Fins ara,  la investigació s'havia centrat sobretot en els efectes del bilingüisme en l'estructura de l'escorça cerebral, en part a causa que es comprèn millor la seva rellevància en el llenguatge i també a causa de limitacions tècniques que, fins ara, impedien estudiar adequadament altres regions cerebrals més profundes. No obstant això, en l'última dècada s'ha vist que, precisament aquestes estructures profundes del cervell (que formen l'anomenada "matèria grisa subcortical") són més importants del que es creia a l'hora d'aprendre, produir i percebre un llenguatge.

A més, alguns treballs recents suggereixen que el cervell bilingüe i el monolingüe podrien diferir en la seva estructura subcortical. Miguel Burgaleta i Núria Sebastián són coautors d'un treball que ha tingut com a objectiu posar a prova aquesta possibilitat i que presenta els seus resultats en un article publicat a la revista NeuroImage.

Un estudi  que l’han dut a terme investigadors del Centre de Cognició i Cervell (CBC) del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la Universitat Pompeu Fabra, conjuntament amb investigadors de les universitats Jaume I de Castelló de la Plana i de València, així com amb el Centre de Neuroimatge de la Welcome Trust Centre del University College of London (Regne Unit).

Un mètode d’anàlisi anatòmica va permetre establir diferències amb precisió

Els autors del treball van partir de la base que el cervell és un òrgan plàstic que adapta la seva funció i estructura segons l'experiència. Diversos treballs anteriors havien apuntat a que el cervell de les persones bilingües presentava certes peculiaritats com a resposta plàstica a l'experiència lingüística. És a dir, havien suggerit que,  la forma del nostre cervell canvia en funció del nombre d'idiomes en què puguem comunicar-nos.

Burgaleta, primer autor de l'article explica, "vam fer servir la tècnica de ressonància magnètica per obtenir imatges estructurals del cervell de persones bilingües (català i espanyol) i monolingües (espanyol) i posteriorment vam investigar les seves diferències".

Per a què els dos grups fossin comparables, els investigadors van seleccionar participants amb un perfil socioeconòmic i educatiu equivalent. D'aquesta manera, les diferències observades es van poder atribuir exclusivament a l'ús del llenguatge i no a altres variables. "A continuació vam aplicar un mètode innovador d'anàlisi que ens va permetre estimar, amb alt nivell de precisió anatòmica, on i en quina mesura persones bilingües i monolingües difereixen en la seva morfologia subcortical", ha afegit Burgaleta.

Els resultats d'aquest estudi han posat de manifest que els participants bilingües mostren una expansió significativa en diverses estructures subcorticals (ganglis basals i tàlem). No obstant això, no s'han trobat regions més expandides en persones monolingües que en bilingües.

Burgaleta analitza aquesta troballa com, "els resultats suggereixen que aquestes estructures podrien patir modificacions al llarg de la vida en base al nostre ús del llenguatge, desenvolupant-se més a mesura que el nostre repertori lingüístic (més sons, vocabulari, gramàtica, etc.) es torna més complex, com passa en el cas de les persones bilingües estudiades en aquesta recerca".

Aquest treball suposa un avanç significatiu del coneixement existent fins ara sobre la plasticitat cerebral i les bases neuroanatòmiques del llenguatge,  i fa que la comunitat científica comprengui millor els efectes del bilingüisme en el cervell humà.

Treball de referència:

Miguel Burgaleta, Ana Sanjuán, Noelia Ventura-Campos, Núria Sebastian-Galles, César Àvila (2016),"Bilingualismat the core of the brain. Structural differences between bilinguals and monolinguals revealed by subcortical shape analysis", NeuroImage,  doi: 10.1016 /j.neuroimage.2015.09.073.