Vés enrere "Més que el cost econòmic, el que frena a molts alumnes d'entrar a la universitat és la falta de referents"

"Més que el cost econòmic, el que frena a molts alumnes d'entrar a la universitat és la falta de referents"

Conversem amb els voluntaris del projecte "Competències d'Introducció a la Universitat a Secundària: evitant l'exclusió social", que consisteix en ampliar el nombre de referències universitàries dels alumnes d'un Institut d'Educació Secundària del Raval.
19.02.2015

 

D'esquerra a dreta: Laia Hofland, Irene Llorente, Emma Pons i David Moragas.Conversem amb els voluntaris del projecte " Competències d'Introducció a la Universitat a Secundària: evitant l'exclusió social", proposta guanyadora de la primera edició del Concurs de Projectes de Responsabilitat Social Universitària Solidària organitzat pel Consell Social i el Vicerectorat de Responsabilitat Social i Promoció de la UPF.

L'objectiu és impulsar el compromís social de la Universitat i, en aquest cas, ampliar el nombre de referències universitàries de l'alumnat de primer de batxillerat de l'Institut d'Educació Secundària Milà i Fontanals, ubicat al Raval.

La Laia Hofland, estudiant del grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció, en David Moragas, estudiant del grau en Comunicació Audiovisual, la Irene Llorente, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques, i l'Emma Pons, estudiant del grau en Periodisme, són els quatre voluntaris que, després d'haver rebut una formació prèvia a càrrec de la UPF, expliquen als alumnes les seves experiències personals i resolen els dubtes que els hi puguin plantejar.

- En què consisteix el voluntariat de competències universitàries a la secundària?

David: Un cop per setmana anem a un centre de secundària del Raval i expliquem als alumnes, de manera dinàmica i divertida, què és la universitat i com buscar informació per al treball de recerca. El més important és que tot això ve acompanyat d'un transfons, que és que nosaltres, amb les nostres experiències personals, ens convertim en els seus referents universitaris.

- Què us va motivar a apuntar-vos-hi?

Irene: El fet de que la nostra experiència li serveixi a algú de referència. Nosaltres també haguéssim agraït aquesta ajuda perquè, quan ens vam trobar en la seva situació, no érem conscients de quantes opcions teníem després d'acabar el batxillerat i tampoc teníem gaires contactes que ens ho poguessin explicar.

- Com apliqueu a les sessions la formació que vau rebre?

Emma: A les primeres classes, vam explicar-los què és la universitat amb l'ajuda del material que ens havien proporcionat a la formació. Per parlar del treball de recerca, ens són molt útils les explicacions que ens van donar sobre els catàlegs i els cercadors. Durant les següents sessions, però, hem anat adaptant els continguts al que veiem que interessa més. Nosaltres decidim en què posem més èmfasi per fer les classes més participatives i divertides.

"Nosaltres també haguéssim agraït aquesta ajuda perquè també vam trobar-nos en la seva situació".

- Quines qualitats ha de tenir un bon referent universitari?

Laia: Quan els alumnes veuen que és algú d'aproximadament la seva mateixa edat qui els explica les coses, canvien la seva actitud. Estan més predisposats a fer preguntes i actuen diferent que davant els professors. És per això que els coordinadors del projecte buscaven algú que fos pròxim als alumnes, que els transmetés confiança i que, a part, tingués bones qualitats de retòrica.

- Quina visió de la universitat tenien els alumnes abans de parlar amb vosaltres?

Irene: Només arribar, vam preguntar-los què en sabien. Tots ens van respondre bàsicament el mateix: has d'estudiar molt, no hi ha gaire pràctica i has de passar una prova molt difícil per accedir-hi. Però, sobretot, el que més ens deien és que val molts diners.

- Per això no la contemplaven com una opció real?

David: Més que pel cost econòmic, que també influeix, jo crec que el que frena a molts alumnes d'entrar a la universitat és la gran falta de referents. Ens van dir que no pensaven en anar-hi perquè és caríssima, però ni tan sols sabien que hi havia beques. Traient una matrícula d'honor al batxillerat, per exemple, tindrien el primer any de carrera gratis i això no ho sabien.

Laia: És per això que els hem de donar les eines per decidir, perquè ja no diguin un "no" d'entrada. Xoca molt que la falta d'informació sigui una de les barreres més important d'aquesta universitat tan accessible que estem fent.

"Xoca molt que la falta d'informació sigui una de les barreres més important d'aquesta universitat tan accessible".

- De tot el que expliqueu, què és el que més els hi crida l'atenció?

Irene: Moltes coses! Des de les alternatives a la Selectivitat, fins el fet de que la universitat et permeti desenvolupar un sentit crític, conèixer molta gent i obrir-te portes per treballar del que t'agrada. També es sorprenen per la quantitat de graus que hi ha i per les festes i activitats que es fan. Quan veuen que hi ha tanta diversitat se n'adonen que, tot i que sigui exigent, la universitat també és un lloc on passar-s'ho bé.

- Quin impacte tindria l'augment d'estudiants universitaris en barris com el Raval?

Emma: Seria un gran benefici. Actualment, dels més de 40 alumnes que hi ha en una classe, només un o dos entren a la universitat. Aquestes xifres no estimulen gens a que la resta en segueixin l'exemple. En canvi, si de cinquanta alumnes n'entressin trenta, estudiar un grau es veuria com una sortida habitual. I el fet de siguin més les persones que han completat uns estudis acadèmics avançats repercutiria sens dubte en la situació econòmica del barri.

- Veieu a aquests nois i noies passejant pel campus d'aquí dos anys?

Laia: Potser no a tots, però a molts sí. Els veiem molt interessats. No ens costa gens fer que segueixin la classe atentament! Fins i tot porten preguntes preparades i les encaren de manera focalitzada. A l'última sessió, ja ens demanaven com es podrien compaginar dos graus, quines són les notes d'accés...

- Vist l'èxit del projecte, creieu que es repetirà de cara als propers cursos?

David: Esperem que sí. De fet, tot i que al final ens van escollir a nosaltres quatre, vam ser un total de catorze estudiants els que ens vam presentar al procés de selecció. La organització no s'esperava ni tanta participació ni la reacció dels nois i noies. Seria un encert si l'any que ve ampliessin tant el nombre de voluntaris com el d'instituts.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact