“Estudiar el paper dels principals diaris durant la transició espanyola a la democràcia, així com el comportament polític de diaris i periodistes”. Aquest és l’objectiu principal del llibre “La transición de la prensa. El comportamiento político de diarios y periodistes”, un estudi del Grup de Recerca en Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra.

El grup, coordinat per Jaume Guillamet, catedràtic del Departament de Comunicació, està format per Marcel Mauri, Carles Pont-Sorribes, Ruth Rodríguez-Martínez, Christopher Tulloch, Francesc Salgado, Anna Nogué, David Caminada i Rita Luis. També hi participen Jezabel Martínez Fábregas, de la Universitat de Sevilla, i Josep M. Sanmartí, de la Universitat Carlos III.

L’obra proposa analitzar el paper destacat que la premsa va tenir durant la transició a partir de l’anàlisi individual dels principals diaris de l’època 

El llibre, publicat per l’editorial Publicacions de la Universitat de València, es presentarà el proper 12 de novembre a les 19:00 hores a la Sala d’Actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Milagros Pérez Oliva, Josep Gifreu i J.R. González Cabezas, tots periodistes en actiu durant la transició i vinculats al Departament de Comunicació de la Universitat, seran els conductors de la presentació.

La premsa, un espai de llibertat durant la transició

L’obra proposa analitzar el paper destacat que la premsa va tenir durant la transició a partir de l’anàlisi individual dels principals diaris de l’època. “Sobre el paper de la premsa durant la transició se n’ha parlat molt. Nosaltres hem volgut fer un estudi concret per explicar clarament quin paper va fer la premsa en general i els principals diaris i periodistes”, argumenta Guillamet.

La importància que tenia el paper en aquella època s’explica perquè era l’únic espai que gaudia d’una certa llibertat, tot i que no total. La televisió i la ràdio estaven controlades pel govern i la premsa, per tant,  era el lloc on la informació i les opinions diferents a les oficials es podien vehicular. El llibre analitza les publicacions que ja existien des d’abans de la Guerra Civil, com ara La Vanguardia Española a Barcelona o l’ABC a Madrid, i els nous diaris que van néixer després de la mort de Franco, com ara l’Avui, El País o Egin.

“Els diaris que es publicaven abans de la transició, tot i que van informar correctament del que passava, donaven molta menys veu als nous partits, dirigents i veus de l’oposició. En canvi, els que surten després són diaris nets, sense compromisos i amb una vocació molt clara a recollir la nova realitat que hi ha durant la transició”, conclou Guillamet.

De l’estudi es desprèn, per exemple, que les publicacions que ja existien durant el franquisme tenien tendència a donar suport electoral en exclusiva a Suárez o a Aliança; mentre que les noves, a les forces d’oposició, encara que en cap d’elles el suport era directe a un partit en concret.

El llibre ofereix una anàlisi introductòria de les condicions polítiques, legals, judicials i professionals en les quals es va produir la transició de la premsa. Recull, a més, reflexions de periodistes i polítics sobre el comportament i la relació entre uns i altres. Es completa amb un epíleg sobre els límits i els excessos de l’anomenat “parlament de paper”, les corts de l’època franquista.