Vés enrere

Els alcaldes de les capitals s’avenen a col·laborar, malgrat no compartir visió de “nova política”

Els alcaldes de les capitals s’avenen a col·laborar, malgrat no compartir visió de “nova política”

Els alcaldes de les quatre capitals catalanes han participat avui al col·loqui “Ciutats capitals. El municipalisme lidera la nova política?”, organitzat per Alcaldes.eu al campus de la Ciutadella, en el marc del conveni de col·laboració signat fa uns mesos amb la UPF.

01.06.2016

 

Els alcaldes de les quatre capitals catalanes han participat aquest matí en un esmorzar col·loqui organitzat avui per Alcaldes.eu al campus de la Ciutadella, en el marc del conveni de col·laboració signat fa uns mesos amb la UPF. Sota el títol “Ciutats capitals. El municipalisme lidera la nova política?” Ada ColauÀngel RosJosep Fèlix Ballesteros i Marta Madrenas han coincidit per primera vegada en l’espai públic i han exposat diversos punts de vista sobre el que significa el lideratge polític actual i sobre la definició d’una “nova política” en moment actual. L'acte ha estat presidit per Jaume Casals, rector de la UPF, que ha volgut emfasitzar la necessitat que la universitat té d'estar oberta i tenir contacte amb el seu entorn, i activitats com aquesta ajuden a aconseguir-ho.

Desacord en la definició de nova política

Davant d’un auditori integrat per més de 150 persones, la meitat d’elles estudiants de grau de la UPF i altres membres de la comunitat educativa, Ada Colau ha defensat l’existència i l’oportunitat de parlar d’una “nova política”, que s’ha consolidat com a resultat “d’una situació de crisi econòmica, corrupció i desafecció amb les institucions” i que s’ha anat cristal·litzant i consolidant a partir dels diversos processos electorals del darrer any i mig.  La “nova política” significaria una “boníssima notícia”, segons Colau, perquè significa “una ciutadania implicada, responsable, formada i amb ganes d’aportar, que va per davant de les institucions i que mes enllà de les sigles necessita institucions flexibles, modernes i actualitzades”.

Per a Josep Fèlix Ballesteros, en canvi, la diferència rellevant no és tant entre “nova i vella” política sinó entre “bona i mala” política, i ha exposat un seguit d’exemples de programes i activitats duts a terme a Tarragona durant el seu mandat que, amb independència de la novetat, s’han manifestat “bons, perquè han respost a les necessitats de la gent”.

Competències i responsabilitats

En aquest punt Àngel Ros ha destacat que els ajuntaments han deixat de fer-se càrrec de "competències” i “finançament” i han passat a assumir “responsabilitats”. Per al Paer Major de Lleida, les necessitats de les persones, ja sigui en l’àmbit educatiu, energètic, cultural o de promoció econòmica, passen per sobre del que indiquin les normes i les competències jurídicament assignades. D’aquesta manera, ha dit, l’ajuntament de Lleida s’ocupa de “fins a deu línies d’acció educativa” (per posar un exemple) per a les que no té competències assignades. “Aquest és el veritable canvi de paradigma en la política”, ha sentenciat Ros.

Marta Madrenas, com a alcaldessa més recentment nomenada, ha estat d’acord amb les apreciacions anteriors i ha afegit que entre els reptes més importants en què es troba el seu consistori s’hi troba la desafecció política. “Cal proposar activitats que promoguin la participació i la transparència i que ajudin a la ciutadania a sentir-se creadora de la política”. Com també ha demanat una major col·laboració entre les ciutats en els “objectius estratègics de país, ja siguin el Corredor Mediterrani, la constitució del nou país o la pobresa energètica”. Per a fer-ho, ha invocat la figura de la “coopetició”, un concepte que vol representar la “cooperació amb els competidors”. En aquest punt ha llançat una petició subtil a l’alcaldessa Colau per a demanar-li que Barcelona exerceixi un lideratge més col·laboratiu amb la resta de ciutats. En el discurs dels quatre alcaldes s’han vist diverses mostres de bona entesa personal i de disposició a mantenir nous encontres en el futur.

Consens en relació a la LRSAL

El darrer dels temes tractats ha estat la manera en què les ciutats han evitat el compliment estricte de la LRSAL, llei titllada de “cotilla” i de “brutal retallada” pels edils unànimement, i com han aconseguit reunir recursos per a prestar serveis a la ciutadania que l’esmentada llei prohibeix expressament. Els ajuntaments, han coincidit tots els alcaldes, s’han convertit en entitats eficients que han tingut cura de la despesa. 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: