Quins canvis està produint la revolució tecnològica sobre el treball i les relacions laborals? Com cal reconfigurar l’univers normatiu dins aquest àmbit? Quins drets, institucions i garanties han d’estar presents en la manera de treballar que produeix la revolució tecnològica? Quins riscos implica aquesta revolució per a la salut?

Totes aquestes preguntes s’intenten respondre en el número 2/2019 de la revista IUSLabor, dirigida per Manuel Luque Parra, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra, i Anna Ginès i Fabrellas, professora titular de Dret del Treball de la Universitat Ramon Llull – ESADE, publicada recentment.

L'editorial fa una reflexió sobre les conseqüències i els canvis que poden provocar els avenços científics i tecnològics sobre el treball i el mercat laboral

Aquesta edició compta, com a peça destacada, amb l'editorial "Tecnologia i transformacions de l'ocupació i del treball" elaborada per María Luz Rodríguez Fernández, professora titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Castella-La Manxa i investigadora principal del grup de recerca interuniversitari Digital Work.

L’escrit fa una reflexió sobre les conseqüències i els canvis que poden provocar els avenços científics i tecnològics sobre el treball i el mercat laboral, analitza els diversos enfocaments o maneres d’afrontar els desafiaments que representa la revolució digital dins d'aquest camp, i remarca la necessitat de requalificació de grans capes de la població per tal de no perdre la carrera enfront de la tecnologia.

No obstant això, María Luz Rodríguez Fernández es mostra optimista, quan afirma que els humans, a més de tenir capacitats que les màquines mai podran posseir, “tenim la capacitat de decidir sobre el nostre propi destí, mitjançant decisions polítiques adoptades en el si dels processos democràtics”.

Nova secció “Dret i Tecnologia”, amb un recull d’articles

En relació a aquesta temàtica, en aquest número 2/2019 s'inaugura la secció “Dret i Tecnologia”, coordinada per Rubén Agote, soci de Dret Laboral de Cuatrecasas i membre del Consell de redacció de la revista.

La nova secció inclou tres articles relacionats amb tecnologia i seguretat i salut laboral: "Digitalització i benestar dels treballadors", elaborat per Eva Rimbau-Gilabert; "Digitalització, temps de treball i salut laboral", a càrrec de Mariola Serrano Argüeso; i, finalment, l’article "Estudi de l'impacte de les noves formes de treball sobre la salut dels treballadors", escrit per María Cecília Trionfetti, Aline Bringen i Esteban Martínez.

Aquests tres articles són fruit d’un debat en el marc del I Workshop Internacional sobre Tecnologia i Treball, organitzat pel grup de recerca interuniversitari Digital Work, i que va tenir lloc del 9 a l’11 d’abril del 2019 a Ciudad Real.

En aquest número destaca també, a més d'altres articles i comentaris de sentència, l'última edició de la secció “Future of work” dedicada al centenari de l'Organització Internacional del Treball (OIT). En aquesta secció s'inclou un resum de la Declaració del Centenari de les OIT per al Futur del treball i l’article "Revolució digital, treball i drets: el gran repte del futur del treball", elaborat per Maria Luz Vega Ruiz, coordinadora d’aquesta iniciativa.

La revista IUSLabor recentment ha estat indexada a Carhus Plus + C (desenvolupat per l’AGAUR) i a ERIH Plus (creat per investigadors europeus coordinats pel Comitè Permanent per a les Humanitats de la Fundació Europea de la Ciència), dos sistemes d'avaluació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i les Humanitats publicades a escala internacional, en el que és una mostra de la qualitat dels seus continguts.