Recentment s'ha publicat el número 3/2018 de IUSLabor, la revista electrònica de la Universitat Pompeu Fabra dedicada a l'anàlisi del dret del treball i de la seguretat social, dirigida pels professors Manel Luque (Departament de Dret de la UPF) i Anna Ginès ( Departament de Dret d'ESADE-Universitat Ramon Llull).

El volum es dedica a l'anàlisi salarial i a les desigualtats en aquesta matèria, a partir de diversos estudis dogmàtics, i inclou una àmplia anàlisi comparativa, que compta amb la participació de prestigiosos acadèmics d'Europa i Amèrica. La comparació mostra algunes de les peculiaritats del sistema jurídic espanyol, com ara la potestat empresarial de reduir unilateralment el salari o l'absència de mesures relacionades amb la transparència salarial.

El volum es dedica a l'anàlisi salarial i a les desigualtats en aquesta matèria, a partir de diversos estudis dogmàtics.

L'editorial de la publicació, elaborat per Mar Serna Calvo, magistrada del jutjat social a Catalunya, proposa algunes vies per tractar de manera integral el fenomen de la desigualtat retributiva a Espanya, en la línia marcada per l'Agenda 2030 de Nacions Unides i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

La magistrada Serna planteja la necessitat que els informes d'impacte de gènere que s'acompanyen en el procés d'elaboració de normes legals siguin vinculants, la imposició de deures concrets a les empreses, i que es posi èmfasi en la vigilància efectiva del compliment de les normes.

Una anàlisi comparativa sobre el salari i les desigualtats

El Comparative Labor Law Dossier presenta una anàlisi sobre la regulació del salari i les desigualtats salarials en quatre països europeus (Espanya, França, Itàlia, i Portugal), i sis països americans (Brasil, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Uruguai i Canadà).

L'estudi explora un conjunt divers de problemes relacionats amb aquest tema, com ara les regles de fixació del salari mínim, les regulacions existents a nivell de convenis col·lectius en aspectes específics considerats problemàtics, i les normes legals relatives a la discriminació, entre altres.

En la gran majoria dels països analitzats hi ha un nombre important de similituds, en relació amb les regles aplicables al salari i a la discriminació. 

Una de les conclusions de l’estudi és que en la gran majoria dels països analitzats hi ha un nombre important de similituds, en relació amb les regles aplicables al salari i a la discriminació. Per exemple, la fixació d'un salari mínim per a tots els treballadors a través d'una norma legal fruit del diàleg entre governs, treballadors i ocupadors, el reconeixement del qual depèn de l'execució de tasques laborals durant un temps mínim.

L'increment de la remuneració mínima a través de normes legals; l'existència de regles que prohibeixen la discriminació, i l'ús del salari com a paràmetre per calcular les indemnitzacions que sorgeixen com a conseqüència de la finalització del contracte de treball, són altres dels aspectes analitzats.

Algunes peculiaritats de l’ordenament jurídic espanyol

En aquest context, s'han identificat algunes particularitats rellevants respecte al cas d’Espanya. Així, l'ordenament espanyol és l'únic dels països que van ser analitzats per l'estudi on es reconeix la potestat empresarial de reduir unilateralment el salari a través de diferents procediments. En els altres casos, aquest tipus d'accions reclama l'acord amb el treballador, i l'estat en qüestíó proveeix protecció legal al treballador a través de la consagració de diversos principis.

L'ordenament espanyol és l'únic dels països analitzats on es reconeix la potestat empresarial de reduir unilateralment el salari a través de diferents procediments.

Pel que fa a la transparència salarial, Espanya és l'únic país europeu entre els contemplats en l'estudi que no estableix mesures relacionades amb aquesta matèria. En contrast, altres països creen obligacions a càrrec de l'empresari, com la publicació d'informes sobre els salaris pagats (Itàlia) o la divulgació d'estadístiques anuals que inclouen una variant de gènere (Portugal).

Articles doctrinals, flash normatiu i comentaris jurisprudencials

En l'àmbit doctrinal, el volum presenta diversos articles rellevants en matèria de dret del treball i desafiaments tecnològics. Destaca l'anàlisi de Francisco Andrés Valle, professor titular del Departament de Dret de la UPF, sobre l'"esquirolatge tecnològic", que planteja la necessitat d'una prohibició legal; i el comentari de Raquel Serrano Olivares (UAB) sobre la Llei Orgànica 3/2018, sobre la protecció de dades i garantia de drets digitals.

La publicació també inclou diversos comentaris sobre decisions judicials recents d'impacte nacional. En aquesta secció, Josep Moreno Genè (Universitat de Lleida) analitza la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, de l’1 de març de 2018, sobre la finalitat formativa del contracte establert amb els ajudants d'universitat.

Per la seva banda, Christian Navarro Díaz (UOC) i Albert Pastor Martínez (UAB) estudien, respectivament, la doctrina del Tribunal Suprem sobre l'abast de la impugnació individual de l'acomiadament col·lectiu finalitzat amb acord i l'acabament de la ultra activitat, amb referència específica a diversos pronunciaments que hi estan relacionats .

IUSLabor es caracteritza per tenir un important perfil internacional ja que, a més de la publicació de l'estudi de dret comparat, compta amb una prevalença d'autors internacionals (56%). Així mateix, la revista continua la seva aposta per la promoció de la igualtat d'oportunitats, i involucra un 43% d'autors de gènere femení.