Marc Colomer i Núria Sebastián Gallés, membres del Grup de Recerca en Adquisició i Percepció de la Parla (SAP) del Centre Cervell i Cognició (CBC) de la UPF,  han investigat si als 14 mesos els nadons ja entenen que el llenguatge és una eina de comunicació que permet transmetre informació entre parlants de la mateixa llengua. Un estudi que han publicat en l'edició avançada en línia de la revista Cognition.

"La pregunta que ens vam fer en aquest estudi és si els nadons entenen que, per comunicar-se, el comunicador i el receptor han de parlar i / o entendre la mateixa llengua."

"Abans de l'estudi, sabíem que els nadons a aquesta edat ja veuen el llenguatge com un sistema convencional, és a dir, una forma de transmetre informació que és acordada i compartida entre un grup de gent. Per exemple, quan un aprèn la paraula "martell", no només aprèn una manera de referir-se a un cert tipus d'eines, també pressuposa que qualsevol parlant de la seva llengua utilitzarà aquesta mateixa paraula per referir-se a un martell", expliquen Colomer i Sebastián-Gallés. Segons els autors, aquest coneixement és la base de la comunicació. Fins i tot quan veiem dues persones que parlen una llengua que no coneixem, esperem que comparteixin les mateixes convencions i, per tant, que siguin capaços de comunicar-se. Però si les persones parlen llengües diferents, llavors el llenguatge no serà un sistema òptim de comunicació.

"La pregunta que ens vam fer en aquest estudi és si nadons de 14 mesos entenen que, per comunicar-se, el comunicador i el receptor han de parlar i / o entendre la mateixa llengua". A més, els autors van investigar si l'experiència dels nadons interactuant amb persones que parlen només una llengua, o més d'una llengua, influeix les seves prediccions sobre qui pot comunicar-se amb qui. Per això, els investigadors van testar a un grup de nadons d'entorns monolingües i a un grup de nadons d'entorns bilingües.

En el primer estudi, nadons que creixien en entorns en què només es parlava català i/o espanyol, van veure vídeos en què dues noies que parlaven llengües diferents (hongarès i català /espanyol) els dirigien unes frases. En el segon estudi, els nadons van veure que les dues noies parlaven la mateixa llengua estrangera (hongarès). Després de la presentació, els nadons van veure una escena en la qual hi havia dues joguines sobre una taula i una de les noies (hongaresa) mostrava la seva preferència per una d'elles. En una segona escena aquesta noia no podia arribar a les joguines perquè hi havia una paret que l'hi ho impedia. En aquesta escena, la segona noia era present i podia arribar les joguines. En aquest moment, la primera noia li demanava (en hongarès) a la segona que li passés l'objecte de la seva preferència. 

Els nadons miren més temps una escena quan el que passa en ella és inesperat i, per tant, és més difícil de processar

"La pregunta que ens van plantejar era si els nadons esperarien que la noia que parlava en espanyol/català entendria el missatge en hongarès i, per tant, li donaria la joguina que volia", explica Colomer, primer autor de l'estudi. "Per investigar les expectatives dels nadons, utilitzem el paradigma de "Violació de la Expectativa". Aquest paradigma es basa en el pressupost que els nadons miren més temps una escena quan el que passa en ella és inesperat i, per tant, és més difícil de processar", afegeix Colomer.

Expectatives dels nadons segons els resultats dels experiments

El que els investigadors van poder observar va ser que els participants esperaven que les dues noies que parlaven la mateixa llengua, fins i tot sent aquesta totalment desconeguda per a ells, s'entenguessin. En canvi, en la condició on les dues noies parlaven llengües diferents, només els nadons que creixien en ambients bilingües esperaven que la noia que parlava català o espanyol entengués la frase en hongarès. 

Els nadons esperen que el llenguatge comuniqui informació; entenen que la comunicació depèn de l'ús d'una llengua compartida i, els nadons bilingües, esperen que les persones puguin entendre més d'una llengua

Això suggereix, primer, que els nadons esperen que el llenguatge comuniqui informació fins i tot entre persones que parlen una llengua estrangera. Segon, que els nadons entenen que la comunicació depèn de l'ús d'una llengua compartida. És a dir, esperen que dues persones es puguin comunicar verbalment només si parlen i/o entenen la mateixa llengua. Finalment, els resultats indiquen que els nadons que creixen en entorns bilingües esperen que les persones puguin entendre més d'una llengua (fins i tot l'hongarès). En canvi, els nadons que creixen en entorns monolingües esperen que les altres persones també siguin monolingües.

Entendre que el llenguatge és una eina de comunicació i entendre en quines condicions permet transmetre informació és fonamental per desenvolupar les capacitats que els nadons necessiten per començar a comunicar-se i entendre el seu entorn. Aquest estudi mostra que ja als 14 mesos els nadons tenen un coneixement complex sobre la funció i les limitacions del llenguatge com a eina de comunicació. A més, l'estudi mostra que l'entorn dels nadons (entorn monolingüe o bilingüe) influeix les seves prediccions sobre qui pot comunicar-se amb qui.

Treball de referència:

Marc Colomer, Núria Sebastián-Gallés (2020), "Language background shapes third-party communication expectations in 14-month-old infants", Cognition, vol. 202, setembre, https://doi.org/10.1016/j.cognition.2020.104292