Vés enrere La comunicació pública sobre l'edició genètica, cada vegada més optimista

La comunicació pública sobre l'edició genètica, cada vegada més optimista

Els resultats de l'Informe Quiral 2017, que es van presentar el 13 de juny, mostren que els mitjans de comunicació emfatitzen les potencialitats de la tècnica CRISPR/CAS, tot i que no perden de vista les qüestions ètiques que aquests avenços plantegen. 
 

14.06.2018

 

Ahir, dimecres 13 de juny, va tenir lloc la presentació de l'Informe Quiral 2017, que analitza la comunicació pública de l'edició genètica aplicada a la salut humana. Gema Revuelta, directora del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la UPF (CCS-UPF), va presentar els resultats principals de l'informe en un acte presidit per Antoni Vila Casas, president de la Fundació Vila Casas, i David Comas, director del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la UPF.

D'acord amb les dades de l'estudi, els mitjans de comunicació espanyols han recollit amb un gran interès l'acceleració que ha representat CRISPR/CAS en l'ús de l'edició genètica i això s'ha vist demostrat en l'augment en el nombre de notícies sobre aquest tema.

En comparar les peces periodístiques sobre aquesta tècnica al llarg del temps, s'ha vist que entre els anys 2000 i 2009 predominaven els enfocaments sobre els riscos i qüestions de seguretat, especialment referents als vectors usats. No obstant això, la comunicació al 2017 ha estat molt més optimista, centrada en els avenços, avantatges i possibilitats de CRISPR. Tot i així, no s'han perdut de vista les qüestions ètiques. 

La comunicació al 2017 ha estat més optimista, centrada en els avenços, avantatges i possibilitats de CRISPR

Un aspecte destacat de l'informe és l'ús de diverses metàfores per parlar sobre edició genètica per part dels mitjans de comunicació, concretament es fa referència a CRISPR/CAS9 com «el retalla i enganxa genètic». 

“Però no només hem analitzat el contingut de les peces als mitjans de comunicació”, assenyala Gemma Revuelta, “també descrivim, mitjançant l'anàlisi de les cerques a Google, com la societat respon davant les notícies i busca més informació”. 

L'informe mostra que al 2017 la tècnica CRISPR/CAS és un tema d'actualitat que es comunica principalment amb una visió optimista respecte a les seves potencialitats en el tractament i prevenció de malalties i a la seva futura aplicació en humans. “Finalment només cal recomanar a tots els actors que intervenen en la comunicació actuar de manera responsable i matisar quin és l'estat real de la recerca i l'aplicació en medicina”, va concloure Gema Revuelta.

L'Informe Quiral és elaborat anualment pel CCS-UPF, en col·laboració amb la Fundació Vila Casas. El projecte analitza com aborden els mitjans de comunicació temes relacionats amb l'àmbit mèdic i sanitari. Encara que l'edició genètica no és una tecnologia nova, l'acceleració que ha experimentat en els últims anys a causa de l'aparició de les tecnologies CRISPR/CAS ha motivat l'elecció d'aquest tema per a l'elaboració de l'informe.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact