musical, un model experimental, socialment compromès i orientat a la transformació individual i social. En primer lloc, considera que davant les tremendes injustícies que caracteritzen el nostre món d'avui, tots els nens haurien de rebre una educació [i cito] 'en els valors de l'ètica, de la compassió i en la consciència, tant en la consciència d'un mateix, com en la consciència de les necessitats dels altres'".

"El model educatiu que ha defensat Maria João Pires és un model integral i interdisciplinar en què 'la música i l'art són essencials des de l'inici mateix del cicle formatiu de tot nen', i s'han de combinar per descomptat amb les altres disciplines: la filosofia, la psicologia, la matemàtica, i les altres ciències".

"L'ambiciós projecte d'educació que ha perseguit Maria João durant tota la seva vida ha estat orientat a produir una genuïna transformació individual, que al seu torn redundi en una transformació social general que millori les condicions de vida de tots els éssers humans sense distincions, ni privilegis, i fer-ho a través del coneixement, de la reflexió, de les arts, i per descomptat de la música".

Maria João i l'amor

"La música, en opinió de Maria João, té com a funció primordial generar una comunió en pla d'igualtat entre el compositor, l'intèrpret i l'oient o públic. De fet, Maria João rebutja fortament la distinció entre l'artista i el no artista. 'Tothom', ens diu, 'és artista'".

"Maria João considera que només la música que és totalment compartida és autèntica música, música que troba el seu origen en el nostre interior més profund i genuí, en la nostra naturalesa, en el nostre univers. 'La música', ens recorda Maria João, 'és per definició una cosa que ens és comú'".

"Per aquesta última lliçó que ens ensenyes a tots, Maria João, que la música és la casa comuna de tots, i que aquesta música, així com la veritat, l'autenticitat de la nostra naturalesa, la justícia, i l'educació, només podrem assolir-les i comprendre-les per mitjà de l'amor, aquesta universitat, que també vol ser casa comuna de tots, vol concedir-te aquest més que merescut doctorat honoris causa".

Investidura de Maria João Pires i discurs d'accepació

Un cop acabada la laudatio, ha arribat el moment més solemne de la cerimònia, amb la investidura de Maria João Pires, quan ha rebut la medalla honoris causa de la UPF de mans del rector Jaume Casals, que li ha fet una abraçada de fraternitat en senyal d'incorporació al Claustre de doctors de la Universitat.

“Pel Consell del Govern de la UPF heu estat nomenada doctora honoris causa, en testimoniatge i reconeixença dels vostres rellevants mèrits. En virtut de l’autoritat que m’ha estat conferida, us faig lliurament d’aquesta medalla, símbol d’aquest títol, i del diploma acreditatiu”, ha afirmat el rector.

Ja com a nova doctora honoris causa de la UPF, Maria Maria João Pires ha pronunciat el seu discurs d'acceptació.

> Discurs d'acceptació (document en pdf, 3 pàgs, en francès i en català)

> Vídeo del discurs d'acceptació (06:31 min)

Extractes del parlament de Maria João Pires

"Voldria dir-vos, en primer lloc, que estic naturalment molt contenta i em sento molt honorada de rebre aquesta distinció de la vostra universitat. Això té, per a mi, molt de sentit, perquè la mateixa paraula universitat, que remet a la 'universalitat', ens recorda fins a quin punt l'educació, per tots i per a tots, és una qüestió crucial de qualsevol societat i de qualsevol civilització".

"Sempre he preferit el terme transmissió al d'ensenyament, perquè dóna la sensació de continuïtat, d’un relleu necessari, i ens recorda també que som travessats per les coses, però que no les posseïm. Aquesta podria ser la fórmula d'una ètica: no prendre el que no posseïm (això és un robatori!), sinó donar allò que no posseïm".

"La meva experiència com a músic, que m'ha dut a ser avui aquí, m'ha convençut que l'art també pot contribuir a aquesta resistència, permetent als qui la practiquen (els infants, per descomptat, però no només ells) de desenvolupar defenses íntimes contra l'opressió de la norma".

"(L'art) permet a tothom, al desenvolupar la seva autonomia i les seves capacitats perceptives, de prendre una consciència lliure del món i d’obrir-se als altres com a persona i com a ciutadà. És, als meus ulls, la condició de tota esperança. Us ho agraeixo de tot cor".

Maria Maria João Pires interpreta al piano una peça de Schubert

El discurs d'acceptació ha donat pas a un dels moments més esperats de la vetllada, quan Maria Joao Pires s'ha dirigit al piano de manera decidida, per interpretar l'Impromptus Op. 142, núm. 1 de Schubert, que ha desembocat en un llarg i càlid aplaudiment, amb el públic dempeus al final.

> Interpretació de l'Impromputs nº 1 del Opus 142 de Schubert (12.34 min)

Parlament del rector Jaume Casals i interpretació del Gaudeamus Igitur

Ja en el darrer tram de l'acte, Jaume Casals ha pronunciat el parlament de clausura. El rector, inicialment, ha fet una reflexió sobre un temor que havia tingut a mitjans dels anys 90, quan va arribar a la UPF, al voltant de la idea de si el llenguatge podia suposar un empobriment de la poesia i de la música, i en relació al concepte de silenci de Maria João Pires desenvolupat per Josep Lluís Martí en la seva laudatio. "Ei silenci és l'origen de la música, però la música també és l'origen del silenci", ha sentenciat Jaume Casals.

"Cal fer un esforç per preservar la universitat com la casa de la cultura"

En segon lloc, el rector ha destacat la seva alegria per haver celebrat aquest acte d'investidura, ja que "cal fer un esforç per preservar la universitat com la casa de la cultura", ha emfasitzat. "Les universitats en general han oblidat una de les dues missions que tenen encomanades: una és la ciència, l'altre és la de ser el refugi, l'espai propi, on es conserva la cultura".

Finalment, Jaume Casals ha parlat del concepte filosòfic de l'amor a través de diferents èpoques. Primer, s'ha referit a Tales de Milet, quan va afirmar que "tot és ple de déus", en el sentit que tot allò que és bell, és rellevant; després, al "judici reflexiu" de Kant, que parla de l'amor, de l'eros, que sorgeix davant la bellesa; i en tercer lloc, a la "força de l'amor", un terme més actual: "Hi ha coses que no tenim un concepte per poder-les demostrar, però tenim l'absoluta certesa que allò ha de ser compartit". "La força més gran és la força de l'amor, no la del concepte. Avui ha tingut lloc un d'aquests estranys moments sublims, en què allò que no podem demostrar, ha passat", ha conclòs el rector.

La peça popular universitària Gaudeamus Igitur, a càrrec de la coral infantil de VOZES, formada per nens i nenes de 7 a 14 anys, i que ha estat interpretada dues vegades, després de la petició del rector, ha posat punt final a l'acte d'investidura.

Aquesta coral infantil, conjuntament amb el grup de cambra de l'orquestra Amadeus, amb joves de 16 a 19 anys, són dues formacions que pertanyen al projecte VOZES, que treballa per al canvi social a través de la integració i la cohesió d’infants i adolescents amb dificultat d’accés a la cultura, als quals proporciona formació musical.

Petita biografia de Maria João Pires

Maria João Pires (Lisboa, juliol del 1944), provinent d’una família amb molta sensibilitat artística, a l’edat de quatre anys ja va pujar a un escenari per a interpretar el seu primer concert. Va començar els estudis artístics al conservatori de la serva ciutat natal, on va entrar en contacte amb Campos Coelho i Francine Benoît, i els va continuar a Alemanya, primer en la Munich Music Academy, amb Rosl Schmid, i posteriorment, a Hanover, amb Karl Engel.

Des d’aleshores, Maria João Pires ha actuat arreu del món i amb algunes de les orquestres més destacades, com ara la Berliner Philarmoniker, la Boston Symphony Orchestra, la Royal Concertgebouw Orchestra, la London Philarmonic, la Orchestre de Paris o la Wiener Philharmoniker.

El seu repertori, dins el classicisme i el romanticisme, es basa principalment en Mozart, Beethoven, Schubert i Chopin.

Amb un repertori centrat sobretot en Mozart, Beethoven, Schubert i Chopin, Pires va estar vinculada primer a la discogràfica Erato, durant quinze anys, i després, des del 1989, amb la Deutsche Grammophon.

Va deixar aquest segell, després de prop de vint anys de col·laboració, al considerar que les seves polítiques comercials es basaven en la utilització del físic del artistes i es deixaven de banda les seves qualitats artístiques.

Entre les seves millors interpretacions, dins el classicisme i el romanticisme, trobem les Sonates de Beethoven (recollides al disc Moonlight); l’integral dels Impromptus de Schubert (incloses al disc Le voyage magnifique); els Nocturs de Chopin; els trios i la Fantasia de Mozart; o el Concert per a Piano Op. 54 de Schumann.

Ha rebut diversos guardons, entre els quals destaquen el premi del concurs Bicentenari de Beethoven a Brussel·les (1970), que la va consagrar internacionalment; el premi Pessoa (1989), el Gran Premi Internacional de Disc Fréderic Chopin (1995), el Gran Premi Internacional de Disc de l’Acadèmia Charles Cros (1996 i 1997); el Gran Premi Internacional de Disc Honorífic (1997) o el Premi del Consell Internacional de la Música de la UNESCO (2002).

El projecte de Belgais, amb un mètode pedagògic innovador

L’any 1999, Maria João Pires va fundar el Centre de Belgais per a l’Estudi de les Arts, a prop de Castelo Branco, una institució dedicada a l’ensenyament i a la difusió de la música entre els nens i, en general, entre la població rural, a través d’un projecte de formació musical basat en un mètode pedagògic innovador. S’hi feien festes musicals amb concerts a l’aire lliure, oberts a tothom, en els quals participaven Pires i altres artistes vinguts d’arreu.

El seu projecte volia incentivar els músics joves amb la presència d’altres de més veterans i convidar-los a compartir el mateix escenari.

El projecte de Belgais tenia com a objectiu impugnar el mètode tradicional de transmetre coneixement musical que es practica a la majoria de conservatoris i escoles, per tal d’afavorir l’escolta recíproca entre intèrprets de diverses generacions. És a dir, incentivar els músics joves amb la presència d’altres de més veterans i convidar-los a compartir el mateix escenari. Volia apartar les joves promeses d’una dinàmica centrada en els exàmens i els concursos, que fomenten la competitivitat i la fama.

Pires va trobar molts entrebancs i manca de suport i ajuts per part de l’administració pública portuguesa, així com també critiques d’un sector de la població no va aprovar el seu mètode d’ensenyament. Aquesta manca de suport va provocar que deixés el centre l’any 2006, i que com a mostra de disconformitat, marxés a viure al Brasil.

La seva etapa belga va començar el 2012, com a mestra resident a la Queen Elisabeth Music Chapel (Waterloo), en la qual va fer classes a joves pianistes, fins al 2016. En aquest país, on resideix actualment, va emprendre dos projectes complementaris: “ Equinox”, que oferia ajuda a nens desafavorits a través del cant coral, i “ Partitura” amb la Chapelle Musicale de Brussel·les, per tal d’impulsar la carrera de joves talents, un programa en què va participar el pianista barceloní Ignasi Cambra.

Àlbum de fotos de l'acte d'investidura

> Àlbum de fotos de l'acte publicat a Flickr

Maria João Pires, doctora honoris causa UPF

 

> Vídeo resum de l'acte d'investidura publcat a Youtube

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact