Els éssers humans fem prediccions sobre el futur compilant diferents fonts d'informació guiats pel coneixement abstracte i elaborant possibles expectatives sobre les noves situacions que se'ns presenten. És a dir, en els humans, davant d'una nova situació, les prediccions racionals són primordials, més que no pas les basades en la mera experiència.

Ara sabem que aquesta capacitat humana de raciocini és extremadament rica, poderosa i coherent ja des de la infància, segons les conclusions d'un estudi coordinat per Luca Bonatti, investigador ICREA del Grup de Recerca RICO (Reasoning and Infant Cognition), de la Unitat de Cognició i Cervell del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, que es publica el 27 de maig i és tema de portada a Science.

Luca Bonatti ha coordinat un equip  internacional integrat per investigadors del Centre de Desenvolupament Cognitiu i de l'Acadèmia de Ciències de Budapest (Hongria), del MIT i de la Universitat de Califòrnia (EUA), de la Universitat de Venècia (Itàlia) i del CNRS de la Universitat d'Aix-Marseille (França).

Els nadons desenvolupen comportaments racionals

En el seu treball, els autors han demostrat que davant d'una varietat d'estímuls complexos, els nadons adopten un comportament precís i racional, una capacitat que han anomenat "raonament pur".

L'objectiu de l'estudi ha estat demostrar quines són les bases del " raonament pur" identificat en els nadons. La capacitat racional dels infants s'avalua generalment mesurant el temps de resposta a un determinat estímul visual que actua com a indicador de sorpresa i novetat.

En l'infant, l'estímul visual li desperta una major atenció quant més allunyat està de les seves expectatives segons la seva experiència prèvia, o quant més sorprenent és l'estímul concret per a ell. Aquesta resposta a l'estímul és la que s'ha analitzat en un conjunt d'experiències dissenyades a tal fi. Les dades obtingudes han constituït la base analítica sobre la qual s'han extret els resultats d'aquest rellevant estudi.

L'estudi s'ha dut a terme en nadons de dotze mesos d'edat que encara no han desenvolupat la capacitat de la parla, per tant en situació preverbal, i ha constatat que quan als nadons se'ls mostren diferents objectes complexos en moviment, els infants elaboren expectatives precises sobre el comportament d'aquests mateixos objectes en el seu futur immediat.

En l'experiment, als nadons se'ls mostren escenes semblants a un bombo de la loteria, amb diferents objectes movent-se a l'interior i un d'ells sortint després de períodes variables d'oclusió. Les escenes contenen tant informació probabilística sobre quin objecte és probable que surti a continuació, i informació dinàmica sobre el moviment dels objectes.

Això els nadons ho fan sense haver tingut cap experiència similar prèvia en el passat, integrant diferents fonts d'informació d'una manera òptima i aplicant-la en el lloc precís. El comportament racional que desenvolupen enfront d'estímuls variables i múltiples es pot precisar i s'ha comprovat que segueix una funció estocàstica de tipus bayesià.

Treball de referència:

Ernö Téglás, Edward Vul, Vittorio Girotto, Michel Gonzalez, Joshua B. Tenenbaum, Luca L. Bonatti, (2011), " Pure reasoning in 12-months-olds as probabilistic inference", Science, 27 de maig, vol. 332, 6033, pp. 1054-1059, doi: 10.1126/science.1196404