Un estudi de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) en què ha participat Lorenzo Gabrielli, investigador del GRITIM-UPF i professor associat del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, analitza les percepcions sobre la mobilitat a la regió de la Mediterrània entre els participants en l’enquesta Euromed Survey 2017, tant pel que fa als fluxos migratoris com als refugiats, així com al que concerneix a les respostes polítiques.

Lorenzo Gabrielli, que va ser investigador visitant a l’IEMed de setembre a desembre del 2016, juntament amb Xavier Aragall, assessor tècnic de polítiques euromediterrànies d’aquesta entitat, són els autors d’un article inclòs en la part d’anàlisi qualitatiu de l’enquesta Euromed 2017, que es va portar a terme sota el títol “Management of Human Movements and Migrations in the Euro-Mediterranean Region”.

En aquest treball, els dos autors analitzen els elements comuns i les discrepàncies entre els participants en aquesta enquesta, i que semblen tenir una influència profunda però que poden ser passats per alt. A partir d’aquesta anàlisi, a mode de conclusió, fan un seguit de recomanacions per tal de millorar les polítiques de gestió en aquest àmbit a la regió mediterrània.

Algunes mesures per millorar la gestió de la mobilitat a la Mediterrània

En primer lloc, els autors remarquen la necessitat d’un canvi polític innovador i d’aplicar polítiques de mobilitat més pragmàtiques, que vagin més enllà de la retòrica i els discursos. Cal posar en marxa mesures que resolguin els diversos problemes existents relacionats amb la seguretat humana dels pobles en moviment, així com els drets humans i d’asil.

Algunes d’aquestes mesures anirien en la línia d’establir corredors humanitaris par als refugiats i canals formals de mobilitat laboral, que reduirien el nombre de persones que moren en l’intent d’entrar a la Unió Europea, i serien alhora una eina per lluitar contra els traficants, que veurien restringits els seus mercats.

En segon lloc, cal considerar la necessitat d’un marc polític genuí equilibrat per a cada regió, tenint en compte les necessitats i propostes dels països no europeus de la Mediterrània. També cal vetllar per la sostenibilitat dels patrons de desenvolupament a cadascuna d’aquestes àrees, tant a nivell general com del medi ambient, per tal d’evitar més fonts de desplaçaments a mitjà termini.

En tercer lloc, hi ha d’haver una coherència entre les diferents polítiques europees per a la Mediterrània, si realment la mobilitat és una prioritat entre els països europeus.

La percepció de la mobilitat a la Mediterrània entre els enquestats

L’estudi posa en evidència que els fluxos migratoris estructurals persisteixen més enllà de la crisi dels refugiats. Molts dels enquestats posen l’accent en la importància de la manca de mitjans de vida sostenibles en els països d’origen com una de les causes dels fluxos. Democràcia, respecte dels drets humans i civils, i de les minories estrangeres i nacionals, han de ser considerats com a elements clau dels mitjans de vida sostenibles en els països d’origen.

D’altra banda, l’estudi mostra com el país de residència és fonamental en la percepció dels enquestats sobre els fluxos de migració i els refugiats. Les percepcions sobre la situació actual varien en funció de la posició geogràfica de cada país, en el marc del moviment humà dins de la regió mediterrània.

Entre els factors clau dels moviments migratoris en els propers deu anys, els enquestats destaquen sobretot els conflictes armats desestabilitzadors de la regió i la situació sòcio-econòmica dels països d’origen, i en menys mesura, el canvi climàtic, la situació sòcio-política dels països d’origen i la transició demogràfica. I entre aquests indicadors, hi ha diferències rellevants, segons si es tracta del corredor de l’est, el central o de l’oest de la regió mediterrània.

L’estudi es fa ressò que cada país segueix el seu propi calendari i agenda política, i en alguns països fins i tot es neguen a posar-ho en pràctica, i que en el debat actual s’està fent un ús confús i desconcertant de la terminologia (es barregen ens conceptes de migrant i refugiat, els contingents de migrants i els fluxos migratoris). A més, la gestió de societats culturalment diverses es confon amb la política necessària per gestionar l’arribada de refugiats de manera eficaç.

Finalment, el creixent solapament a la Mediterrània de les diferents tipologies de mobilitat, com ara els refugiats i els diversos fluxos migratoris, és un fenomen que es reflecteix en les respostes de l’enquesta. Aquest fet reforça la necessitat de tenir-ho en compte en el pla polític, per tal abordar cadascun d’aquests fenòmens de manera diferenciada.

L’Euromed Survey, una mostra de la comunitat d’experts

L’edició 2017 d’aquesta enquesta, de caràcter anual, es va realitzar entre 5.900 experts i actors dels 43 països que són membres de la Unió per la Mediterrània, i va rebre 807 respostes, que són una mostra representativa d’aquesta comunitat d’experts.

L’Euromed Survey va dur a terme l’estiu de 2016, després que el Mediterrani fos testimoni del desplaçament més important de persones des de la Segona Guerra Mundial, una situació que es va deure principalment a l’esclat de la Guerra de Síria i a la desestabilització posterior de la regió, especialment a països com Líbia.

Els diferents fluxos de persones en moviment, tant els sol·licitants d’asil com dels que escapaven de guerres irregulars seguint les mateixes rutes, va desafiar el marc regional existent, això com els programes, les polítiques i els mecanismes de cooperació.

Treball de referència: "Perceptions of the Migration and Refugee Situation in the Mediterranean", Lorenzo Gabrielli, Xavier Aragall, 07 Euromed Survey.