Vés enrere Un pèptid del verí d’una serp de cascavell “mossega” els superbacteris

Un pèptid del verí d’una serp de cascavell “mossega” els superbacteris

Un nou estudi ha descobert com un fragment del pèptid crotalidicina, aïllat del verí d’una serp de cascavell d’Amèrica del Sud, pot matar bacteris sense afectar les cèl·lules sanes. La recerca ha estat liderada pel professor David Andreu de la Universitat Pompeu Fabra i publicada al Journal of Biological Chemistry.

19.03.2018

 

Un estudi internacional ha demostrat per què un fragment d'una proteïna del verí d’una serp de cascavell podria ser la base per a una alternativa als antibiòtics convencionals. La recerca, publicada a la revista Journal of Biological Chemistry, ha estat liderada per David Andreu, cap del Grup de Recerca en Proteòmica i Química de Proteïnes de la UPF, i hi han participat investigadors d’Austràlia, Portugal, Brasil i França.

La investigadora Sónia Troeira Henriques, de l'Institut de Biociències Moleculars (IMB) de la Universitat de Queensland, Austràlia, explica que la recerca és significativa a causa de l'augment de les soques de bacteris resistents als fàrmacs i els pocs antibiòtics convencionals que es desenvolupen actualment. "Aquest és un exemple de com aprofitar una molècula de la natura, intentar comprendre com funciona, i modificar-la per fer-la més potent o estable per tal d’utilitzar-la com a alternativa als fàrmacs que tenim actualment".

L’estudi va mostrar que el fragment del pèptid crotalidicina es dirigeix a la superfície del bacteri mitjançant atraccions electrostàtiques, provocades per diferències en les propietats de les membranes. "El pèptid és positiu mentre que el bacteri és negatiu, la qual cosa li permet matar els bacteris quan s’inserta a la membrana", diu Henriques. "Com les cèl·lules del cos que allotgen la infecció tenen membranes neutres, no es veuen afectades", afegeix.

Clara Pérez-Peinado, primera autora del treball i actualment doctoranda a l’equip de David Andreu al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS), havia  descobert anteriorment que el fragment conservava la potència antimicrobiana del pèptid sencer però era innocu per a cèl·lules no bacterianes, i a més molt resistent a les proteases del sèrum, una propietat no habitual en pèptids i molt prometedora de cara a l’aplicació farmacològica.

La investigació es va dur a terme sobre soques de bacteris entre les quals hi ha alguns dels que causen infeccions greus als hospitals. Acostuma a ser molt difícil atacar aquests bacteris perquè tenen una membrana extra i sovint estan camuflats per una càpsula protectora. “Els resultats apunten un paper prometedor per a aquest fragment de crotalicidina, i segueixen confirmant que els pèptids, adequadament redissenyats, són antibiòtics eficaços contra bacteris resistents”, assenyala David Andreu.

Els investigadors participen en un programa d’intercanvi de personal de recerca i innovació finançat per la Comissió Europea dins el marc Horitzó 2020. Gràcies a aquest programa que permet la mobilitat i transferència de coneixement entre institucions, Clara Pérez-Peinado ha realitzat una llarga estada al Institut de Medicina Molecular, Universitat de Lisboa, i David Andreu i Sira Defaus, del mateix laboratori, estades  de sis mesos a l’IMB a Brisbane, Austràlia.

 

Article de referència:

Pérez-Peinado C, Almeida S, Domingues M, Benfield A, Freire JM, Radis-Baptista G, Gaspar D, M Castanho, Craik D, Henriques S, Veiga A, Andreu D. Mechanism of bacterial membrane permeabilization of crotalicidin (Ctn) and its fragment Ctn[15-34], antimicrobial peptides from rattlesnake venom. Journal of Biological Chemistry, February 2018.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact