Vés enrere

Un estudi obre una finestra sobre els processos de raonament dels nadons

Un estudi obre una finestra sobre els processos de raonament dels nadons

Un treball dut a terme per membres del Grup de Recerca en Raonament i Cognició Infantil (RICO), del Centre de Cognició i Cervell, amb participació del Centre de Desenvolupament Cognitiu de Budapest (Hongria) i de l'Institut Nencki de l'Acadèmia de les Ciències (Polònia). Es publica el 16 de març a la revista Science.

16.03.2018

 

Estudis previs han posat de manifest que durant els dos primers anys de vida d'un ésser humà ja existeixen capacitats cognitives sofisticades. Per exemple, els nadons tenen la capacitat de generar i de confirmar hipòtesis, una estratègia essencial per comprendre i predir els fenòmens que ens envolten.

Els científics han explicat aquesta capacitat al·ludint a models que descriuen l'èxit en el raonament en contextos d'incertesa, i ajustant la probabilitat que les nostres hipòtesis siguin veritables a mesura que s'acumula prou evidència. No obstant això, la manera com aquestes hipòtesis es formulen i es validen, ha estat fins ara un fenomen poc explorat.

Aquest ha estat el punt de partida d'una investigació que es publica el 16 de març a Science, que explora les capacitats de raonament humà en edats primerenques, i que s'ha dut a terme dins d'una col·laboració internacional entre membres del Grup de Recerca en Raonament i Cognició Infantil (RICO) de la Universitat Pompeu Fabra i d'ICREA, juntament amb membres de la Universitat Central Europea de Budapest (Hongria) i de l'Institut Nencki de l'Acadèmia de les Ciències (Polònia). Tots els autors són membres o han estat membres del Grup de Recerca RICO del Centre de Cognició i Cervell (CBC) del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF.

En aquesta investigació van participar nadons de 12 i 19 mesos d'edat, juntament amb adults. En l'estudi, per provar les habilitats de raonament, els investigadors van dissenyar experiments que consistien a presentar escenes animades que mostraven una parella d'objectes davant els quals els participants, a través de regles lògiques molt senzilles, havien de deduir quin dels dos objectes s’amagava a l'interior d'un recipient. Així doncs, la tasca dels participants consistia a observar les escenes mentre es registrava la manera com visualment exploraven el seu contingut. El registre d'aquesta inspecció ocular es va fer mitjançant un EyeTracker que mesurava la posició dels ulls cada 16 mil·lisegons.

Estratègies per raonar molt similars en nadons i adults

Amb aquesta metodologia s'estudiava la inferència lògica que el participant realitzava davant determinades situacions. Per exemple, en la meitat dels casos d'un experiment, l'objecte quedava ocult a la vista del participant, i no era necessari cap raonament per identificar-lo, ja que no es mostrava. En l'altra meitat, es mostrava l'objecte, fet que permetia concloure que era l'altre objecte el que quedava amagat. El disseny de les proves es va fer de manera que qualsevol diferència en les reaccions dels participants es devia als processos de pensament i no a variacions físiques en el contingut de les escenes.

Se sap que la pupil·la és un indicador d'esforç cognitiu, perquè es dilata quan les tasques impliquen més dificultat. A través dels experiments descrits anteriorment es va poder observar que, en el moment en què hi ha evidència disponible per realitzar una inferència lògica, els nadons mostren major dilatació en les seves pupil·les. Encara més, aquesta resposta pupil·lar a les escenes que requereixen aplicar regles lògiques és d'una sorprenent estabilitat; no només passa en els nadons de 12 mesos sinó també en els de 19 mesos i en els adults, la qual cosa suggereix que "participants d'edats tan dissemblants estarien emprant estratègies comunes per raonar sobre aquests mateixos continguts ", afirmen Ana Martín i Nicoló Cesana, investigadors principals de l'estudi i membres de RICO. De la mateixa manera, l'estudi ha constatat que l'estratègia d'exploració és qualitativament i quantitativament diferent en funció de si les escenes conviden o no a fer una deducció lògica.

Els autors valoren aquests resultats com "una evidència que les estratègies que permeten als éssers humans combinar informació per raonar sobre els fets que ens envolten estan ja presents en edats molt primerenques". Per tant, aquests resultats contribueixen a aclarir una discussió àmpliament debatuda en els darrers trenta anys sobre l'existència de capacitats de raonament lògic primerenques en humans, isuggereixen que alguns processos mentals dels nadons, encara abans que comencin a parlar, ja són semblants als dels adults, i més complexos del que s'havia pensat fins ara.

Treball de referència:

Nicoló Cesana-Arlotti, Ana Martín, Ernö Teglas, Liza Vorobyova, Ryszard Cetnarski, Luca Bonatti (2018), "Precursors of logical reasoning in preverbal human infants", Science, 16 de març. Vol. 359, Issue 6381, pp. 1263-1266. DOI: 10.1126/science.aao3539.

Article complementari:

Justin Halberda (2018), “Logic in babies”, Science,  16 Mar, Vol. 359, Issue 6381, pp. 1214-1215.
DOI: 10.1126/science.aas9183.

Categories: