Vés enrere La força manipuladora de la metàfora en el context polític i social

La força manipuladora de la metàfora en el context polític i social

En un article publicat el mes d’octubre a la revista Discourse & Society per Mario Bisiada, investigador del Grup d’Estudis del Discurs i de la Traducció del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, en què analitza l’aparició i el context de l’expressió “fer els deures” en un corpus de textos en anglès i alemany.

28.11.2018

 

L'expressió "fer els deures" és una frase recurrent tant en el discurs polític oral com en l’escrit. Una expressió que s’utilitza sovint en català i castellà, i també en altres idiomes, com ara l’alemany i l’anglès.

“Va ser utilitzat àmpliament en els últims discursos de la campanya electoral presidencial dels EUA, per exemple, quan Hillary Clinton va acusar a Bernie Sanders de no haver fet els deures (5 d'abril de 2016) o quan Barack Obama va dir sobre Clinton que "ha treballat incansablement i diligentment. Ha fet els deures. Ha actuat. (14 d'octubre de 2016)”, afirma Mario Bisiada, investigador del Grup d’Estudis del Discurs i de la Traducció GEDIT, del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge  (DTCL) de la UPF, en un article publicat el mes d’octubre a la revista Discourse & Society.

Una recerca multidisciplinària dels corpus textuals de la metàfora “fer els deures”

Aquest treball és una investigació inicial multidisciplinària dels corpus textuals de la metàfora "fer els deures" dins d’una línia de recerca que està duent a terme Bisiada amb la qual vol contribuir a l’estudi d’aquesta metàfora en profunditat. En aquest primer article, l’autor analitza l’aparició de l’ús figuratiu de l’expressió i estudia el seu context d’avaluació en els diaris nord-americans que integren el Corpus of Historical American English / Corpus of Contemporary American English, així com també el diari alemany Die Zeit.

A partir de l’anàlisi del corpus de l’estudi, l’autor mostra que la metàfora es va estendre primer en llengua anglesa als anys seixanta i uns 20 anys després a l’alemany. Encara que abans es deia que "hem fet la nostra tasca" o "X no ha fet els deures", elogiant o acusant els altres, ara s'utilitza regularment en contextos neutres. En lloc d'això, s'ha generalitzat en els debats públics per referir-se a qüestions enteses com a "tasques".

L'ús de la metàfora "deures" configura i manipula els debats públics de manera que estableix relacions de poder desiguals entre els actors implicats en els problemes actuals

Com explica l’autor del treball, l’aplicació de “fer els deures” s’ha generalitzat,  i no només es troba fent referència a actes individuals sinó també es troba aplicada a civilitzacions senceres. Per exemple, hi ha expressions com aquesta: “el mon aràbic no ha fet els deures durant segles”, explica Bisiada. A la llum d’aquesta recerca l’autor argumenta que l'ús de la metàfora "deures" configura i manipula els debats públics de manera que estableix relacions de poder desiguals entre els actors implicats en els problemes actuals. Malgrat la seva força manipuladora, l’evolució de l’aplicació d’aquesta metàfora, que en el seu origen sorgeix de l’àmbit educatiu, no havia rebut suficient atenció.

Per exemple, una acusació recurrent en el discurs polític en diverses llengües és que algú "no ha fet els deures", juntament amb altres metàfores com "alumne model" i "classes d'aprenentatge". Així doncs, l'expressió és una metàfora extreta del domini educatiu. L’autor afirma que l'expressió “deures” és una metàfora estructural i una subestimació, i per tant funciona com un marc figuratiu, presentant tasques sovint complexes com a una simple tasca escolar, manipulant d’aquesta manera els debats públics.

Una expressió que freqüentment es troba en el discurs polític

Els resultats, tant en anglès com en alemany, mostren que, tot i que la metàfora s'utilitzava originalment per obtenir una representació positiva, actualment s'utilitza amb més freqüència, sense especificar si algú ha fet o no els deures, cosa que demostra que ha irromput en el discurs públic com una forma normal d'emmarcar problemes polítics

Com destaca Bisiada, la realitat és que “fer (o no fer) els deures” és una expressió que freqüentment i en diverses llengües es troba en el discurs polític. I afegeix “sovint, aquesta és una manera de simplificar els debats públics sobre problemes complexos, com ara reformes econòmiques, temes morals o situacions d’equitat entre les persones”.

D’aquí que “vaig investigar els seus efectes emergents i pragmàtics en el discurs dels diaris americans i alemanys a través del corpus Corpus of Historical American American / Corpus of American English contemporani i Die ZEIT. Els resultats, tant en anglès com en alemany, mostren que, tot i que la metàfora s'utilitzava originalment per obtenir una representació positiva, actualment s'utilitza amb més freqüència, sense especificar si algú ha fet o no els deures, cosa que demostra que ha irromput en el discurs públic com una forma normal d'emmarcar problemes polítics”,  afirma Bisiada.

El treball conclou que això és problemàtic a causa de la força manipuladora de la metàfora, ja que emmarca problemes polítics i socials en un context escolar, configura la forma en què perceben els actors del discurs i preestableix les possibles crítiques presentant una solució particular com un deure no negociable, en tant que "deures". Bisiada espera continuar aquesta línia d'investigació en altres llengües com ara l'espanyol i el català.

Treball de referència:

Mario Bisiada (2018), “A cross-linguistic analysis of the ‘homework’ metaphor in German and English political discourse”, Discourse and Society 29(6), pp. 609−628. doi:10.1177/0957926518802916

Articles en accés obert des de l'e-Repositori UPF

Bisiada M. A cross-linguistic analysis of the "homework" metaphor in German and English political discourse. Discourse and Society. 2018 Oct 8: 1-20 p. DOI 10.1177/0957926518802916

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact