El reconegut filòsof i polític italià Gianni Vattimo, una de les veus més rellevants del pensament contemporani i una autoritat en el plantejament conceptual de la postmodernitat, va participar en un diàleg a la UPF, organitzat amb motiu de la cessió del seu arxiu personal a la Biblioteca de la Universitat.

En el diàleg, que va tenir lloc el 6 de juny, a les 12.00 hores, a l’auditori del campus de la Ciutadella, Gianni Vattimo (Torí, Itàlia, 1936) va compartir les seves opinions amb Josep Ramoneda, filòsof i escriptor, i amb Santiago Zabala, professor de recerca ICREA del Departament d’Humanitats de la UPF, considerat un dels seus deixebles, i impulsor de la cessió.

Abans de l'inici del diàleg, Pelegrí Viader, secretari general de la UPF, va donar la benvinguda als assistents i va presentar el filòsof, a qui va agraïr la cessio del seu arxiu, que “de ben segur serà d’inspiració per a professors i estudiants”.

Preguntat per Ramoneda pels motius de cedir el seu arxiu personal a la UPF, Gianni Vattimo es va mostrar feliç d’haver acceptat la petició de la Universitat, a través de Santiago Zabala. “Sempre he tingut una relació privilegiada amb Barcelona. Em va agradar la idea que una universitat estrangera s’interessés pels meus manuscrits. Ningú es profeta a la seva terra”, va ironitzar.

Seguidament, el pensador va repassar la seva trajectòria en la política, un àmbit en el qual va intentar aplicar la seva filosofia. Primer va estar vinculat al Partit Radical italià i després a Demòcrates d’Esquerra, una etapa que el portar ser eurodiputat durant més de deu anys. “Vaig començar sent un entusiasta partidari de la Unió Europea, com a un subjecte històric creat amb la democràcia. Però ara la UE ha esdevingut una agència de transmissió de les ordres dels bancs internacionals als estats nacionals”, va afirmar.

En el decurs del diàleg, Santiago Zabala va fer una petita descripció dels documents que cedeix Gianni Vattimo a la Universitat, “un material que serà útil per a tornar a l’origen del pensament dèbil”. L’investigador ICREA va afirmar que “caldrà estructurar-lo i ordenar-lo: hi ha la voluntat de crear una espècie de casa per al pensament dèbil”.

En el tram final de l’acte, el de més contingut filosòfic, el pensador va reflexionar al voltant de les línies mestres del “pensament dèbil”, que qüestiona conceptes tradicionals com són la veritat, el subjecte, l’ètica, la revolució o la comunicació. Va parlar dels principals pensadors que l’han influït, especialment Heidegger i Nietzsche, i en general la filosofia alemanya dels segles XIX i XX.

Alguns dels eixos en què va centrar el seu parlament van ser en la distinció entre una conversa (en què els participants no saben com acabarà) i el diàleg (en què sí que ho saben), i en el fet que l’intel·lectual polític, avui dia, ha perdut la capacitat de conversar.

També va reflexionar al voltant de premisses com ara “L’ésser no és la totalitat dels éssers”, “Cal pensar en l’ésser com en alguna cosa que se sostreu, més que no pas es dóna” o “No hi ha fets, només interpretacions” (ja que els fets estan immersos en un sistema discursiu). Gianni Vattmimo va concloure la seva intervenció afirmant que “el pensament dèbil és el pensament dels dèbils, dels que només han de perdre les seves cadenes”.

Jaume Casals, rector de la UPF, va pronunciar unes paraules de clausura, en què va agrair el gest de Vattimo, que fa més interessant i dóna energia a la Universitat. Va destacar el fet que la Biblioteca, a més de ser extraordinària des del punt de vista de l’estructura i del continent, també ho és en el contingut, amb diverses obres de gran interès, moltes d’elles fruit de les donacions. El rector va qualificar la filosofia de Vattimo com a “nodal” entre el segle XX (si mirem enrere) i el XXI (si mirem endavant), i en va destacar una cosa positiva, que “no posseeix un algorisme que serveix per resoldre-ho tot”.

Vídeo de l'acte publicat a Youtube

Cessió de l’arxiu personal a la Universitat

Aquest acte ha volgut mostrar la importància que tindran aquests documents personals cedits a la Universitat per a tots els interessats en el pensament i l’obra del filòsof italià, així com per a la la ciutat de Barcelona i per a la cultura en general.

L’arxiu personal de Gianni Vattimo està compost de dues agendes, una quarantena de llibretes i més de cinquanta carpetes. Inclouen apunts, cartes, documents relatius a la Universitat de Torí, manuscrits de textos inèdits, material docent, ressenyes, textos publicats i pertanyents a conferències, a més de diferent material audiovisual.

En virtut del contracte signat, el filòsof cedeix gratuïtament el seu arxiu, que quedarà identificat com a “Arxiu Gianni Vattimo”, sota la supervisió del professor Santiago Zabala. La UPF es compromet al seu trasllat, incorporació, catalogació, processament i conservació.

La part de l’arxiu composta per obres ja publicades podrà ser consultada per tots els usuaris de la Biblioteca, mentre que pel que fa a aquelles obres que no han estat prèviament publicades, se n’autoritza la consulta o reproducció de fragments per interessos acadèmics, seguint la normativa vigent sobre propietat intel·lectual.

El filòsof del "pensament dèbil"

Professor emèrit de la Universitat de Torí, Gianni Vattimo ha estat diputat del Parlament Europeu durant més de deu anys, una etapa en la qual ha intentat portar a la pràctica la seva filosofia i promoure les polítiques progressistes d'esquerres a Itàlia i a la Unió Europea.

Considerat el filòsof del "pensament dèbil", la seva proposta teòrica busca una interpretació del món tardo-modern en les formes de la secularització, l'evolució dels règims democràtics, el pluralisme i la tolerància.

Autor de clàssics com Beyond Interpretation o After Christianity, Vattimo ha rebut, entre d’altres reconeixements, el Premi d'Investigació Max Planck, el Premi Hannah Arendt i diversos doctorats honoris causa. És vicepresident de l'Acadèmia de la Llatinitat i ha estat professor convidat en diverses universitats nord-americanes.

Entre les seves publicacions també destaquen Ecce Comu (2009), ¿Ateos o creyentes? (2009), Adiós a la verdad (2010), Verdad o fe débil (2011), El socialismo, o sea, Europa (2011) o Comunismo hermenéutico (2012), aquest darrer en col·laboració amb Santiago Zabala.
 

> Galeria d'imatges de l'acte publicada a Flickr