Vés enrere

Desxifrant genèticament l’origen dels gitanos

Desxifrant genèticament l’origen dels gitanos

David Comas, investigador principal a l’Institut de Biologia Evolutiva i professor del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, lidera un estudi on s’analitzen de manera exhaustiva més de 700 voluntaris romanís per establir les barreges genètiques que van tenir lloc amb la seva arribada a Europa.

29.10.2015

 

Els romanís, també coneguts com a poble gitano, representen actualment la minoria ètnica més gran i més dispersa de tota Europa, concentrant-se sobre tot a la regió central i sud-est del continent. Les seves característiques lingüístiques, antropològiques, culturals i genètiques evidencien el seu origen al subcontinent indi però, degut a l’escàs nombre de dades i a la baixa resolució dels estudis genètics que s’havien fet fins el moment, poc se sabia sobre la composició genètica de la primera població gitana i de les barreges genètiques que van tenir lloc quan van arribar a Europa.

Investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt de la Universitat Pompeu Fabra i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), han realitzat una anàlisi per definir genèticament l’origen del poble gitano. Mitjançant un estudi exhaustiu de regions conegudes dels genomes uniparentals, (els que provenen o només de la mare, com el genoma mitocondrial, o només del pare, com el cromosoma Y), s’ha confirmat que la primera població romaní va emigrar del Nord de l’Índia i que probablement el poble gitano prové d’un sol grup reduït de persones que van emigrar a la vegada, enlloc de grups diferents que van anar emigrant successivament des del mateix lloc, com s’havia suggerit. Grup d'investigació de David Comas a l'IBE

És el primer cop que s’estudia una bona representació del poble gitano de tota Europa. A més, els voluntaris no s’han classificat segons les regions europees on habiten, sinó que s’han tingut en compte els clans migratoris que componen aquesta població. Comparant genomes uniparentals de gitanos europeus amb els d’europeus no gitanos, s’ha trobat que la presència de llinatges genètics gitanos a la població europea no gitana és petita però no negligible, contradient la hipòtesi de què els gitanos únicament han rebut influències genètiques europees sense aportar-ne recíprocament. Tanmateix, un dels resultats més interessant és la troballa de llinatges d’origen europeu que actualment es troben quasi exclusivament als gitanos i que segurament van incorporar tot just arribar a Europa. La presència d’aquests llinatges exclusius a gairebé tots els grups gitanos es deu a l’anomenat “efecte fundador”, les conseqüències d’establir una nova població a partir d’un nombre reduït d’individus, i a l’endogàmia present al llarg del temps en aquest poble.

“Tenim moltes dades sobre la diversitat i riquesa cultural del poble romaní, però encara ens falta molt per entendre la diversitat genètica dels gitanos”, comenta David Comas, líder de la investigació i cap del grup de Diversitat del Genoma Humà de l’IBE i professor del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS). El Genographic Consortium, un projecte internacional que busca traçar nous coneixements sobre la història migratòria de l'espècie humana i respondre a les preguntes mil·lenàries que envolten la diversitat genètica de la humanitat, també ha participat en l’estudi, que apareix publicat a l’edició de setembre del Journal of Human Genetics.

 

Treball de referència: Begoña Martínez-Cruz, Isabel Mendizabal, Christine Harmant, Rosario de Pablo, Mihai Ioana, Dora Angelicheva, Anastasia Kouvatsi, Halyna Makukh, Mihai G Netea, Horolma Pamjav, Andrea Zalán, Ivailo Tournev, Elena Marushiakova, Vesselin Popov, Jaume Bertranpetit, Luba Kalaydjieva, Lluis Quintana-Murci, David Comas i el Genographic Consortium. Origins, admixture and founder lineages in European Roma. Doi: 10.1038/ejhg.2015.201. Setembre 2015.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: