Zenia Hellgren, sociòloga política i investigadora del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració (GRITIM-UPF), vinculada al Departament de Ciències Polítiques i Socials, i Bálint Ábel Bereményi, investigador María Zambrano del Grup de Recerca en Joventut, Societat i Comunicació (JOVIScom) del Departament de Comunicació, són els editors del llibre Racialized Citizenship in Superdiverse Europe, centrat en analitzar com la racialització configura les societats europees i les vides de les persones que la pateixen.

L’obra, publicada recentment en accés obert i en línia per la plataforma editorial acadèmica MDPI, és la reedició d’un número especial de la revista Social Sciences, que inclou onze articles escrits des d’un punt de vista pluridisciplinari (des d’àmbits tan diversos com la ciència política, l’antropologia, el dret o la sociologia). Estan signats per tretze autors vinculats a universitats europees (i en un cas, a un partit polític de l’estat espanyol), en el que suposa una potent col·lecció de noves publicacions d’estudiosos que a través de la seva recerca, contribueixen a situar els estudis de la raça i la racialització al capdavant de l’acadèmia europea.

“La consciència que les experiències de racisme i discriminació perjudiquen greument el sentiment de pertinença, així com les oportunitats de gaudir de la mobilitat social i la qualitat de vida de molts immigrants i pobles de minories ètniques, augmenta tant a l'àmbit acadèmic com a la societat civil”,

Les societats europees actuals es descriuen sovint com a “superdiverses” per tal de definir el pluralisme ètnic, cultural i religiós resultat de dècades d'immigració. Simultàniament, Europa sembla cada cop més polaritzada en el seu enfocament de la migració i la diversitat. Els corrents xenòfobs de la política i els debats públics guanyen presència a tot el continent, mentre que els actors antiracistes i els estudiosos crítics se centren cada cop més en la racialització com a productora de desigualtats i injustícies.

“La consciència que les experiències de racisme i discriminació perjudiquen greument el sentiment de pertinença, així com les oportunitats de gaudir de la mobilitat social i la qualitat de vida de molts immigrants i pobles de minories ètniques, augmenta tant a l'àmbit acadèmic com a la societat civil”, afirmen els editors en el prefaci de l’obra. No obstant això, asseguren que també hi ha una persistent reticència a parlar de la dimensió racial del tipus de desavantatges i exclusió social que de manera desproporcionada afecten els immigrants, els seus descendents i altres grups racialitzats.

Una publicació coral amb la participació de quatre investigadors de la UPF, que analitza a fons les diferents cares de la racialització

Racialized Citizenship in Superdiverse Europe  inclou onze treballs (una editorial i una desena d’articles) d’investigadors d’universitats i centres de recerca europeus pertanyents a Espanya, Itàlia, Alemanya, Portugal, i en un cas (el darrer article) d’un polític vinculat a un partit amb representació al Congrés dels Diputats a Espanya.

L’editorial “Far from Colorblind. Reflections on Racialization in Contemporary Europe” està signada pels dos editors del llibre, Zenia Hellgren i Bálint Ábel Bereményi. En aquesta peça, que defineix el marc conceptual del número especial, els autors recorden que “la racialització colonialista és inherent a la història d’Europa, i que constitueix la base d’un racisme persistent i sovint irreflexiu i indirecte”.

Es fan ressò que els sistemes de valors implícits, segons els quals els blancs es consideren automàticament com a més competents, més desitjables, preferibles en termes generals i “més europeus”, es tradueixen en patrons de racisme quotidians que afecten la pròpia imatge i les possibilitats de vida dels europeus blancs i no blancs. Els autors, que defensen la necessitat d’examinar críticament la blancor, rebaten la idea de d’una condició “postracial” i analitzen les conseqüències d’una diferenciació etnoracial i l’estigmatització per a grups com els europeus negres, els gitanos europeus i els migrants no blancs en general.

Zenia Hellgren, en aquest cas acompanyada de Lorenzo Gabrielli, també investigador de GRITIM-UPF, són els coautors d’un altre article, titulat “Racialization and Aporophobia: Intersecting Discriminations in the Experiences of Non-Western Migrants and Spanish Roma”. En aquesta peça, aborden un buit existent en l’estudi sobre la (super)diversitat, la discriminació i el racisme: situen les experiències dels migrants no occidentals i els gitanos en el mateix marc conceptual d’estigmatització basada en la racialització i l’aporofòbia.

El darrer article escrit per investigadors de la UPF és “The Charnegroes: Black Africans and the Ontological Conflict in Catalonia”, que signa Saiba Bayo, doctorand del Departament de Ciències Polítiques i Socials, expert en l’àmbit de la filosofia política. L’investigador aborda el significat de “ser” català per als negres africans a Catalunya, i analitza a fons els resultats de la trobada entre els migrants africans negres i la resignificació constant de la identitat nacional catalana.

La resta d’articles estan escrits per Dan Rodríguez-García, Colleen Boland i Laia Narciso (tots tres vinculats a la Universitat Autònoma de Barcelona), Sebastian Carlotti (Universitat de Pisa), Tina Magazzini (Institut Universitari Europeu de Florència), Carolin Müller (Universitat de Dresden), Olga Magrano i María Manuela Mendes (Institut Universitari de Lisboa), i finalment, Ismael Cortés, membre del Congrés dels Diputats vinculat al partit Unidas Podemos / En Comú Podem.

Alguns dels aspectes que tracten aquests articles són la problemàtica inherent a la transferència de la figura del migrant racialitzat a la regió de l'Àfrica Occidental; els nous reptes relacionats amb la diversitat a Europa; una aproximació interseccional a l'antiracisme a Europa, a través del pla d’acció 2020-2025; la persistència de les construccions racials a Espanya; el discurs de la joventut musulmana europea i la (des)igualtat de gènere; les trajectòries educatives i les mirades de nenes i dones joves arribades a Espanya procedents de l'Àfrica Occidental; el racisme estructural i la racialització dels gitanos/ciganos a Portugal i quines poden ser les respostes a Espanya per combatre l’antigitanisme durant la propera dècada.

Treball de referència: Hellgren Z., Bereményi, B.À. (eds.) (febrer 2022). Racialized Citizenship in Superdiverse Europe (reedició del número especial amb el mateix títol publicat a la revista Social Sciences, MDPI Books, col·lecció de Cièncides Socials)