El projecte “Vakeripen” (“conversa”, en llengua romaní) que combina la recerca qualitativa amb el treball social, té com a principal objectiu millorar tant aspectes pràctics com de coneixement sobre la construcció de models de treball sostenibles contra l'exclusió, el fracàs escolar i l’abandonament dels estudis entre la comunitat romaní. Està cofinançat per la Unió Europea, dins del programa “Rights, Equality and Citizenship”.

Zenia Hellgren, investigadora de GRITIM-UPF, va presentar els resultats del projecte “Vakeripen. Roma inclusion in education: fostering constructive attitudes and good practices in the Barcelona area” el passat 15 de maig del 2018, en el marc de la reunió sobre la inclusió romaní organitzada per l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta reunió s’emmarca en el grup de treball d’EUROCITIES en el qual participa el Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració (GRITIM-UPF) del Departament de Ciències Polítiques i Socials.

Algunes de les principals conclusions preliminars que es desprenen del projecte, que ha portat a terme GRITIM-UPF des de gener del 2017 i que s’allargarà fins al juliol del 2018, són les següents: tant les famílies romanís com el personal escolar troben limitacions estructurals que afecten la relació entre ells; les famílies romanís no tenen expectatives baixes quant a l’educació dels seus fills, i els nens i les nenes d’aquest col·lectiu tenen una manca de models romanís en la societat on conviuen.

L’estudi ha estat elaborat pels investigadors Zenia Hellgren, juntament amb Lorenzo Gabrielli, Evren Yalaz i Dirk Gebhardt, de GRITIM-UPF, en col·laboració amb els socis del projecte Pedro Casermeiro, de l’associació cultural Rromane Siklǒvne, i Miguel Ángel Franconetti, de la Fundació Privada Pere Closa. S’ha portat a terme en quatre àrees residencials considerades marginals a l’àrea metropolitana de Barcelona: Bon Pastor, La Mina, Sant Roc i El Gornal.

La recerca s’ha basat en un gran nombre de tallers i sessions de diàleg amb famílies i professors d’aquestes zones, complementades amb entrevistes en profunditat amb mares i pares romanís (hi han participat un total de vuitanta famílies), professors i actors intermediaris, mediadors escolars i integradors socials. Ha inclòs l’observació dels participants i la formació dels docents, organitzada per l’equip del projecte.

“Cal una visió més àmplia sobre el fracàs escolar”

Una de les principals conclusions de l’estudi, l’informe final del qual es publicarà a l’agost del 2018, és que “és necessari saber els motius subjacents pels quals un nen o una nena romaní no acudeix a classe, ja que el que l’escola pot percebre com a manca d’interès o implicació, pot reflectir una situació de vida difícil de sostenir”, afirma Zenia Hellgren, que recalca la necessitat de treballar en múltiples nivells.

D’una banda, a nivell estructural, cal millorar les perspectives econòmiques i laborals i la mobilitat social en aquestes àrees, revisar la funció dels serveis socials, per tal que els professors es puguin centrar en l’ensenyament. De l’altra, a nivell interpersonal, cal treballar amb consciència, comprensió i flexibilitat des de l’escola, per buscar canals viables per a la comunicació.

Algunes de les limitacions estructurals que es poden trobar tant les famílies romanís com el personal escolar, i que poden afectar la relació entre ells, estan vinculades amb el fet que moltes mares i pares romanís es veuen afectats per la precarietat econòmica i laboral, i també pateixen discriminacions freqüents. Aquest fet els genera frustració i temor que els seu fills siguin discriminats per personal de l’escola i altres persones.

A més, el personal escolar ha d’afrontar una manca de recursos constant: el dèficit quant a temps i pressupost fa que els docents no puguin atendre ni centrar-se suficientment en les necessitats docents dels seus alumnes i hagin de portar a terme “treball social” (n’hi ha alumnes que arriben a classe sense les necessitats bàsiques cobertes, fins i tot amb fam, i a vegades els han de proporcionar entrepans, per exemple).

“Les famílies romanís no tenen expectatives baixes quant a l’educació dels seus fills”

“Les famílies romanís volen que els seus fills continuïn estudiant i que tinguin una vida millor que la seva. No obstant això, són molt conscients que la manca de recursos econòmics pot dificultar-los, per exemple, pagar les taxes universitàries”, afirma la investigadora de GRITIM-UPF.

Així mateix, cal destacar el fet que l’actitud individual de cada professor i el seu nivell d’implicació són bàsics per recolzar i motivar els estudiants. “És fonamental que els docents de les escoles d’aquests barris realment vulguin treballar al lloc on es troben, que creguin en els seus alumnes i que siguin capaços de transmetre aquestes expectatives positives”, assegura Zenia Hellgren, que recalca que les expectatives de les famílies han de poder ser realistes.

Per fer possible tot això, les escoles necessiten millorar i desenvolupar estructures de suport i informació sobre les perspectives de futur, sobretot en l’ensenyament secundari: per exemple programes de mentoria i informació detallada, com ara de les beques existents o del camí que cal recórrer per arribar a treballar en diferents professions.

“Hi ha una manca de models romanís a la societat”

Una altra de les conclusions de l’estudi és que cal fer visible la cultura i la història romanís al currículum escolar general, no només a les escoles amb una proporció alta d’estudiants romanís. Per exemple, incloent autors i artistes romanís d’una manera normalitzada en les classes sobre literatura catalana i castellana; parlar sobre les víctimes gitanes de l’holocaust, i també treballar per reclutar professors i altres models d’origen romaní, no només amb la funció de mediador.

“Els nens romanís en aquests barris rares vegades coneixen adults amb els quals puguin identificar-ser que tinguin estudis superiors i treball estable. No hi ha professors gitanos a les escoles, la cultura gitana i la història gairebé mai s’expliquen a classe. Els nens i les nenes i les seves famílies quasi mai veuen una imatge positiva de la seva pròpia cultura o de persones d’origen romaní transmeses per la societat majoritària. Caldria canviar aquest model”, conclou Zenia Hellgren.

Trobada final del projecte al campus de la Ciutadella

El divendres, 15 de juny, el GRITIM-UPF va organitzar la trobada final del projecte Vakeripen a l'auditori del campus de la Ciutadella. Va suposar una oportunitat per presentar els resultats als participants del projecte, dialogar amb ells i mostrar l’agraïment per la seva dedicació durant aquests últims divuit mesos.

La trobada va comptar amb la presència dels socis Fundació Privada Pere Closa i Rromane Siklovne, de l'Oficina de No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona, d’altres actors implicats del consistori i de les associacions gitanes FAGiC i Lacho Bají Calí.

També hi van prendre part prop d'una setantena de membres de les famílies gitanes que han participat en l’experiència, així com els directors escolars Marta del Campo, de l'Institut-Escola Sant Adrià; Domi Viñas, de l'Institut-Escola El Til·ler (Bon Pastor) i Teresa Llobet, de l'escola El Gornal, juntament amb altres membres del personal escolar implicat.

Tots els participants, investigadors, personal escolar, famílies gitanes i autoritats locals, van conicidir amb el missatge principal de l’esdeveniment: compartir l'objectiu de millorar la situació escolar dels nens romanís, a través del respecte mutu, la comprensió i la comunicació entre escoles i famílies, que són elements imprescindibles per aconseguir-ho.

Aquest missatge es va adequar amb el contingut de la intervenció d’una de les oradores convidades, Lola López, comissària d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l'Ajuntament de Barcelona, ​​que va insistir en la urgència d'acabar finalment amb segles d'exclusió i discriminació del col·lectiu gitano.

Després de la presentació, els assistents van poder gaudir d'un concert flamenc en directe de Ley de Vida, i tothom va ser convidat a compartir taula i a continuar les converses durant un sopar festiu, amb paella i coca, que va transcórrer al Jardí de les Aigües del campus.