Vés enrere Les estimacions econòmiques de l'actitud de les persones enfront el risc poden haver estat sistemàticament infravalorades

Les estimacions econòmiques de l'actitud de les persones enfront el risc poden haver estat sistemàticament infravalorades

Jose Apesteguia, professor del Departament d'Economia i Empresa, és el coautor d'un estudi publicat recentment al Journal of Political Economy, en què es recomana reconsiderar els coneixements establerts sobre les actituds de les societats davant el risc.
22.02.2018

 

L'estimació de les actituds dels individus respecte a la presa de riscos és una qüestió fonamental en l'economia i en les ciències socials en general. Una comprensió adequada de les conseqüències dels canvis en els sistemes d'educació, les reformes fiscals, les regulacions dels plans de salut i les pensions, el disseny dels mercats financers i molts altres aspectes crucials de la vida requereixen una bona comprensió del comportament de la població a l'hora d'emprendre riscos.

No és sorprenent, per tant, que la recerca en economia hagi desenvolupat tècniques de càlcul sofisticades que permeten estimar empíricament les actituds de la població davant el risc. L'exercici consisteix a prendre les decisions observades dels agents econòmics, i a partir d'aquí, estimar quantitativament el grau de tolerància dels agents davant del risc.

En l'article "Monotone Stochastic Choice Models: The Casi of Risk and Time Preferences", publicat recentment a la prestigiosa revista Journal of Political Economy, Jose Apesteguia, professor d'investigació ICREA vinculat al Departament d'Economia i Empresa de la UPF i a la Barcelona GSE , i Miguel A. Ballester, professor a la Universitat d'Oxford, mostren que, per desgràcia, la tècnica més utilitzada per estimar les preferències dels individus davant del risc és problemàtica des del punt de vista matemàtic i pot conduir a conclusions empíriques equivocades.

Apesteguia i Ballester demostren que les tècniques economètriques basades en models d'utilitat aleatòria poden predir que hi ha un nivell d'aversió al risc a partir del qual la probabilitat d'escollir una alternativa arriscada davant d'una alternativa segura augmenta a mesura que s'incrementa aquest nivell d'aversió al risc. En altres paraules, els models d'utilitat aleatòria prediuen que precisament els individus als quals no els agrada assumir riscos trien opcions amb major risc que les persones que són més tolerants a l'hora d'assumir aquests riscos.

Posem per exemple que hi ha dues opcions, una que comporta certs riscos, en tant que amb un 90% de possibilitats reporta 1 euro i amb un 10% reporta 60 euros, i una altra alternativa segura que dóna 5 euros amb certesa. Cal esperar que si tenim dues persones, una que és més aversa a acceptar riscos que l'altra, la persona més aversa al risc esculli l'opció que comporta riscos amb menor probabilitat.

La figura adjunta mostra, però, que el model aleatori d'utilitats, juntament amb dues de les formes funcionals més utilitzades en la literatura, prediu que a partir de cert punt, a major aversió al risc, major és la probabilitat d'escollir l'opció amb més riscos. Clarament aquesta és una propietat perversa.

 

Figura. Probabilitats dels models aleatoris d'utilitat d'escollir l'alternativa que dóna 1 euro amb un 90% de probabilitat i 60 euros amb un 10% de probabilitat enfront de l'alternativa segura, que dóna 5 euros amb certesa. S'utilitzen dues de les formes funcionals més estàndard, utilitat esperada amb CRRA (constant relative risk aversion) i utilitat esperada amb CARA (constant absolute risk aversion).

 

Reavaluar els coneixements adquirits sobre les actituds socials davant el risc 

Aquesta no és només una propietat matemàtica indesitjable del model, sinó que porta també a problemes en la identificació empírica de les preferències dels individus davant del risc, i com a conseqüència, el que està en joc és el coneixement actual sobre les estimacions de les actituds enfront de la presa de riscos en molts àmbits de la vida.

Els autors utilitzen dades d'un estudi previ i mostren que, d'acord amb els seus resultats teòrics, els nivells d'aversió al risc han estat subestimats sistemàticament: segons els seus càlculs, les preferències enfront del risc de les persones a les quals no els agrada assumir riscos poden haver estat subestimades en un 30%.

Les implicacions potencials d'aquests resultats són enormes per comprendre el comportament individual respecte a aspectes com ara contractes d'assegurances, productes financers i, bàsicament, totes les situacions que comporten algun tipus de risc.

Per evitar aquests problemes, els autors recomanen l'ús d'una tècnica alternativa, els models de paràmetres aleatoris, els quals mostren que estan lliures d'aquestes inconsistències teòriques, i que són igualment pràctics per a aplicacions empíriques. Per tant, l'article proposa reconsiderar i reavaluar els coneixements establerts sobre les actituds de les societats davant el risc.

Treball de referència: Jose Apesteguia, Miguel A. Ballester. "Monotone Stochastic Choice Models: The Case of Risk and Time Preferences" (febrer 2018). Journal of Political Economy

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact